23 de setembre 2005

Festa de fi de campanya

Avui s’ha celebrat la festa de final de fi de campanya al Chic Sant Cugat.
La representació terrassenca ha estat l’Albert, el Pau i jo. Cada any s’organitza un esdeveniment d’aquest tipus com a cloenda i enguany ja és la 5 edició.
La festa en si, tampoc ha estat res de l’altre món. Han vingut forestals de Viladecavalls, Sabadell, Cerdanyola, Collserola...i bombers de la majoria de Parcs. Fins i tot bombers de Barcelona. A la festa, però no estàvem sols, ja que també hi havia la gent de la discotheque...Ha estat una nit on tothom s'ha explicat les batalletes de l'estiu.

30 d’agost 2005

The end


Tot té un final i la campanya forestal també. Les hores extres acumulades han precipitat aquest final...
Cal dir que la puntualitat d'escriure en aquest blog, ha quedat oblidada i han passat tres o quatre guàrdies sense escriure res. El motiu d’aquest descuit ha estat que amb el trasllat ja no tinc Internet a casa i clar...ha resultat difícil posar-m’hi. A més, mes d’agost és mes de Festes Majors al nostre país i clar, després de treballar, enlloc d’anar a casa, hem anat a la Festa Major de torn i no he tingut temps d’escriure...
Tot i així, aquets darrers dies de guàrdia, no hi ha hagut res d’excepcionalitat, i per no haver-hi res, no hi ha hagut ni sortides...L’esquadra forestal tampoc ha estat al complert, ja que amb les festes obligades tampoc hem estat tots i ens hem perdut una mica el rastre. Però malgrat les festes, hem quedat per trobar-nos a la Festa que es farà de fi de campanya al Chic Sant Cugat...
I pel que fa a mi, no crec que torni a fer cap més campanya forestal, que després de fer-ne 7(amb aquesta) crec que ja en tinc prou. L’estiu que ve, si de cas, estaria bé, apagar focs, però de bomber professional...;)
Així doncs, campanya forestal explicada, campanya forestal acabada.
Com diria en Bugs Bunny, això ha estat tot, amics!

24 d’agost 2005

Netejar i foc a Esparraguera

Avui quan hem arribat a treballar ens hem trobat una sorpresa que feia dies que no ens trobàvem: vint-i-dos mànegues per netejar de la passada guàrdia. Així, doncs, el Pau, l’Albert i jo, juntament amb el Segundo, el Joan Ramon i l’Oriol, ens hem arremangat i hem començat a netejar. Això de netejar mànegues és un clàssic de les campanyes forestals, però feia setmanes que no ens trobàvem una quantitat tant considerable. La vintena de mànegues eren d’ahir, d’un foc de matolls que havia cremat 4.000 metres quadrats a Can Jofresa.
Després de netejar les mànegues, hem començat amb el vici del parxís, que l’hem deixat fins a quarts de set, quan des de Control se’ns ha manat anar fins a Esparreguera a un foc forestal.
Ja de camí, la columna de fum es veia important, però a l’arribar no hem actuat, sobretot per la gran presència de mitjans aeris i vehicles desplaçats. Nosaltres estàvem emplaçats en la zona d’inici del foc i allà ja hi havia una dotzena de camions. Pràcticament no hem fet, i quan ens disposàvem a remullar una zona, els agents forestals ens han dit que ens aturéssim, ja que allà havia començat l’incendi i volien investigar les causes del seu inici. Una mica més i “destruïm les proves del crim”. Però el “mono” d’apagar foc, l’he pogut matar una miqueta, quan m’he pujat dalt d’un camió i he remullat una zona que ens quedava per dalt.
A aquest servei, a part del tres forestals, hem anat el Simón com a conductor i el Jordi com a caporal. El fet de fer-ho en el N-203 no ha agradat als bombers, ja que aquest camió és força incòmode, sobretot en el seient del copilot, ja que al tenir l’equip d’aire en l’espatllera, el fet de seure còmodament es complica una mica. Per això, el Jordi m’ha cedit el seu lloc i he tornat tot cofoi cap al Parc, en el seient del caporal...
Hem arribat al Parc, minuts després de l’hora de plegar i quan ja estàvem a punt de marxar cap a casa, ha sortit un avís d’un possible foc forestal en la zona de l’Hospital de Terrassa. El Pau ha pujat al camió semi-despullat i moll ja que s’estava dutxant per marxar i jo també estava a punt d’entrar a la dutxa. L’avís ha resultat ser fals, ja que no hem vist res de res. I quan semblava que per fi, tornàvem, un nou avís, aquesta vegada d’un foc en una vivenda, ens ha tornat a mobilitzar, a nosaltres i a mitja comarca. Però novament l’alarma s’ha transformat en un sofà cremant i hem tornat al Parc, on ara, sí, ens hem pogut dutxar amb tranquil·litat i plegar a les deu del vespre.

22 d’agost 2005

Pràctiques de mecànic

Avui la primera cosa que he fet a l’arribar al Parc ha estat canviar la roda del meu cotxe, ja que venint cap aquí havia punxat. Quina mala sort! Sobretot per la meva economia. I ja que estava posat en plan mecànic amb l’Albert, el Jota i el Campos, ens han donat unes nocions de mecànica, i hem revisat el motor, l’oli, les llums que feien mal contacte i hem netejat la bateria.
Les “pràctiques de mecànica” s’han vist interrompudes per una agradable sorpresa, el Norbert ens ha vingut a veure!!!! Quina alegria després de tant de temps!! Tot i que encara té la baixa, havia de portar uns papers al Parc i ha aprofitat que nosaltres estàvem de guàrdia i així ens venia a visitar. De nou hem tornar amb les nostres bromes i la millor manera de celebrar la visita era fer una partideta al parxís, que el Norbert ha guanyat en el darrer moment. Llàstima que el Bernat estava de festa, sinó avui haguéssim fet el ple!.
Mentre nosaltres jugàvem al parxís, el Jota, l’Oriol i el Roger semblaven hipnotitzats jugant un nou passatemps: el sudoku. Es tracta d'un joc de casselles, on has d'esbrinar els números que falten, tenint en compte que no els pots repetir. La dificultat rau, en el número de números que tu ja saps i en els que et falten per col·locar...
A quarts de tres s’ha declarat un foc forestal en la zona de Can Jardí i cap allà falta gent!. Hem anat amb el N-203, els tres forestals, el Campos i el Jota, que ha pujat amb la panxa buida, ja que la seva obsessió amb el nou passatemps l’havia entretingut tant que encara no havia dinat.
En el foc hem estat un parell d’horetes i a mitja tarda, un nou repte de voleibol. Els tres forestals i el Xavi, el conductor de la Diputació, versus l’Amancio, el Jesús, l’Oriol i el Jota. I novament els forestals han donat una lliçó als bombers. Quina pallisa!! I clar, quina coca-cola els hem guanyat!!. Quan la victòria ja semblava del tot forestal, el comentari que més s’escoltava, adreçat sobretot al Jota, era: “Si voleu ens mesclem”...ja que això no paraven de repetir els bombers la primera vegada que vam jugar forestals vs bombers i ens van guanyar ells. Però aquesta vegada, i l’altra, recordem-ho, la victòria ha estat nostra!

08 d’agost 2005

Recerca

La guàrdia d’avui s’ha caracteritzat per la tranquil•litat fins que cap allà les cinc ens han avisat de que calia anar a fer una recerca a Sabadell a buscar un home que s’havia perdut.
El missing en qüestió es diu Pedro Mañas, veí de Can Rull, té 77 anys i pateix pèrdues de memòria i té problemes cardíacs. Es veu
que porta desaparegut des del 3 d’agost, però la família no ha avisat els bombers fins el dia d’avui. En aquesta recerca, hem anat l’esquadra forestal del torn, tot menys el Norbert, que encara segueix de baixa i el Segundo. A més també han participat, el cap de guàrdia i personal de Matadepera, Castellar, Sabadell, Cerdanyola, etc.
Nosaltres hem fet dues batudes amb gent del GRAE fins que s’ha fet de nit i no hem trobat res de res. Em sembla a mi, que aquestes alçades serà difícil aconseguir alguna bona notícia sobre el pobre home.
Un parell d’anècdotes de la guàrdia d’avui: al parc ha arribat un mail d’una productora on necessitaven personal per un un càsting sobre una pel•lícula. La pel•lícula en qüestió és “El Perfum”, basada en la famosa novel•la de P.Suskind. Quan he llegit el correu, no m’he tallat un pèl i he trucat per informar-me. Demà a la tarda tinc les proves del càsting. D’aquí a Hollywood!! I ja que parlem de pel•lícules, avui el Pau ha vingut amb un nou look, estil “El darrer mohicà”...

06 d’agost 2005

Festa obligada - II

Avui tal com ja havia escrit: (...) el risc d'incendi havia quedat al mínim, a causa de les pluges d'aquests dies (...) que per la propera guàrdia només havien d'anar 2 forestals i el Pau i el Bernat, son els qui aniran i la resta, de festa!
Així doncs, de festa! Fins dilluns no cal que torni. Entre la mudança i les festes de la pluja, he estat tota una setmaneta de festa...

04 d’agost 2005

Festa obligada - I

Ahir em van trucar del Parc, comunicant-me que havia arribat un fax de la REMNord, tot informant que es concedia festa a tots els forestals, els dies 3 i 4 d'agost, ja que el risc d'incendi havia quedat al mínim, a causa de les pluges d'aquests dies...
A més, també em van dir, que per la propera guàrdia només havien d'anar 2 forestals i el Pau i el Bernat, son els qui aniran i la resta, de festa!
Està bé això que l'empresa decideixi quan pots fer festa o no...Aquesta vegada m'ho prenc amb filosofia i bon humor, perquè em dedicaré al meu piset, tot i que conec a gent, que la broma no li ha fet molta gràcia...

02 d’agost 2005

Permís de mudança



Després de viure 30 anys amb els meus pares, he decidit emancipar-me i anar a viure sol. Per això, i a causa del trasbals de la mudança i fent ús dels meus drets com a treballador, he decidit agafar un permís de festa per mudança i no anar a treballar i dedicar-me a casa meva...

31 de juliol 2005

Ullastrell

Després de tres dies de festa (ja que no anar a treballar un dia, és com si tingués tres dies de festa), m'he retrobat amb tota la colla. Tots menys en Norbert, que torna a estar de baixar, per culpa del canell (serà de jugar a badminton?, serà de tocar la guitarra?, serà de pelar-se?...).
Amb els bombers de Manresa hem comentat la mort d'en Pau Barrios. En Pau era un bomber, també de Manresa, el qual havia entrat en la darrera promoció i que el passat cap de setmana va morir per culpa d'un allau al Montblanc, amb un altre company. En Pau era un amant de la muntanya i la muntanya se l'ha emportat. Fa uns anys, vam coincidir en una campanya forestal a Sallent i quan ell va fer el curs a l'escola de Bombers, jo li vaig donar classe. Quina mala sort!!
Pel que fa a la meteorologia, semblava que el dia fos tranquilet, però cap allà quarts de cinc, s'ha declarat un foc forestal a Ullastrell.
El foc ha mobilitzat a un parell d'helicòpters, i mitja dotzena llarga de vehicles. Ha començat prop de l'helioport que hi ha a Ullastrell i ha cremat una hectàrea i mitja. El fort vent que bufava per la zona, a estat un dels causants de que el foc avancés, i al començament, fins i tot, hem hagut de recular, ja que se'n tirava a sobre. Al final, però, gràcies a la bona feina de tothom i que la zona està plena de feixes, el foc no ha avançat bosc endins i l'hem pogut apagar.
L'anècdota d'aquest foc, era el patiment del Pau, ja que al finalitzar la guàrdia, havia de marxar a Mallorca de vacances, i no les tenia totes per si ens haviem de quedar de retén a la zona. Finalment tothom a marxat cap allà quarts de nou i nosaltres hem arribat passades les nou al Parc. En Pau ha pogut marxar tranquil a Mallorca i tots hem marxat amb més hores extres acumulades...

29 de juliol 2005

Festa

Com que ens obliguen a agafar dies de festa, per tal de compensar les hores extres i així no ens les paguen (colla de...), avui m'ha tocat a mi, i per tant, no he anat a treballar!

27 de juliol 2005

Més aburriment

Segueix la tònica de l'aburriment. Per intentar matar les hores mortes, avui hem estat fent trucs de màgia i la veritat que ens ho hem passat bastant bé...alguns d'aquests trucs em serviran en algun sopar i quedaré com el millor...je,je...
Pel que fa a les sortides, hem tingut una falsa alarma, que tot i pujar dues vegades al camión, al final no hem sortit del Parc. Així doncs, continuem com aquests dies...

25 de juliol 2005

Aburriment i remullada

Avui ha estat un dia d'allò més aburrit. No he guanyat ni una sola partida al parxís, no hi ha hagut ni una sola punyetera sortida i per acabar-ho d'adobar, com que encara tinc mal al colze, no puc jugar al badminton. Ja em podien haver donat la baixa, aquests de l'Asepeyo, que com a mínim, hagués aprofitat més el temps!! Com es nota que són la Mútua de la Patronal!! Colla de col·laboracionistes!
La única cosa divertida ha estat que el Gerard ha anat a parar a un dipòsit ple d'aigua i seguidament he anat jo. Bé, divertit pels altres, ja que tant a mi com al Gerard, tampoc ens ha fet gaire gràcia anar de pet al dipòsit. Com a mínim, però, ens hem refrescat una mica, perquè encara continua la xafogor...

23 de juliol 2005

Asepeyo


Només arribar a la guàrdia d'avui ens hem trobat amb un nou vehicle forestal, el N203. És un vehicle de darrera generació i entre d'altres coses, té una nevera per porta begudes fresques i està equipat amb un sistema d'autoprotecció per a la cabina del vehicle per protegir el personal. Aquest sistema porta 500 litres d'aigua i funciona independentment de la resta del sistema del vehicle. Tot i així, aquest nou vehicle, que sembla que substituirà al N215, encara no està donat d'alta i per tant, no està operatiu. Aquest vehicle, l'ha pogut veure molta gent, ja que a les notícies del migdia de Tele 5, li han dedicat uns quants minuts, amb el Marquez fent de Cicerone...
Després de revisar els vehicles, hem fet les clàssiques partides de parxís abans de dinar, i la bona sort de l'altra dia, se m'ha girat en contra i avui he hagut de pagar 2 coca-coles. Estava a punt de guanyar, però la sort m'ha donat l'esquena i el Joan Ramon ha fet dues remuntades espectaculars i m'ha guanyat.
Quan m'estava preparant el dinar, avís de foc forestal a Ullastrell. Però ha estat falsa alarma i la gràcia de tot plegat, és que ens han enviat on estava situada la persona que ha vist la columna, carretera Martorell km 11 i no, on ell deia que estava la columna. Ara, que sort que no hi hem anat, perquè es veu que aquesta persona amb vista de linx, veia una columna de fum per la zona de Castellar...Com pot ser que hi hagi gent tant, tant...
A quarts de sis un nou avís de foc. Aquesta vegada a la zona del Roc Blanc, que ha cremat uns 1500 metres. I quan estaven omplint el camió d'aigua, per tornar al Parc, avís d'un nou foc a la zona de la Muntanyeta al Poble Nou.
Quan hem arribat el foc començava a tirar fort i tot i que cremava matolls hi havia el perill que agafés un arbres i puges cap al bosc. Amb el vehicle de Viladecavalls hem fet dos línies per atacar el foc. Jo he seguit al Ton, el nostre caporal, amb els altres forestals de Terrassa, l’Albert, el Bernat i el Pau i ha hagut un moment que havíem de baixar per un petit barranc per atrapar el foc. Quan m’ha tocat baixar a mi, ho he fet amb tanta mala sort, que he relliscat i he picat amb el colze a terra. Per la tensió i els nervis del moment, no he donat importància al cop, però el mal ha anat augmentant cada vegada i quan he arribat al parc aquest, ja era insuportable.
El lloc per on hem baixat no era gaire alt ni perillós, però aquesta vegada hem tingut mala sort, perquè quan ha baixat l’Albert també ha caigut, però per sort, ell no s’ha fet res...
Una anècdota d’aquest foc, que al final ha cremat poc més de 2000m², és que hem conegut unes noietes d’uns de anys, que anaven amb un petit gos que es deia Enrique...
A l’hora de plegar, com que el mal aguditzava, l’Albert m’ha acompanyat a la clínica Asepeyo de Sant Cugat, perquè em donessin una ullada i la veritat que m’han fet una visita tant ràpida que no se...Total, una contusió que ha provocat una inflamació, que prengui uns inflamatoris i faci una mica de repòs. Millor, ja que no tinc ganes de lesionar-me.

21 de juliol 2005

tres coca coles



Ja de bon matí i per anant fent via, hem fet una sèrie de partides al parxís, en les quals, l'Albert ha encadenat tres derrotes consecutives i per tant, tres coca-coles que m'ha hagut de pagar, ja que jo he estat un dels dos guanyadors, en les tres partides. Tot un hat trick de l'Albert!!
I això ha estat el més destacat del dia. A l'hora de plegar, però, ens han fet quedar una horeta més, ja que a mitja tarda s'havia declarat un foc prop de Sant Andreu de la Barca i Castellví de Rosanes que ha cremat 34 hectàrees de pi blanc i matoll. El fet de quedar-nos una estona més, ha estat una mesura de prevenció, però que per nosaltres significa anar sumant hores extres.
Una altra conseqüència d'aquest foc, ha estat una sortida de falsa alarma que hem fet, ja que algú ha trucat al Parc dient que veia foc a Ullastrell. L'efecte òptic ha jugat una mala passada a la gent, ja que més persones han confós la columna de fum que es veia al Baix Llobregat i es pensaven que era per la zona d'Ullastrell.

19 de juliol 2005

Festa

Com que demà dimecres dia 20 hi ha el primer exàmen per les oposicions a 30 places als Bombers de Barcelona, i jo m'hi presento, avui m'he demanat festa, per poder fer una repassada general. A vore si tinc sort i aconsegueixo entrar!!

17 de juliol 2005

Massa calor i res més

Avui ha fet molta calor, massa. Ha estat un dia dominat per la xafogor, amb unes temperatures altíssimes i un ambient insuportable, irritant, agobiant, asfixiant...
Deien que aquest cap de setmana era el més calurós dels darrers anys, i almenys, la sensació també ho ha estat. I també deien que potser seria el cap de setmana del GIF (Gran Incendi Forestal), i per sort, no ho ha estat. També diuen que tal com està tot, altes temperatures + sequedat extrema = màxim risc d'incendi, el GIF no trigarà a venir...
Així doncs, només hem tingut una sortida a mitja tarda per anar a apagar uns 20m de matolls a Can Boada. I res més.
Bé, els clàssics parxis i badminton. I molta calor.

15 de juliol 2005

Sant Quirze Safaja

A les deu de la nit del dijous una trucada al meu mòbil ja em feia témer el pitjor. I així ha estat: “et truquem del Parc, a les sis del matí has d’estar aquí per anar a fer el relleu dels companys que estan al foc de Sant Quirze Safaja”. El dia abans, s'havia declarat un foc forestal que hauria cremat entre 30 i 40 hectàrees de vegetació, sobretot pi blanc i matoll i noranta-una persones havien estat evacuades a causa de l'incendi. A l'hora de la trucada, el foc ja estava més que controlat, però, clar, calia anar a fer el relleu.
A les sis del matí, puntual he arribat al Parc i novament han començat les sorpreses. Com a forestals, i per ordre de control central, només dos: el Norbert i jo. Alguna ment il•luminada d’aquest cos, deu pensar que amb dos forestals ja n’hi ha prou per anar a un foc forestal. O potser és que no volen avisar-ne a més, per no haver de pagar hores extres...tot potser.
Com a bombers, el Caurel i el Gerard i com a medi de transport, novament els Mossos d’Esquadra, que novament han estat convocats a les sis del matí i han arribat, puntuals com sempre, a les set del matí. I nosaltres, una hora esperant en el Parc, sense res de res, però cobrant...
La tardança dels Mossos ha fet que coincidíssim amb el canvi de guàrdia i amb els bombers que entren a les set del matí. Gràcies a això, hem convençut al Cap de Parc, que una dotació de quatre persones no és la més adient per anar a un foc forestal i que caldria que s’incorporés un altre bomber. L’afortunat ha estat en Joan Ramón, gràcies a les pressions que li hem fet.
I novament, entre que arribem al lloc, anem al Punt de trànsit i trobem el nostre vehicle, eren quasi les deu del matí, quan hem fet el relleu.
Hem estat treballant tot el dia amb el vehicle de Viladecavalls i el de Collserola i ens ha tocat remullar una zona muntanya amunt força amb molta vegetació. Al migdia, aquests dos vehicles han estat retirats i nosaltres ens quedat sols a la zona, amb uns cigrons i un “San Jacobo”, que el càtering dels bombers ens ha portat per dinar...
Hem passat el dia remullant amb tranquil•litat, tot i que hem hagut de córrer un parell de vegades, per unes soques que havien anat a parar enmig de la zona verda. Cap allà les sis de la tarda, ens hem assabentat del foc de Cabrianes i la majoria de dotacions han marxat cap allà, sent nosaltres una de les tres que ens hem quedat, ja que també molts vehicles havien anat marxant al llarg del dia, ja que aquest foc estava completament apagat.
Hem estat un parell d’hores, sense cap comandament a la zona i sense ningú que ens digués si ens podíem quedar o havíem d’anar al foc de Cabrianes. Però la nostra principal preocupació, era que entre els cinc bombers, nosaltres, que quedaven, havíem de plegar les tres instal•lacions que controlaven el perímetre, en total, una quarantena de mànegues...
A les vuit ha arribat el Cap de Parc de Cerdanyola, com a cap de zona i l’acompanyen forestals per ajudar-nos. També ha vingut un vehicle de voluntaris de Caldes i la dotzena de persones que érem, hem recollit totes les instal•lacions.
Cansats i bruts hem arribat a quarts d’onze de la nit al Parc, i com ha dit el Norbert, hem sortit de nit de casa i tornarem de nit...

13 de juliol 2005

petit accident de trànsit

La guàrdia d’avui ha pogut acabar en tragèdia. Al migdia ens han avisat d’un foc forestal a Castellbell i el Vilar. Amb el N-215, hem sortit, el Meji, el Rubio amb l’Albert, el Pau i jo. No havíem fet ni tres-cents metres sortint del Parc, quan al passar per un semàfor en vermell, ens ha sortit un taxi per l’esquerra, i el Meji ha hagut de fer una frenada brusca i un gir ràpid per no topar amb ell. A causa de la frenada, l’Albert ha fet un intent de sortir disparat cap endavant, però l’he pogut agafar dècimes de segons abans, i ha evitat anar a parar contra el vidre. Això, si, tot el seu menjar s’ha escampat pel camió. Com que era l’hora de dinar, i encara no ho havíem fet, ens hem emportat el dinar per poder menjar durant el trajecte...
El taxi no ens ha pogut esquivar i ha xocat amb nosaltres. Per sort, ningú s’ha fet mal, el nostre camió una rascada i el taxi un gran cop al paraxocs i a un llum.
Així hem continuat, i quan hem arribat a Castellbell, el vehicle de contacte, ens ha comunicat que no era un foc forestal, sinó un accident de trànsit i que no calia ja la nostra ajuda. La veritat que sort, perquè ja em diràs, que haguéssim fet, els tres forestals en l’accident.
Portem un dies de pega, al Parc, primer va ser el Segundo, que un dia quasi arrenca totes les portes del camió, després l’accident de l’Oriol i avui això. Afortunadament, a ningú li ha passat res greu i sempre podem acabar fent broma: la companyia d’assegurances dels bombers, presentarà la dimissió, però el cap dels tallers mecànics, ens regalarà una panera per Nadal, per la feina que li estem portant.
I la resta del dia, molt tranquileta...

11 de juliol 2005

darrera hora de bojos

La principal novetat de la guàrdia d’avui ha estat l’arribada del nou forestal que substituïa a l’Àlex. Es diu Pau i és de Cerdanyola i aquesta és la seva primera campanya forestal. Per tant, tot un “novato”... Algú bomber més veterà ja li ha intentat fer-li alguna novatada, com fer-li anar a buscar “la clau per girar el Parc”, però en Pau és més llest del que ells es pensen. De fet, però, en Pau, ja va venir la passada guàrdia, però com que estàvem al foc de Cardona, no vam poder coincidir amb ell.
La pluja que ha caigut en les últimes hores ha ajudat a rebaixar, i molt, el risc d’incendi i per això, avui no hem fet cap sortida, excepte a última hora. Abans, però, a mitja tarda, ens han trucat de Control, per anar en ajuda al foc forestal que cremava al Baix Llobregat, entre Sant Boi i Viladecacans. Una dotació del Parc de Terrassa hi ha anat, amb els forestals Albert, Norbert i Pau, i jo i el Bernat, ens hem quedat al Parc.
El Bernat i jo, ens pensàvem que tindríem una tarda tranquileta i que plegaríem a l’hora, però no ha estat així. Passades les vuit, ja ens avisat d’un possible foc forestal a Castellbisbal. Algú li havia calat foc al bosc, però la ràpida intervenció d’uns conductors que passaven per allí i sobretot, la humitat que hi havia, per les pluges d’ahir, ha evitat que el foc s’escampés i només cremés una superfície d’uns 5 metres. Quan ho teníem tot enllestit, un altre avís, en la mateixa carretera, però uns quilòmetres més amunt. Aquesta vegada, el fill de puta, li ha fotut en tres punts diferents, però sort, que ens ha vingut els mitjans aeris, i amb un parell de descàrregues ho han apagat tot. El Jordi Moreno, el nostre caporal, se’n recordarà uns quants dies del pilot de l’helicòpter, perquè ha estat una de les dianes de les seves descàrregues.
I minuts després, un nou avís, aquesta vegada a la carretera de Rubí. Novament, per sort, tampoc ha estat res, uns matolls en un marge. En aquestes tres sortides, hem tingut l'ajut i la companyia dels bombers voluntaris de Matadepera, que han vingut a fer reforç en el nostre Parc.
Així, doncs, entre una cosa i l’altre, hem plegat a quarts d’onze. Però no em puc queixar, ja que els del foc forestal del Baix Llobregat, han plegat de matinada...

09 de juliol 2005

Cardona

A quarts de vuit del vespre del divendres, em van trucar des del Parc de Bombers de Terrassa, per comunicar-me que començava la guàrdia a les 6 del matí, ja que havia d'anar a fer el relleu als companys que estaven en l'incendi de Cardona.
Així doncs, puntualment a les sis del matí vaig arribar al Parc i van començar les sorpreses. La primera, que només érem dos forestals, el Bernat i jo. L’Àlex, com que s’havia canviat de torn, ja no estaria més amb nosaltres i tant el Norbert com l’Albert estaven de festa. Aquí però vull fer un parèntesis. Els dos companys no estaven de festa perquè si, sinó que ho estaven per compensar les hores extres. Per a la campanya d’estiu tenim 4 dies de festa, que els podem agafar depenent del risc d’incendi. Per aquella setmana no podíem agafar festa, ja que hi havia risc d’incendi. Però aquest risc d’incendi, no es té en compte, alhora de compensar les hores extres i ja es pot estar cremant tot Catalunya (avui s’estava cremant el Bages), que si tens hores extres, t’obligaven a compensar-te-les per dies de festa, per tal no de pagar-les. (!!!!!!!!!!!). Encara estic intentant trobar la frase o adjectiu per definir això sense pensar en la mare de la persona que ha decidit instaurar aquesta norma. Així doncs, dos forestals amb vacances obligades, i la resta cap al foc!.
La següent sorpresa, és que el vehicle que anàvem a rellevar era el N-236, el vehicle de Diputació. En teoria aquest vehicle, només està per controlar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, però algun “lumbreras” deuria pensar que no feia faltar protegir Sant Llorenç i va enviar el N-236 a Cardona, mentre el vehicle i personal de la campanya forestal N-215, s’estava tranquil·lament al Parc sense fer res. La lògica també diu que seria el personal del N-236 qui rellevés el seus companys, però com que els forestals estan pagats per la Diputació de Barcelona i la Diputació tampoc vol pagar les hores extres, que vagin doncs, els auxiliars de la Generalitat, que si fan més hores, cap problema, ja els hi donarem dies de festa. Porca misèria!!
Una altra sorpresa, tot i que aquesta ja la sabia, és que el nostre transport, va anar a càrrec dels Mossos d’Esquadra. Es veu que algú ha trobat, per fi, una bona obra pels Mossos: fer de taxistes dels bombers. Com a mínim, així donaran un millor servei, que no pas quan estant escaquejats per la Patum de Berga o detenint catalans per l’onze de setembre.
A les sis del matí el Bernat i jo, juntament amb el Jordi Moreno i un bomber de Sabadell, el Beteta, ja estàvem al Parc. A quina hora vam fer el relleu? A les deu del matí. La furgona dels Mossos es va presentar a les set, i quan vam arribar a Cardona, ens van fer anar amunt i avall, buscant el nostre vehicle i clar, tant donar voltes que al final vam trigar un parell d’hores. La culpa d’això, també la té, la magnífica xarxa d’emissores àgora, amb una cobertura 100% en tot el territori. Quin territori, però? El català segur que no!
I de l’incendi, què podem dir? Va cremar més de 1500 hectàrees, majoritàriament matolls i pi blanc, també hi ha centenars d'hectàrees de cultiu i bona part de massa forestal de l'àrea és trobava en plena etapa de regeneració, després del gran foc de 1994...
Nosaltres ens van emplaçar prop de Serrateix en la riera de Navel. Com que durant la matinada havia plogut la nostra zona estava força apagada i juntament amb un vehicle de Viladecavalls i del Prat de Llobregat, ens vam dedicar tot el dia a apagar soques i petites reproduccions, fins que a les nou del vespre, es va posar a ploure i l’aigua beneïda ho va apagar tot.
A mig matí una mala noticia. Un vehicle de Terrassa havia patit un accident, quan anava en un servei, i el bomber que ens acompanya, el Beteta, havia de marxar a Terrassa, ja que ell és psicòleg i aniria a donar atenció al conductor. En un primer moment, tots ens vam espantar, però de seguida ens van dir que no havia passat res greu. El relleu del Beteta va ser el Segundo, i aquest ens va tranquil•litzar encara més, quan ens va explicar els fets. L’N-109 anava cap a un servei amb la sirena i els llambrecs i va topar amb dos vehicles quan es va passar un semàfor en vermell. Es veu que els dos vehicles no van veure el camió de bombers que anava d’emergència. Per sort, cap bomber es va fer mal, i qui es va emportar la pitjor part, va ser l’Oriol, que anava de conductor i es va endur un gran ensurt.
D’aquell dia, dos records: els magnífics entrepans de pernil dolç, per esmorzar, dinar, berenar i sopar, gentilesa de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil i la pedra d’en Bernat. La pedra d’en Bernat és un roc d’uns 500 kg més o menys, amb un diàmetre de 2 metres, que el Bernat va fer rodar muntanya avall, quan la va descalçar mentre estava remullant una soca. Sort que no va tocar a ningú, però després de l’ensurt pel terrabastall, deu n’hi do, el que vam riure.
A les onze de la nit vam arribar al Parc, i allà ens vam trobar amb l'Oriol, que ens va explicar el "seu accident". Així, doncs, després de 17 hores, arribàvem de nou a casa, i sort que vam insistir en marxar, perquè malgrat la pluja, el cap de zona, encara ens volia fer quedar allà, es veu que no en tenia prou amb el diluvi que queia i potser es pensava que es tornaria reprendre l’incendi...Quin dia!

07 de juliol 2005

Més de res

Seguint la tònica d’aquests dies, es pot dir, que no hem fet pràcticament res. Per no fer, no hem anat ni de ruta, perquè el cel estava ben gris i en un moment o altre, podria descarregar un aiguat, cosa que al final no ha passat. A mitja tarda, ens han avisat d’un columna de fum al Roc Blanc, però em sembla que el paio, s’ha confós amb un núvol, perquè nosaltres no hem vist, ni columna ni flames ni res de res. La bona noticia d’avui, és que el Norbert, ens ha vingut a veure i ens ha dit que la propera guàrdia ja podrà tornar a treballar. I la mala, que l’Àlex, es canvia el torn, i per tant, no el tindrem més entre nosaltres. La veritat que és una llàstima que marxi, perquè és molt bon noi, molt pencaire, i entre tots, l’havíem agafat carinyu. Ara, a veure, qui ve per substituir l’Àlex.

05 de juliol 2005

Avui festa!

Avui tenia els dos darrers exàmens de la carrera d’Història i per tant m’he demanat festa i no he anat a treballar. M’he perdut el foc que s’ha declarat a Castellbisbal i que ha tingut els meus companys, des de les dues de la tarda fins les set de la matinada...Tot i així, el nostre vehicle, el N-215 ha sortit per TV3, en el TN, i també he vist l’Oriol, llançant aigua. ;)

03 de juliol 2005

Ensopiment general


La guàrdia d’avui ha estat força ensopida. No hem tingut cap sortida i lògicament ens hem passat el dia jugant al parxís i a badminton. A l’hora que hauríem de tornar de fer la ruta, les sis de la tarda, ha estat quan l’hem començat. La raó perquè hem sortit tant tard, és que entre tots plegats, ens hem despitat... com que no estem acostumats a sortir de ruta, doncs...Fins a les vuit, hem estat voltant per Matadepera, Sant Llorenç i Sant Feliu del Racó, i a les vuit hem arribat al Parc, hora que he començat a preparar els trastos per marxar. I el Norbert tampoc ha vingut...continua malalt.

01 de juliol 2005

Rutes forestals

Avui el Norbert tampoc ha vingut, encara segueix malalt, el pobre!.
I si la passada guàrdia, teníem la noticia de l’obligarietat de realitzar rutes forestals, tant al matí com a la tarda. Encara no trobo el sentit de les rutes forestals...Si és per conèixer camins, benvingudes siguin, però si és per vigilar, la veritat, no sé si amb les patrulles dels guardes forestals, els vigilants de la Diputació i els de Medi Ambient, les torres de guaita i els helicòpters no n’hi ha prou...Em sembla a mi, que és una decisió més de cara a la galeria, perquè la gent, vegi els bombers amunt i avall, que no pas una decisió pràctica...Altres anys, havia fet rutes forestals, i el que havia passat, que una vegada endinsats en una pista per un bosc, ens havien cridat per un servei, i trigàvem la hòstia en arribar perquè primer havíem de sortir del bosc...
A més, ens fan fer rutes dos hores al matí i dos a la tarda. Si al matí, les fem de 12 a 2, a quina hora hem de dinar? Ens recomanen fer-ho abans de les 2, per la possibilitat de foc forestal...i si, estant de ruta, es declara un foc? A quina hora dinarem? A les 4, a les 5 de la tarda...? Això de les rutes forestals, s'hauria d'estudiar encara més...
El dia d’avui, també s’ha caracteritzat, per ser el segon que no realitzem ni una sortida. Suposo que el mal temps ha acompanyat i per això no hi ha hagut cap foc. A més casualment, els bombers només han fet una sortida en tota la guàrdia...
I la tarda, l’hem passat fent esport, corrent una miqueta i esperant a l’Oriol per jugar a voleibol. Volíem jugar un partit entre forestals i bombers, i per completar l’equip de bombers calia l’Oriol. Primer ens ha fet esperant, perquè estava rentant la furgoneta i després perquè tenia les bambes mullades. Total, que se’ns ha presentat amb samarreta, pantaló curt (i ajustat) i les botes cuarteleres, en plan, “reina” de la nit, dient que no estava en condicions de jugar. Finalment hem jugat al badminton, on he estat apunt de guanyar al Bernat, després de remuntar dos sets i jugar-nos el desempat en un quart. Tot i així, m’ha guanyat per tant sols tres punts. 15-12. La propera potser...
I com que avui comença la Festa Major de Terrassa, després de la dutxa, a gaudir de la festaaa!!

29 de juny 2005

Per a que serveix la granota?

La primera notícia d’avui, quan hem arribat, és que el Norbert no venia a treballar perquè es trobava malament. Es veu que el mal d’orella de l’altre dia, s’ha convertit en una otitis. La segona que la granota, és a partir d’avui, una peça indispensable i obligatòria en totes, totes, les sortides que fem els forestals. La veritat, que cap de les notícies ens han fet cap gràcia. La primera, perquè sap greu que un company estigui malalt i la segona, perquè la granota fa més nosa que servei. Redueix la mobilitat i no deixar transpirar, i per tant, passes molta calor amb ella. I la tercera notícia, que hi ha restricció d’aigua, i per tant, hem d’utilitzar-la per l’imprescindible. Això, vol dir, entre altres coses, que si les mànegues no estan molt brutes, no cal tirar aigua, que els vehicles del servei, s’han de rentar amb el mínim cabal i que queda absolutament prohibit rentar els cotxes particulars.
Passades les dotze, ens han avisat d’un foc a Can Tries, a la zona de la carretera vella, entre Terrassa i Viladecavalls. Hem anat tres forestals, Àlex, Bernat i jo, tots guarnits amb la granota, i a mi, quan encara no havíem arribat al foc, la cremallera ja se m’havia trencat, i la granota m’ha quedat encara més inservible. Sort que soc un noi previsor, i portava en el camió, una muda i m’he pogut canviar...Aquest fet, ens ha acabat d’insubordinar i hem decidit negar-nos a portar les granotes, ja que teníem noticies que a d'altres forestals els hi havia passat el mateix.
Per això i després de parlar amb més forestals que estaven en aquest foc, hem decidit fer una carta per adreçar a la Direcció General i a tots els forestals, comentant que les granotes no són el vestit més adient per realitzar la nostra feina. O almenys, la granota que tenim actualment. Com que volem que la carta quedi seriosa i interessant, hem decidit encara no enviar-la, ja que ens falta afegir alguna referència sobre la llei d’EPIS (Equips de protecció individual). Quan la carta estigui enllestida, la penjaré al bloc.
A última hora, hem anat a Can Jofresa, perquè s’havia declarat un foc de matolls, prop del poliesportiu. Quan hem arribat, el foc havia enganxat uns remolcs i un palets de fusta i feina hem tingut per apagar-lo. Els maleïts palets tenien piles i piles de fusta i hem hagut de tirar aigua i aigua per què quedessin del tot remullats, xops i apagats. Una hora i mitja d'hora extra i al finalitzar la feina, hem anat a comprar unes orxates, que ens ha convidat el Pere, ja que avui és el seu Sant...Gràcies i felicitats!

27 de juny 2005

poca feina avui (per alguns)

Poca cosa hem fet avui el Norbert i jo, perquè l'únic gran foc gran, se l'han menjat els altres tres forestals. S'ha declarat, després del migdia, a la zona de Can Petit, i han anat 5 vehicles i un helicòpter. En aquest foc, el pobre Àlex, ha hagut de deixar durant uns moments la seva tasca, a causa d'un petit mareig. Avui es veu que no ha estat un bon dia pels forestals, ja que el Bernat tampoc es trobava bé del tot i el Norbert ha estat tot el dia amb mal d'orella...
La primera sortida però, que s'ha fet avui, l'hem fet el Norbert, l'Àlbert i jo a un petit foc a la casa de La Barata, a Matadepera. Es veu que és la tercera vegada consecutiva en els darrers tres dies que l'intenten cremar...El paio que li vol fotre foc, si tant li agrada el foc, que es cremi els collons, a vore si així es calma una miqueta....Tot i que abans d'aquesta sortida, ens hem passejat per la Rambla, perquè hem anat al Mercadona a comprar provisions per la nostra nevereta.
I a última hora, un petit foc de matolls a la zona de la Muntanyeta, que casualment demà hi faran un crema controlada i per tant, se'ls hi ha avançat la feina. En aquesta sortida, hem hagut de fer uns quants viatges per anar a buscar mànegues, ja que el camió ha quedat emplaçat uns dos metres lluny del foc, i clar, mànegues amunt i avall...
I per rematar el dia, un partidet de voleibol, entre forestals i bombers. En un equip, Àlex, Bernat i jo, i en l'altre, el Jota, l'Amancio i el Jesús. El primer set, i quan anàvem perdent 16-22 i ja ningú donava un duro per nosaltres, espectacular remontada, i l'hem guanyat 25-22. I el segon set, tot i que els bombers s'han reforçat amb el Márquez, ha estat una passejada per nosaltres i l'hem guanyat 25-21. Que n'aprenguin!

25 de juny 2005

Torrent Mitger

La guàrdia d'avui ha començat amb la ressaca de la revetlla i amb la rutina neteja de mànegues, però a més a més, amb la tradicional sortida a un foc de matolls a la Riera de Les Arenes...
Fins al migdia la cosa ha estat tranquileta, però abans de que jo comencés a dinar, s'ha declarat un foc forestal a la zona de Viladecavalls, i han anat el Bernat, amb l'Àlex i l'Albert i dos dos bombers, un d'ells el Ton. Per tal de prevenir, he començat a dinar, i just fer la darrera cullarada, un avís de foc a la zona del barri del Poble Nou de Terrassa.
Els dos forestals que quedàvem, el Norbert i jo, amb el Gerard i el Jordi Moreno de caporal, i amb el Solà de conductor, hem anat amb el N-109 i només arribar ja ens adonat que el foc s'estava fent gran i calia l'ajuda de més vehicles i fins i tot mitjans aeris.
El Gerard i el Norbert han fet una línia i han anat cap a buscar la carretera de Rellinars, i jo amb el Solà he fet una altra i m'he endinsat dins el Torrent Mitger. Com que el Solà havia de fer tasques de conductor, m'ha deixat sol amb la línia, i me les he hagut d'apanyar amb dos veïns, un tal Juan i el Ton Roure, un company dels Minyons de Terrassa.
Malgrat que hi hem posat moltes ganes, hem tingut força problemes alhora d'empalmar les mànegues, ja que no havia manera de fer encaixar els ràcords. Però a més a més, hem tingut més problemes quan se'ns han acabat les mànegues i no podíem anar darrera el foc.
Com que el N-109 no és un vehicle forestal, té poques mànegues de 25 i entre les dues línies les hem acabat ràpidament. Sort que ha vingut un vehicle de l'ADF de Terrassa i ens ha deixat més mànegues.
Es veu que el perill d'aquest incendi era el restaurant La Bòbila, que en aquells moments celebrava un casament i tots els convidats han hagut de ser desallotjats, i la majoria de vehicles s'han desplaçat cap aquella zona i per tant, jo m'he quedat força estona treballant sol, fins que ha vingut el personal del N-236, el Jesús, l'Oriol Massana i el Xavi i entre tots quatre hem pogut apagar les barraques que cremaven, que deu n'hi do, la feina que ens han donat. Més tard, el Norbert i el Gerard també s'ha incorporat a treballar amb nosaltres en aquesta zona de barraques i horts.
E
l foc ha cremat un total de quatre hectàrees, matolls i camps de cultiu i han treballat 17 mitjans terrestres i 3 aeris (2 bombarders i 1 helicòpter de comandament), fins pràcticament quarts de vuit de la tarda. Fins i tot, ha calgut la presència de l'escala, per poder apagar un parell de pins d'uns 30 metres d'alçada...La recompensa de la feina d'avui, l'hem tingut en forma de croissants que algú ha portat i ens ha servit per recuperar-nos del gran esforç...
L'anècdota d'aquesta sortida, l'ha fet el Jesús, quan ha demanat per ràdio que vinguessin efectius de la policia, ja que havia trobat un cadàver. Quan ens hi hem acostat, espantats i encuriosits, el cadàver que havia trobat era el d'un pobre gos que s'ha vist encerclat per les flames i ha mort mig ofegat, mig rostit...

23 de juny 2005

Nit de Sant Joan...


La nit de Sant Joan és d'aquells dies més temuts per part dels bombers. En les meves anteriors 6 campanyes, només he treballat un parell de vegades per la nit de Sant Joan, una a Viladecavalls i l'altra a Sallent, i van ser dues nits força tranquiletes. Però la nit de Sant Joan a Terrassa, és un altre món...
Fins que no ha caigut el sol, la guàrdia d'avui, a part d'un increment en les sortides, sobretot fogueres que algú les ha encès abans d'hora o petits focs de matolls a causa dels petards, ha estat una típica guàrdia, amb els típics partits de badminton i un gran partidàs de voleibol, entre tota l'esquadra forestal més en Joan Ramón i un equip de bombers, format pel Marquez, l'Amancio, el Jesús, el Jota, l'Oriol i el Roger. El partit, a tres sets, l'han guanyat els bombers, tot i que després hem fet una partida a un set, on es jugaven el prestigi, i aquest si que l'hem guanyat. La tarda, a més, ha estat amenitzada amb el llançament d’algun que altre petard, no cal perdre les tradicions...
Pel dia d'avui, ens hem organitzat d'una manera diferent. Ja de bon matí, s'ha assignat a cada vehicle, un personal fixe, i així tothom ja sabria quan hauria de sortit i amb quin vehicle. Amb el N504, un petit vehicle urbà, el Parra i el Campos, amb el N109, un vehicle urbà, el Meji, l’Oriol, i els forestals Àlex i Albert. Amb el N215, el vehicle forestal, l’Amancio, el Roger i els tres forestals de quatre mesos. Amb el N612, l’escala, el Marquez i el Jota. A més, teníem el N236, el vehicle forestal de la Diputació, amb el personal de l’Obac, el Joan Ramón i el Moya, un bomber de Sabadell, tot un campió del campionat d’escarceració. I a més a més, avui també hi havia en el Parc, el cap, el Molina i el Mariano, que fa tasques de conductor. I el caporal, el Jesús, aniria pujant a segons quin vehicle, en funció del sinistre. Així doncs, un total de 18 bombers per la nit de Sant Joan.
Per tal de ser previsors, els que anàvem al N215, hem anat a buscar una nevereta d’aquells de càmping, a casa del Villena, un dels meus millors amics, i l’hem omplert de provisions per tota la nit, així tindríem la beguda fresqueta, fresqueta...
A les nou de la nit, ha sortit un petit foc de matolls a la zona de Can Boada i han fet anar el N236 amb un forestal. I aquest forestal he estat jo. I d’aquest vehicle, en el qual he pujat sense sopar, ja no he baixat fins les 6.30 hores del matí...Tota la planificació a prendre pel sac!
La zona de la muntanyeta de Can Boada, deu estar plena d’inadaptats inconscients, perquè, pràcticament hi hem anat tota la nit. La darrera ha afectat una àrea de matolls que pràcticament ha cremat una hectàrea. No només el N236 hi ha anat tota la nit, sinó que fins i tot, algun vehicle de Viladecavalls i Matadepera, que els han desviat, ja que els de Terrassa, estaven en d’altre sortides. A part de focs de matolls, amb el N236 hem anat a obrir un pis i a una falsa alarma d’incendi d’habitatge.
En un moment que ens hem atansat al Parc a carregar el camió d’aigua, l’Albert ha pujat amb nosaltres, i jo he aprofitat per agafar el sopar, i hem anat a Matadepera, on un petit foc ha cremat una zona boscosa i a punt ha estat de cremar una casa. Allà m’he trobat amb els companys voluntaris de Matadepera, ja que des de començament de setmana, ja tinc el nomenat d’auxiliar de bomber voluntari del Parc de Matadepera.
Després i per no variar, hem anat a la muntanyeta a apagar més foc que encenien quatre descerebrats que en alguna ocasió ens han rebut llançant-nos cohets i pedres...A vore, si el dia que se’ls hi encengui el pis, amb la seva puta mare a dins, també ens reben d’aquesta manera...
I cap allà la una de la nit, s’ha declarat un incendi forestal a la zona de Sant Miquel de Gonteres, a Viladecavalls, que fins les 6.30 no s’ha donat per extingit. A part, de nosaltres, han estat treballant 23 vehicles dels Bombers, en un foc que quasi ha estat a punt d’arribar a les cases de la urbanització i que ha afectat més de 3 hectàrees de bosc i matolls i s’ha escampat per la C-58 i la C-16, provocant retencions de trànsit. Si aquest incendi s’hagués declarat de dia, en un moment els mitjans aeris l’haguessin controlat, però el fet d’haver-se declarat de nit, i a més, la nit d’avui, on la majoria de vehicles estaven apagant petits focs provocats per llançaments de cohets en zones on no s’haurien de llençar, ha fet que l’incendi s’escampés i es tardés més de 5 hores en extingir-lo del tot.
El nostre vehicle ha estat repostant aigua als altres, però el personal del N215, han estat currant de valent, fins i tot, han hagut de baixar fent rappel per un barranc de 30 metres de profunditat per arribar a la zona de les flames...
A les 6.40 del matí, hem estat el darrer vehicle en arribar al Parc. Per fi hem pogut menjar la coca i tirar algun petardet que havia comprat per l’ocasió...Quina revetlla!

21 de juny 2005

poca cosa, poc esport i nou vestuari

Molt tranquil i normalet el dia d'avui...potser la poca pluja d'aquests dies ha col·laborat, ja que només hem fet un parell de sortides i una era una falsa alarma.
Durant el matí, hem estat veient el programa de Josep Maria Cuni que fan a TV3 on tractaven el foc del Bages. Hi havia la presència del Santi Parés, coordinador d’emergències de la Generalitat i alguns alcaldes dels municipis afectats. Tothom ha dit la seva respecte a l'actuació dels bombers i segons en Parés, els bombers van actuar amb rapidesa i eficàcia...En tinc els meus dubtes...Però si una cosa he de destacar del programa, és un sms, dels molts que han sortit en pantalla: "Els bombers són l'únic cos que no reconeix els seus errors". Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions...
Durant el migdia, foc de matolls a la riera a causa d'un petard. I després un equip de TV3, del K-3, ha vingut a entrevista al Jordi Moreno, per que expliqués les precaucions que s'han d'adoptar durant la revetlla de Sant Joan. Tot un mediàtic el nostre caporal!!
I durant la tarda, els clàssics: partits de badminton i un partit de voleibol, que no hem pogut acabar ja que hem hagut de fer una sortida. En una banda: tres bombers i un forestal: el David Ferrer, els dos de Manresa, Gerard i Joan Ramon i l'Àlex. I en l'altre, quatre forestals: l'Albert, el Norbert, el Bernat i jo. Hem remuntat espectacularment el primer set, i quan la victòria ja era nostre...ha sonat la xixarra...un altre dia serà. Ja es casual que cada vegada que ens posem a fer esport, no poguem acabar la partida a causa d'un avís d'emergència...
La sortida, res, falsa alarma de foc forestal a Vacarises, tot i que després ens han desviat a donar aigua al N-236, el vehicle de l'Obac, que estava apagant un foc de canyes a Vallparadís, a Can Palet. Com a espectadors d'aquest foc, teniem a la Juana i el seu clan. La Juana és una gitana de Terrassa, que segons les males llengües, és una de les responsables del tràfic de drogues a la ciutat...Una dotzena ben bona de gitanets ens han estat incordiant durant una bona estona...
I quan hem arribat al Parc, ens hem trobat amb el nou uniforme dels forestals. Una granota blava, amb les mànigues i l'espatlla groga i amb la inscripció al darrera "auxiliars forestals", serà el nostre nou equipament per als focs forestals. Amb una barreja d'incredulitat i escepticisme, els forestals hem comentat si aquest és el millor vestuari per treballar, molt semblant als trajos dels mecanics de Formula 1. El temps ho dirà...

19 de juny 2005

L'Albert, l'Àlex, Can Déu i Pont de Vilomara

Avui s'han incorporat els dos forestals de tres mesos. Per la campanya d'estiu, el Parc de Terrassa disposa de tres forestals de quatre mesos, de maig a setembre, i de dos de tres mesos, de juny a setembre. I aquests dos afortunats han estat, l'Albert i l'Àlex. Amb l'Albert, un trempat de Sabadell, ja vam ser companys l'any passat i enguany estem disposats reviure aventures passades. I l'Alex, un noi de Vallvidrera, que havia fet de forestal a Badalona, ha vingut a Terrassa per viure noves experiències.
La calor que ja feia a primeres hores del matí, anunciava el que passaria en el dia d'avui: caos forestal.
Gairabé simultàneament s'han declarat dos incendis forestals al Pont de Vilomara, al Bages i a la Palma de Cervelló, al Baix Llobregat, que ha desbordat el servei de Bombers. Dintre de la lògica de cada gran foc forestal, ens pensàvem que ens enviarien a uns dels dos focs, però hem estat tota la tarda, en el Parc vivint amb tensió els dos grans focs. La veritat és que no entenem, a hores d'ara, que feiem desaprofitats en el Parc de Terrassa, "perdent" el temps.
La tarda, però ha estat entretinguda. Per una banda, els dos nous s'han estrenat en un petit foc de matolls a Can Boada, i per l'altre, els tres forestals de quatre mesos, hem anat a un foc forestala a Can Déu, a Sabadell, que ha cremat una hectàrea. El foc ha començat a pocs metres d'un incendi que ja es va declarar fa uns dies. Només arribar al foc, hem muntat dues instal·lacions, perque les flames se'ns tiraven literalment a sobre. El Bernat, juntament amb en Jota, en una instal·lació i el Norbert i jo, en l'altre.
Al ser un zona de passeig i pícnic, molts curiosos s'han atensat fins pràcticament les flames, cosa que en algun moment, han dificultat les tasques d'extinció, per les "ordres" que anàven donant i per perillar la seva integritat, a causa del fum i les flames. Amb el Norbert hem treballat de manera coordinada i ràpida i hem atacat el foc per darrera, després d'obrir-nos per un flanc i l'hem matat ràpidament. Després, hem estat un parell d'horetes remullant la zona cremada.
Des del nostre punt de vista, aquesta tasca no l'hauríem d'haver fet nosaltres, ja que aquesta és una zona de Sabadell, i s'hauria d'haver quedat el vehicle de Sabadell a fer-la. A més, ens han deixat més sols que un mussol, i el nostre propi vehicle ha hagut d'anar a omplir-se la cuba un parell de vegades, cosa que ha retardat la nostra feina.
Quan hem arribat al Parc, ens hem trobat amb la gran sorpresa. Els dos "nous", juntament amb en Parra i el Gerard, els han destinat al foc del Bages. Com que avui, hi havia en el Parc, deu bombers més cinc forestals, s'ha pogut fer dues esquadres forestals i ells han marxat cap al gran foc.
Així doncs, ells cap a Rocafort i nosaltres en el Parc, intentant gaudir d'un merescut descans que no hem tingut, ja que una sèrie de sortides tontes de matolls i falses alarmes, ens han distret fins quarts de nou. Aquesta hauria d'haver estat, l'hora de plegar, però avui, degut a la situació d'extrem risc, ens han avisat que no plegariem fins nou avís. És a dir, ens quedaríem de retén en el Parc. L'amenaça d'anar al foc del Bages, ha planat sobre nosaltres...
I com que ens havíem de quedar i cap de nosaltres, teníem preparat el sopar, he trucat a casa perque ens portessin alguna coseta de "jalar".
Avui a casa, celebràven els dos anys de l'Oriol, el meu nebot, i ens han portat allò que ha sobrat de la festa i que nosaltres hem reciclat: entrepans, creps, etc...L'Oriol, els seus pares, l'Alícia i l'Òscar, juntament amb la meva especial i estimada companya de classe, la Míriam, i la meva amiga de l'ànima, l'Elisenda, tot formant un escamot de quatre persones i un nen, han vingut a portar-nos les provisions al Parc.
Abans de sopar, unes partidetes de badminton, entre els tres forestals, per desestresar-nos i fer venir gana, on he guanyat un parell, i després de sopar, a un quart d'onze de la nit, ens han avisat que podíem marxar a casa.
En canvi, l'Albert i l'Àlex, amb els dos bombers, es quedaven treballant tota la nit en un gran foc forestal que ja havia cremat 800 hectàrees i avançava cap a Navarcles...

17 de juny 2005

Dia d'esport i competició

Després de la rutinària netega de mànegues, gairabé una vintena, hem començat, els tres forestals i els dos bombers més nous i joves, el Gerard i el Joan Ramon, una espècie d'Olimpiades. Allò que ha començat com "a veure qui salta més lluny amb els peus junts" (com una de les proves de les opos als bombers de Bcn), ha acabat amb una competició de diferents proves: salt, piràmide de dominades, sprint, força de braços i finalment en un campionat de Badminton. Cal dir que la meva participació ha estat més important que no pas triomfadora, ja que he quedat penúltim i últim en totes les proves. Tot i així, això em motiva de cara a futures "competicions".
La darrer prova, l'hem batejada com a "1er Campionat Internacional (s'admeten espanyols) de Badminton del Parc de Terrassa. L'estil de la competició era una lligueta i els quatre primers es classificaven per semi-finals. Un de nosaltres, com que èrem 5, no jugaria les semis. I qui ha estat? Doncs, servidor...Però he lluitat fins al final en totes les partides que he jugat. Que consti. I a més, s'ha vist que tinc un gran futur per davant, malgrat les derrotes. La final l'han jugat els "nois de Manresa" i l'ha guanyat el Gerard.
Cal dir però, que tot no han estat derrotes avui. En un parell de partides al parxís, jugades amb el Caurel i els "nois de Manresa", he guanyat un parell de gelats, quedant en la primera partida, segon i en la darrera, primer amb un clar avantatge i sense que m'haguessin matat cap fitxa.
I pel que fa a la nostra feina, ja que no tot és "divertimento", hem sortit a una foguera de Sant Joan i a una falsa columna de foc forestal per la pedrera de Viladecavalls.

15 de juny 2005

sortim a d'altres sortides i juguem a voleibol


Fins a les cinc del migdia, l'avorriment ha pogut amb tots nosaltres, fins que de cop i volta, tot s'ha liat. No hi ha hagut cap servei, cap ni un fins a les cinc. Per tal de matar l'aburriment, l'Oriol, el Jota i el Bernat, han sortit a repartir triptics informatius sobre la revetlla de Sant Joan, a les casetes que venen petards i ha estat sortir ells i començar el festival. Primer un obrer que s'ha fotut dalt de baix d'una obra, després un avís d'incendi d'una vivenda i després un accident de trànsit amb atrapats. I tot en cinc minuts!!
I avui, per fí, els forestals ens hem sentit valorats i hem acompanyat als bombers. En un primer moment semblava que l'obrer requeriria més atenció, per això s'ha avisat als GRAE, ja que havia caigut en el forat dels fonaments de l'edifici i no havia manera d'accedir. I en la següent sortida, el que semblava un foc de vivenda, s'ha transformat en una olla que cremava, però clar fins que no ho hem vist, han anat dos camions i la policia ha tallat el carrer, amb el conseqüent enrenou que això ha provocat. I després l'accident. El Bernat s'ha quedat en el pis i jo he acompanyat al Meji i el Jota a l'accident. El Norbert, s'ha quedat a l'emisora del Parc, perque no havia ningú més per fer-ho i amb aquest torn, ja tenim establert que quan surti tot el personal, un forestal es quedaria en el Parc, fent tasques d'emisorero. I avui li ha tocat al Norbert.
I l'accident, per sort, dels accidentats, ha estat més espectacular que res. Un cotze volcat, però cap ferit. I servidor, primer ha fet la instal·lació de socorrs, i després he netejat la calçada amb sepiolita i un cop d'escombra...
I quan tot ja ha passat, hem inagurat la temporada de voleibol. En un equip, els tres forestals, més el Joan Ramon, que avui s'havia canviat de torn i estava amb nosaltres. I en l'altre equip, el Marquez, el Jota, l'Amancio i l'Oriol. El primer set, l'hem guanyat nosaltres, el segon ell i el tercer i el definitiu...no l'hem pogut acabar, ja que ha sonat l'alarma i els bombers han marxat a un accident de trànsit...I com que ja era l'hora de plegat, doncs, no l'hem acabat. Queda pendent...

13 de juny 2005

Pluja i badminton


Per fí ha plogut! Això s'ha traduït en què el risc d'incendi ha baixat considerable. En la guàrdia d'avui no hem tingut cap caporal i el responsable de torn ha estat el Caurel. El matí ha estat mogudet pel que fa als bombers, en canvi els forestals no hem fet cap sortida, ja que no ens han deixat sortir amb els bombers, malgrat que hi ha una disposició de la Direcció General que així ho indica. A mi, i als meus companys, si podem escollir entre anar a sortides que no són focs forestals o no, evidentment sempre triarem sortir, però tampoc farem el gran drama si no ens deixen anar, total cobrarem el mateix si anem o no.
El problema però, que veiem que estem desaprofitats. Per exemple. Avui només hi havia 6 bombers en el Parc. 6 bombers per una ciutat de 200.000 habitants, i això sense comptar les rodàlies. A aquests 6 bombers es poden sumar 3 persones més, que som nosaltres, que hem estat tot el dia en el Parc mirant la TV i jugant al badminton mentre que els altres 6 bombers estaven currant en diferents sortides. I casualment mentre el Parc estava buit de personal, ha sortit un foc de matolls i nosaltres no hem pogut anar, ja que no teniem conductor...De qui és la culpa? Com és que uns simples forestals ens adonem de com es pot planificar el Servei de Bombers, i les persones que porten galons i tenen responsabilitats obvien una cosa com aquesta? És cert que som auxiliar forestals, però si algú planifiqués millor tot això, podríem donar un cop de mà als bombers i col·laborar en moltes tasques, enlloc d'estar al Parc tocant-nos allò que no sona...o no?
A part de tot això, més coses que podem destacar avui: ens ha vingut a visitar en Joan Rovira, cap de la REM-Nord, tot i que ha estat una visita curta, perque s'ha declarat un foc en una vivenda de Les Arenes. I ja que parlem d'aquesta vivenda, en Gerard ha tornat tot cofoï, perquè ha salvat un avi de les flames...
I pel que fa al badminton, la parella Marc-Gerard, ha jugat com mai, però ha perdut com sempre...contra la parella Bernat-Manfred...quina poca feina!!

11 de juny 2005

Foc a Vacarisses

El que semblava una jornada tranquileta, sobretot perquè el dia estava ennuvolat, s'ha transformat a mitja tarda en un patiment. Durant el migdia, però, hem tingut un parell de sortides a tonterietes (petits focs de matolls).
Cap allà quarts de cinc, s'ha declarat un foc forestal a Vacarisses, prop del polígon industrial Can Torrella, a la zona on ja comença la urbanització.
Només sortir del Parc hem divisat una columna important, i el Paco, que avui feia les funcions de responsable de torn i responsable de sortida, per ser el bomber més veterà, ha comunicat a Control que calia més vehicles i sobretot mitjans aeris. El vehicle de Viladecavalls ha arribat abans que nosaltres i també ha demanat més vehicles ja que les flames s'aproximaven a les cases.

Quan nosaltres hem arribat, el panorama es veia força complicat: grans flamarades prop de les cases, desenes de veïns i veïnes corrent amunt avall, molts histèrics, alguns amb branques intentant apagar el foc, els altres indicant el camí més ràpid possible per arribar a les flames, cotxes d'ADF també amunt i avall. Malgrat el caos inicial i el maleït fum que ens anulava qualsevol visibilitat, hem actuat ràpid, coordinats i amb eficàcia i hem pogut salvar una casa que ja era a tocar de les flames.
La zona que ha cremat era relativament petita, però el perill estava que és una zona plena de cases i el foc ha avançat ràpid per la sequedat del bosc i el vent que bufava. L'actuació dels mitjans aeris també ha evitat la seva propagació, i una vegada més, un AVA ens ha posat perduts d'escuma...
En un parell d'hores ja ho teniem tot enllestit i en una més, tot remullat. La sensació a l'acabar és d'haver fet una bona feina, i com diem sempre, la feina ben feta, no fa estorb. A més de la felicitació del Paco, per la nostra coordinació, hem rebut la felicitació dels veïnat, no com l'altre dia...que n'aprengui l'impresentable!
Cap allà les nou hem arribat al Parc.

09 de juny 2005

En Mendo

La guàrdia dia d'avui la podria haver titulat "arribar i moldre" o "cap-i-cua", ja que només arribar hem anat a un foc de matolls i arbres a Montgat i quan faltaven cinc minuts per plegar ens han avisat d'una columna de fum prop del Pryca. Però he preferit titular-ho "En Mendo", en honor al bomber que ens ha acompanyat avui. En Mendo, és un bomber de Sabadell que l'any passat estava a Terrassa, però que enguany està al Parc de Sabadell. Estar de guàrdia amb ell era sinònim de contínues guerres d'aigua, bones partides de voleibol i sobretot estones molt divertides. A més, en Mendo és molt amic d'en Norbert, ja que havien viscut junts una pila d'anys, per tant, només arribar i veure'l a ell, tots hem pensat en una guàrdia força divertida i així ha estat.
Durant la rentada de mànegues, el Mendo ja s'ha emportat la primera galleda d'aigua de la temporada i crec que per ell ha estat tot un honor, tenint en compte, les que jo em vaig menjar l'any passat. La seva resposta ha estat mullar al Norbert com a còmplice posar-lo xop. Però el millor encara havia d'arribar...
Quan en Mendo ha marxat a un servei, servidor i en Norbert, amb alevosia i traïdoria, hem tirat sal i cafè als seus apunts i hem posat grassa en el pany del seu cotxe. La gràcia de tot plegat és veure com reaccionarà el Mendo, ja que quan ho descobreixi, nosaltres ja farà estona que haurem plegat...No hi ha bomber que pugui amb els forestals!!
Cal dir però, que en Mendo tornarà aquest estiu a fer més guàrdies amb nosaltres, així que la "guerra" està servida...
I la resta del dia, ja ho he dit, un foc a primera hora a Montgat que malgrat l'estona que hem trigat a arribar, encara hem tingut de temps d'atacar el foc de cara, aprofitant un canvi de rasant i les descàrregues dels mitjans aeris, i per tant, hem ajudat a extingir-lo. I a darrera hora uns trastos que han cremat en un descampat, quasi ens provoquen un parell d'ensurts. El primer, el camió embarracat en un sot i el segon, la meva caiguda per culpa d'un altre sot. Per sort, cap sot ens ha aturat i amb la tonteria, hem sumat una hora extra més a la pila que ja tenim...
L'anècdota d'aquesta sortida, els insults d'un vei: "no teneis vergüenza, cuando hay fuego de verdad no correis". No faré cap comentari d'aquest infeliç, desgraciat i malfollat...

07 de juny 2005

Foc multicolor

Avui per primera vegada hem entrat a la guàrdia sense netejar una mànega. Es veu que ahir no deurien haver-hi cap sortida. Hem matat les primeres hores, fent pràctiques amb l'escala. Veure la ciutat de Terrassa des de 30 metres d'alçada és una panoràmica que no passa cada dia...Abans però, ha vingut una noia a desinfectar el Parc d'escarbats, perquè es veu que a les nits en surten molts. He instit una i altra vegada si havia alguna cosa per acabar amb els escarbats verds, en referència a la nostra estimada Carmen, la dona que neteja el Parc, i que sempre va vestida amb una clàssica bata verda...A ella, però, el que més ràbia li ha fet, es veure com "alguns bombers" segueixen pixant en els urinaris encara que estiguin embossats. Jo li he dit, que a mi no cal que em digui res, ja que la ultima pixada de la guàrdia, sempre la faig a la dutxa, quan m'estic duxant, però a la Carmen tampoc li ha agradat aquesta gracieta i m'ha dit de tot...
Cap al migdia la cosa ha estat mogudeta, sobretot a nivell d'obrir ascensors i habitatges. El que més ha xalat ha estat el Norbert, més conegut com a Manfred, ja que, com que ara els forestals podem sortir a totes les sortides, ha acompanyat al N-109 a tot arreu. Jo des del Parc, he anat coordinant tots els avisos fins que m'ha rellevat el Bernat.
A les cinc de la tarda, ens han avisat d'un foc forestal a l'alçada de l'antic hospital del Tòrax. Només sortir del Parc hem vist una gran columna de fum blanca i a mida que ens anàvem acostant, la mida anava creixent i el fum es transformava en un fum marronós, senyal que el foc està cremant amb virulència molta vegetació. De seguida hem demanat molts mitjans, tant aeris com terrestres. L'arribada fins a les flames ha estat un pel complicada, ja que ens hem perdut per un camí, on quasi ens quedem encallats, ja que hi ha havia molts arbres i la veritat, que el Parra, el nostre conductor, les ha passat negres per treure el camió d'allà. Finalment hem pogut arribar a lloc i allà ja ens hem trobat amb els altres vehicles de Matadepera, Viladecavalls, Sabadell, Castellar, Rubí i Cerdanyola.
La benvinguda al foc ens l'ha donat un helicòpter que ens ha descarregat escuma i ens ha deixat a tots ben blancs. El Manfred ho ha celebrat cridant: benvinguts a la festa de l'escuma!. Però el millor encara estava per arribar. Passats uns minuts, un parell d'AVA's ens han descarregat sobre nostre tot el líquid retardant i la nostra esquadra forestal, els adf i els bombers de Matadepera hem quedat completament vermells de cap a peus.
Tot i aquestes coses són normals en un foc forestal quan hi treballen els mitjans aeris, torno a repetir, que no fa molta gràcia rebre una dutxa rera una altra. Fins i tot, des de l'emisora s'ha sentit, un parell de vegades al Marcelo, el caporal de Sabadell: "¡¡Que dejen de tirar agua que nos estan dejando perdios!!!".
Després de matar al foc, ens hem quedat de retén amb el vehicle de Matadepera fins a les vuit de la tarda. Intueixo que tornarem sovint a aquesta zona, ja que en el que portem de campanya, ja li han fotut foc quatre o cinc vegades...

05 de juny 2005

Una barrera menys

La guàrdia d'avui ha estat força tranquila, veient el gran premi GP de motos, fins que ens han avisat d'un foc forestal a Dosrius. L'esquadra forestal hi ha anat, amb el Segundo i el Ton, el caporal. Durant l'anada, ens ha passat una cosa, d'aquelles que passen de tant en tant. Quan hem arribat al peatge de La Roca, amb els llambregs i la sirena, un treballador del peatge ens ha donat el vist-i-plau per passar i ens ha obert la barrera. Però just quan estàvem passant, la barrera s'ha baixat i ens l'hem menjada literalment. Per sort, ni el camió ni ningú ha pres mal. Només la barrera ha mort en servei...Si en aquest país no hi haguessin peatges, això no hagués passat...Bé, una anècdota més que explicar. A l'arribar al lloc del foc, quan ja ens pensàvem que fariem alguna hora extra, el comandament de guàrdia, ens ha fet tornar.
Ja una vegada en el parc, he perdut la meva primera aposta de gelats en un partida al parxís, amb el Caurel, el Simón i el Norbert, Manfred pels amics. Sort que després he recuperat el meu orgull, en una clàssica partida al badminton al millor de 5 sets, amb el Bernat com a parella i el Norbert i el Joan Ramón com a contrincants.
I les visites d'avui han estat, el Santiago, que ha vingut a despedir-se i ha tornat a Argentina i la Marta, la nova minyona de L'Hospitalet.

03 de juny 2005

I avui dues sortides


La jornada d'avui s'ha caracteritzat per les dues sortides que hem fet. La primera, just a l'hora de dinar, que m'ha enganxat sense dinar i ja temia per aquest moment del dia. Hi ha hagut un foc al bosc de Can Déu a Sabadell, i hem anat en ajuda del vehicle sabadellenc. Allà m'he trobat amb la Diana, una bombera de Tàrrega, que vaig tenir com alumne en el darrer curs bàsic de bombers.
La segona sortida...deu n'hi dó...la segona. A mitja tarda, ens avisen d'un foc forestal a la Carretera de Castellar a Can Salas, allà a tocar al camp de l'Atlètic, un equip d'hoquei herba de la ciutat. Quan hem arribat a lloc, ni foc forestal ni res de res. Comuniquem al Parc i ens diuen que comunicaran amb la Policia Municipal que és qui ha donat l'avís. Al cap d'un moment, ens avisen i ens diuen que el "monillo" de torn, s'ha equivocat al donar l'avís. El foc és a la Carretera de Matadepera, a tocar del Club Egara, un altre equip d'hoquei. Així doncs, el "munipa" s'ha equivocat, tant de carretera, com d'equip d'hoquei...Noi! jo no sé pas que els hi ensenyen als polis del segle XXI...A més a més, el poli ha comunicat que el foc tirava força i s'ha mobilitzat als mitjans aeris i al cap de guàrdia. Quan hem arribat, hi havia un foquet de res, uns 50m quadrats i per tant, ens ho hem fet sols. Això si, amb l'ajuda inestimable de l'helicopter, que ha descarregat tota l'aigua que portava a sobre meu i del Jesus...

01 de juny 2005

No torna a passar res


Avui l'ensopiment ha estat la tònica general, i he aprofitat per fer una gran migdiada al gimnàs del Parc. I avui, el Manfred (Norbert) no ha vingut ja que s'ha demanat festa. Podem dir que la seva absència l'ha cobert, en David, un bomber del torn B, l'amo del badminton i tot un expert en el tema. Els dos bombers més nous, el Gerard i el Joan Ramon, juntament amb en Bernat, s'han picat i s'han apostat guanyar-lo. Després de 9 partides, en Joan Ramon ha pogut derrotar al David.
La bona nova d'avui és que s'ha confirmat que enguany els forestals, podrem sortir a més serveis ordinaris, no només a foc forestal. Així doncs, esperem poder ajudar i col·laborar al màxim en d'altres tipus de serveis i sinistres. La pregunta, però és: quan tindrem una sortida? Ni que sigui un foc de canyes?

30 de maig 2005

En Manfred

El nostre peculiar company, l'Oriol de Manresa li ha canviat el nom al Norbert i ha partir d'ara una manera més d'anomenar-lo serà com l'ha cridat l'Oriol: Manfred! Potser fonèticament si que es semblen els noms Norbert i Manfred, però no sé en què estava pensant l'Oriol quan ha cridat en Norbert d'aquesta manera...
Ah! I ja que parlem del Norbert, hem decidit que una possible manera de traduir l'expressió "Deu n'hi dó" al castellà, potser "Pardiez!", ja que és un barbarisme i com que el Norbert és de Barberà...
Ja veieu que les hores mortes en aquesta feina, ja que avui no hem fotut res, ens permeten desvariejar força...
Per cert, ja he perdut el primer gelat de la temporada amb el ditxós badminton...
La mala noticia d'avui és que ens han comunicat que s'ha mort en Serafí Garreta, antic cap de Parc de Terrassa, entre 1979 i 1984. Personalment la seva mort m'ha sapigut molt greu, ja que en Garreta va ser una de les persones que em va ajudar alhora de fer el llibre sobre el 125è aniversari dels bombers de Terrassa. Gràcies a la seva experiència, i sobretot, gràcies a ser fill d'un bomber i ser un dels darrers de la seva quinta, vaig poder descobrir moltes coses dels bombers de principi de segle XX. Gràcies a ell, vam poder identificar els bombers que apareixien en les primeres fotos dels bombers, cap allà 1920...Descansi en pau.

28 de maig 2005

Visita des de Finlàndia

Avui m'han vingut a visitar uns amics finlandesos que vaig conèixer l'any passat ja que ells van viure durant mig any a Terrassa, perquè estaven estudiant aquí. Enguany han tornat a venir, per anar a la Patum, ja que l'any passat els hi va agradar molt. La veritat que resulta sorprenent com la festa de la Patum pot atraure a gent de tant lluny...
El matí, però ens l'hem passat netejant totes les mànegues que vam tirar en el foc de Margalef: una vintena i escaig.
Els finlandesos han flipat amb el Parc, han pujat als camions i s'han fet fotos vestits de bombers, però la seva visita, fidel a la llei de Murphy, s'ha vist interrompuda per una alarma de columna de fum a Vacarises. Lògicament han hagut de marxar i jo amb l'esquadra cap a Vacarises, on ha resultat ser una falsa alarma. Quina mala sort han tingut els meus amics guiris! La resta de la guàrdia, tranquil·la.

26 de maig 2005

La Patum de Margalef

Avui de nou he anat a fer el curs del CECAT, i cap allà les dotze he tingut noticia d'un foc forestal a Margalef, al Priorat. Quan he plegat m'he informat de l'estat del foc, i la cosa s'estava complicant: hi havia treballant 4 mitjans aeris i una vintena de camions.
Quan he arribat al Parc he fet una broma als companys que més tard seria una premonició: nois anem a Margalef que hi ha un gran foc forestal...
Cap allà quarts de cinc de la tarda, el nostre caporal, el Jesús, ens ha comunicat que anàvem a un servei a tallar un pi a Vacarises. Hem pujat en el N-276, el caporal, el Parra com a conductor, i els tres forestals. Però encara no haviem sortit de Terrassa, quan des de Control, ens comuniquen que ens hem de dirigir a Cerdanyola i d'allà, en comboi, fins a un foc forestal a...Margalef!! La noticia m'ha sentat fatal, sobretot perquè després de plegar volia anar a la Patum de Berga i tal com pintava la Patum la passariem al mig del bosc perseguint un foc maleït...ja és sacrificada la vida d'un forestal...
A Cerdanyola, ens hem trobat amb els camions de Viladecavalls, Mataró i un cotxe del cap de guàrdia. Tots quatre hem fet ruta cap al Priorat i allà hem arribat després de tres hores de camí. Primer ens hem dirigit a Margalef, però el foc ja havia passat el terme municipal i es trobava a Bellaguarda, a la comarca de Les Garrigues. Des de Margaleg a Bellaguarda, hem trigat gairabé una hora per una carretera plena de corves.
En un primer moment ens han emplaçat amb el vehicle de Mataró en un flanc del foc, però al cap de mitja hora, ens han comunicat que hàviem d'anar al front del foc. Abans d'anar-hi, hem anat a l'Ajuntament de Bellaguarda per tal d'agafar provisions, ja que la nit es preveia llarga, i el Jesús s'ha trobat que l'alcalde del poble, és un antic company de "mili" i nosaltres ens hem delaitat amb una mossa d'esquadra que estava deu n'hi do...
Durant més de nou hores seguides hem estat perseguint el foc per uns barrancs i feixes de mala mort. Hem estat treballant colze a colze amb una esquadra forestal de Tremp, una altra de Gavà i també alguns membres del GRAF i també amb el cap de guàrdia de Tarragona, un tal Jordi. És la primera vegada en 7 campanyes, que veig un cap de guàrdia, amb un motxilla a l'esquena i tirant mànegues i treballant tant o més que un forestal. La veritat que aquest fet, reconforta una miqueta, ja que en la lluita contra el foc, és indispensable la feina de tothom.
Això ho dic, perque moltes vegades, en un gran incendi com el de Margalef, hi ha molt escaquejat que es passeja amunt i avall, però que no tira ni una mànega. Tot i així, la roba bruta i la cara de cansament sempre delata qui treballa i qui no.
Gràcies al canvi de direcció del vent, amb les primeres llums del dia, hem pogut donar el foc per extingit i apagar les darreres flames. És la primera vegada que veig morir un gran foc forestal i la veritat, que la sensació d'haver fet una bona feina és indescriptible. No he pogut anar a la Patum de Berga, però tal com ha dit en Norbert, la Patum l'hem fet a Bellaguarda. Hem estat treballant nonstop unes 10 hores i hem tirat una instal·lació d'uns 2km d'allargada, pujant i baixant per barrancs...Tots hem caigut morts de cansament i quan no feia ni 30 minuts que la gent intentava dormir, una dutxa d'aigua freda ens despertava a tots. Eren els bombarders i els AVA dels mitjans aeris que començàven a refredar el perímetre del foc. La mare que els va parir! No podiem apuntar millor?
Mullats i cansats, amb gran delit esperàvem el relleu, però aquest no ha aparegut fins les deu del matí...la culpa del retard, però no ha sigut dels nostres companys, sinó d'algun comandament que no ha sapigut coordinar els relleus com déu mana!. La veritat que després de treballar tant dur durant tantes hores, el temps d'espera del relleu es fa més que etern...
La tornada cap a casa, també ha estat plena d'anècdotes. Primer, els boníssims entrepans que ens han preparat les dones de Bellaguarda, a les quals, agraïm tot el seu esforç. Després la foto que ens ha fet una fotogràfa de La Vanguàrdia, i més tard, ja de camí, els comentaris d'un benzinero, després de fer parada per fer benzina. Resulta que l'home ens comentava que tenia unes mantes que extingien el foc per sufocació. Primer ens ha dit que les mantes s'anomenàven inalàmbriques i després centrífugues. Fins que el nostre caporal no li ha aclarit que les mantes es deien ignífugues, l'esquadra forestal s'estava pixant de riure...
Finalment a les dues de la tarda, arribàvem al Parc. Hem estat fóra 21 hores...i això que anàvem a tallar un pi...

24 de maig 2005

Una gran paella i 1 hora extra

Avui he arribat tard, ja que estava fent un curs de controlador del CECAT, el Centre d'Emergències de Catalunya. Fa uns mesos es van convocar unes places en la borsa de treball del CECAT i he aconseguit una i durant aquesta setmana ens fan el curs de formació. Quan he acabat he anat a dinar a casa i després m'he dirigit al Parc. Avui hi havia tot el personal del torn. Aquest fet, podriem dir que és gairabé un miracle, ja que entre festes, permisos, vacances i canvis, mai està tot el personal. Per celebrar l'arribada dels dous nous, s'ha fet una gran paella, on fins i tot, s'ha apuntat la Carmen, la dona que neteja el Parc. I jo, per no sé menys, tot i haver dinat, també he menjat un plat. Ja he dit que hi havia tothom. I això vol dir, que també hi havia el Ton, l'altre caporal del torn, i el Txema, un fanàtic del Terrassa FC.
Cap allà quarts de vuit, ens han avisat d'un foc de matolls a Can Boada. De camí al foc, entre els forestals ens hem desitjat poder fer alguna hora extra, cosa impensable en un foc de matolls...però a vegades els desitjos es fan realitat. El foc no era de matolls, era un sofà cremant enmig d'un descampat, que l'hem apagat en 10 minuts. Però després hem anat a repostar aigua en un hidrant i resulta que l'hidrant s'ha trencat i no havia manera de poder tancar-lo. El nostre camió no portava les claus adequades i hem hagut d'avisar al Parc perquè algú ens acostés més claus d'hidrants. Total que entre pitus i flautes, hem arribat al Parc a les 21:15 hores i per tant, ja tenim la primera hora extra de la campanya...

22 de maig 2005

Res de Res

Durant la guàrdia d'avui no ha passat absolutament res. A part de retrobar-me amb els companys del torn A: el Jesús, el caporal, el Parra, el Meji, el Campos i els tres nous: l'Amancio, el Jota i l'Oriol, aquest darrer també el vaig tenir d'alumne a l'Escola de Bombers, juntament amb el Gerard i el Joan Ramon.
Amb l'Oriol hem reinventat el joc de badminton: a partir d'ara, es podrà respondre i tornar la ploma encara que toqui a terra, sempre que faci un sol bot. Aquesta nova norma permet un joc molt més dinàmic i ràpid. Tot i així, segueixo pensant que ens cal perfeccionar la tècnica...

20 de maig 2005

La primera guàrdia


Divendres 20 de maig del 2005, 13 aniversari de la consecució de la Copa d'Europa a Wembley, iniciem la nostra primera guàrdia en el Parc de Bombers de Terrassa. Un dia de presentacions, ja que a més del Norbert i el Bernat, també hi ha els nous bombers de la darrera promoció que estan en el Parc de Terrassa, el Gerard i el Joan Ramon, dos joves manresans, que ja els vaig tenir d'alumnes, en el curs de formació de la darrera promoció de bombers de l'escala bàsica. Jo vaig fer de professor d'història, però això, ja ho explicaré un altre dia...
La guàrdia, a part de les presentacions i de fer de cicerone del Parc als meus nous companys forestals, comença amb el que serà la rutina de cada començament de guàrdia: revisió de vehicles, en especial el nostre, el N-215 i la neteja de les mànegues que s'han fet servir en la guàrdia anterior.
Aquest dia, em torno a trobar amb els bombers de l'estiu passat: el Jordi Moreno, caporal, el Caurel, l'Azorin, el Solà, el Pere i el Simón. I els nous, el Gerard i el Joan Ramon. I aquest dia, descobrim el que sembla que serà un dels nostre passatemps preferits: el badminton. Algú ha portat al Parc, una xarxa, quatre raquetes i diverses plomes i tots els nous, "ens piquem" de valent en partides molt divertides i emocionants. Hauré de perfeccionar la meva tècnica per poder guanyar-me les cocacoles i els gelats que ens apostem...
I abans de plegar, hem tingut la primera sortida de la campanya!! Poca cosa, però, un foc de matolls, uns 10m2, a tocar de l'IES Santa Eulàlia.

Les pràctiques

17 de maig, 8 del matí, comencem l'inici de campanya fent un curs de formació al Parc de Cerdanyola del Vallès. Aquest curs durarà 3 dies i anar a aquella hora a Cerdanyola, ja és tota una odissea a causa de l'estat de les carreteres: cues i més cues. Assisteixo amb el Francisco Molina, un company de Terrassa i germà d'un dels meus millors amics en l'àmbit bomberil, el Manuel, o "Molina" com tothom el coneix. La formació la fem un total de 15 forestals, 6 destinats a Terrassa, 8 a Mataró i 1 a Cerdanyola com a conductor. El primer dia de formació, gràcies a la pluja, ens hem salvat de fer pràctiques amb la polanski, un mena de destral i xapo, que fan servir els del GRAF, el Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, agents especialitzats en accions d’extinció forestal. Durant els altres tres dies, ens ensenyen l'habitual de cada any: tirar i replegar mànegues, muntar instal·lacions, muntar manegots, fer servir la turbobomba, la motoserra...és a dir, familiaritzar-nos amb totes les eines i estris que farem servir en focs forestals.
Però enguany, hi ha una novetat: sembla ser que a més de tasques forestals, els auxiliars també podrem actuar en d'altres serveis i sinistres i per això, ens "formen" en canvi d'ampolles d'aire, instal·lacions de 45 i 70, instal·lacions d'escuma, preparació del Lukas...però ja veurem si això serà cert o serà un rumor.
El darrer dia, ens sortegem el nostre torn. Els bombers estan organitzats en 4 torns, A,B,C I D, ja que treballen 24 h i lliuren 72h. Com que els auxiliars treballem un dia si i un dia no, el nom i distribució del torn ve en funció del torns dels bombers. La sort ha volgut que tingui el torn A/C, el mateix que els darrers 2 anys i per tant, em tornaré a trobar amb els mateixos bombers. En principi jo volia canviar de torn, perque amb la resta de companys que entreno per les oposicions, els hi ha tocat el torn B/D, però és igual, més val boig conegut que savi per conèixer i ja veurem com va...
El Norbert de Badalona i el Bernat de Barcelona, dos auxiliars també amb forces campanyes, seran els meus companys aquests propers 4 mesos...

14 de maig 2005

Presentació

Em dic Marc Ferrer, tinc 30 anys i estic contractat durant 4 mesos en la campanya d'estiu dels Bombers de la Generalitat com a auxliar forestal. Enguany és la 7ena vegada que hem contracten. Estic destinat al Parc de Bombers de Terrassa, treballant en el torn A/C, des del 15 de maig fins el 15 de setembre. Mitjançant aquest bloc aniré explicant, comentant, detallant, criticant, resumint, etc tot allò que passa, succedeix, es viu, es comenta durant les meves hores de guàrdia...