Sant Quirze Safaja

A les deu de la nit del dijous una trucada al meu mòbil ja em feia témer el pitjor. I així ha estat: “et truquem del Parc, a les sis del matí has d’estar aquí per anar a fer el relleu dels companys que estan al foc de Sant Quirze Safaja”. El dia abans, s'havia declarat un foc forestal que hauria cremat entre 30 i 40 hectàrees de vegetació, sobretot pi blanc i matoll i noranta-una persones havien estat evacuades a causa de l'incendi. A l'hora de la trucada, el foc ja estava més que controlat, però, clar, calia anar a fer el relleu.
A les sis del matí, puntual he arribat al Parc i novament han començat les sorpreses. Com a forestals, i per ordre de control central, només dos: el Norbert i jo. Alguna ment il•luminada d’aquest cos, deu pensar que amb dos forestals ja n’hi ha prou per anar a un foc forestal. O potser és que no volen avisar-ne a més, per no haver de pagar hores extres...tot potser.
Com a bombers, el Caurel i el Gerard i com a medi de transport, novament els Mossos d’Esquadra, que novament han estat convocats a les sis del matí i han arribat, puntuals com sempre, a les set del matí. I nosaltres, una hora esperant en el Parc, sense res de res, però cobrant...
La tardança dels Mossos ha fet que coincidíssim amb el canvi de guàrdia i amb els bombers que entren a les set del matí. Gràcies a això, hem convençut al Cap de Parc, que una dotació de quatre persones no és la més adient per anar a un foc forestal i que caldria que s’incorporés un altre bomber. L’afortunat ha estat en Joan Ramón, gràcies a les pressions que li hem fet.
I novament, entre que arribem al lloc, anem al Punt de trànsit i trobem el nostre vehicle, eren quasi les deu del matí, quan hem fet el relleu.
Hem estat treballant tot el dia amb el vehicle de Viladecavalls i el de Collserola i ens ha tocat remullar una zona muntanya amunt força amb molta vegetació. Al migdia, aquests dos vehicles han estat retirats i nosaltres ens quedat sols a la zona, amb uns cigrons i un “San Jacobo”, que el càtering dels bombers ens ha portat per dinar...
Hem passat el dia remullant amb tranquil•litat, tot i que hem hagut de córrer un parell de vegades, per unes soques que havien anat a parar enmig de la zona verda. Cap allà les sis de la tarda, ens hem assabentat del foc de Cabrianes i la majoria de dotacions han marxat cap allà, sent nosaltres una de les tres que ens hem quedat, ja que també molts vehicles havien anat marxant al llarg del dia, ja que aquest foc estava completament apagat.
Hem estat un parell d’hores, sense cap comandament a la zona i sense ningú que ens digués si ens podíem quedar o havíem d’anar al foc de Cabrianes. Però la nostra principal preocupació, era que entre els cinc bombers, nosaltres, que quedaven, havíem de plegar les tres instal•lacions que controlaven el perímetre, en total, una quarantena de mànegues...
A les vuit ha arribat el Cap de Parc de Cerdanyola, com a cap de zona i l’acompanyen forestals per ajudar-nos. També ha vingut un vehicle de voluntaris de Caldes i la dotzena de persones que érem, hem recollit totes les instal•lacions.
Cansats i bruts hem arribat a quarts d’onze de la nit al Parc, i com ha dit el Norbert, hem sortit de nit de casa i tornarem de nit...

petit accident de trànsit

La guàrdia d’avui ha pogut acabar en tragèdia. Al migdia ens han avisat d’un foc forestal a Castellbell i el Vilar. Amb el N-215, hem sortit, el Meji, el Rubio amb l’Albert, el Pau i jo. No havíem fet ni tres-cents metres sortint del Parc, quan al passar per un semàfor en vermell, ens ha sortit un taxi per l’esquerra, i el Meji ha hagut de fer una frenada brusca i un gir ràpid per no topar amb ell. A causa de la frenada, l’Albert ha fet un intent de sortir disparat cap endavant, però l’he pogut agafar dècimes de segons abans, i ha evitat anar a parar contra el vidre. Això, si, tot el seu menjar s’ha escampat pel camió. Com que era l’hora de dinar, i encara no ho havíem fet, ens hem emportat el dinar per poder menjar durant el trajecte...
El taxi no ens ha pogut esquivar i ha xocat amb nosaltres. Per sort, ningú s’ha fet mal, el nostre camió una rascada i el taxi un gran cop al paraxocs i a un llum.
Així hem continuat, i quan hem arribat a Castellbell, el vehicle de contacte, ens ha comunicat que no era un foc forestal, sinó un accident de trànsit i que no calia ja la nostra ajuda. La veritat que sort, perquè ja em diràs, que haguéssim fet, els tres forestals en l’accident.
Portem un dies de pega, al Parc, primer va ser el Segundo, que un dia quasi arrenca totes les portes del camió, després l’accident de l’Oriol i avui això. Afortunadament, a ningú li ha passat res greu i sempre podem acabar fent broma: la companyia d’assegurances dels bombers, presentarà la dimissió, però el cap dels tallers mecànics, ens regalarà una panera per Nadal, per la feina que li estem portant.
I la resta del dia, molt tranquileta...

darrera hora de bojos

La principal novetat de la guàrdia d’avui ha estat l’arribada del nou forestal que substituïa a l’Àlex. Es diu Pau i és de Cerdanyola i aquesta és la seva primera campanya forestal. Per tant, tot un “novato”... Algú bomber més veterà ja li ha intentat fer-li alguna novatada, com fer-li anar a buscar “la clau per girar el Parc”, però en Pau és més llest del que ells es pensen. De fet, però, en Pau, ja va venir la passada guàrdia, però com que estàvem al foc de Cardona, no vam poder coincidir amb ell.
La pluja que ha caigut en les últimes hores ha ajudat a rebaixar, i molt, el risc d’incendi i per això, avui no hem fet cap sortida, excepte a última hora. Abans, però, a mitja tarda, ens han trucat de Control, per anar en ajuda al foc forestal que cremava al Baix Llobregat, entre Sant Boi i Viladecacans. Una dotació del Parc de Terrassa hi ha anat, amb els forestals Albert, Norbert i Pau, i jo i el Bernat, ens hem quedat al Parc.
El Bernat i jo, ens pensàvem que tindríem una tarda tranquileta i que plegaríem a l’hora, però no ha estat així. Passades les vuit, ja ens avisat d’un possible foc forestal a Castellbisbal. Algú li havia calat foc al bosc, però la ràpida intervenció d’uns conductors que passaven per allí i sobretot, la humitat que hi havia, per les pluges d’ahir, ha evitat que el foc s’escampés i només cremés una superfície d’uns 5 metres. Quan ho teníem tot enllestit, un altre avís, en la mateixa carretera, però uns quilòmetres més amunt. Aquesta vegada, el fill de puta, li ha fotut en tres punts diferents, però sort, que ens ha vingut els mitjans aeris, i amb un parell de descàrregues ho han apagat tot. El Jordi Moreno, el nostre caporal, se’n recordarà uns quants dies del pilot de l’helicòpter, perquè ha estat una de les dianes de les seves descàrregues.
I minuts després, un nou avís, aquesta vegada a la carretera de Rubí. Novament, per sort, tampoc ha estat res, uns matolls en un marge. En aquestes tres sortides, hem tingut l'ajut i la companyia dels bombers voluntaris de Matadepera, que han vingut a fer reforç en el nostre Parc.
Així, doncs, entre una cosa i l’altre, hem plegat a quarts d’onze. Però no em puc queixar, ja que els del foc forestal del Baix Llobregat, han plegat de matinada...