Recerca a Rubí

Avui, com l’altre dia, la cosa també semblava tranquil·la, però quan menys t’ho esperes, el CCA ja està emplaçat!
No havíem acabat de comentar la passada guàrdia i l’espectacular incendi d’Ullastrell, que ens informen que potser tenim que anar a una recerca a Rubí.
Per si de cas, avui anem a dinar més aviat de l’hora habitual. Durant el menjar, i malgrat el fet d’estar al tanto per si hem de marxar a corre-cuita, els meus companys, com a bons novells, tornen a patir la “novatada” que estic practicant aquests dies: no seguis sense mirar el cul de la cadira, no fos cas que et mullis el teu cul! Jajajaja!
Acabats de dinar, i com l’altre dia, el CCA marxa cap a Rubí, a buscar a un pobre home que ha desaparegut. Amb nosaltres, aquesta vegada sí, el sots-inspector de guàrdia al CECAT, que avui tornar a ser el Jose Luís. L'home que cerquem es diu Javier Albaran Lopez, de 47 anys, 1’80 metres, complexió grossa, cabell negre i la darrera vegada que l’havien vist portava un pantalon blau. .
Ens emplacem a Ca n’Oriol, prop del Camp de Golf de Sant Joan, ja sembla ser que és per aquesta zona on acostuma a caminar. Allà demanem informació als bombers que estan de recerca des del matí, un parell de companys de Matadepera i també els Voluntaris de Castellar de la Unitat Canina. Revisem camins possibles i demanem l’helicòpter, ja que tots els camins son amplis i la vegetació és poc espessa, així que potser, des de dalt, es podria trobar abans...També coordinem diverses unitats dels Mossos d’Esquadra que s’han afegit a la recerca, entre ells, la unitat canina dels Mossos.
Com que la zona a buscar, en principi es petita i per tenir més efectius, els bombers en pràctiques que ens acompanyen avui, l’Adrià i el Jordi, els fem anar també a buscar amb un vehicle. Així doncs, en total, tres efectius dels bombers, quatre contant l’helicòpter i més quatre patrulles dels mossos.
A mitja tarda i com que el resultat de la recerca és del tot negativa, decidim que si a les vuit no hem trobar res, que donarem la recerca per finalitzada. El motiu és ben clar: no hi ha cap indici que l’home ha passat per allà, només sabem que de tant en tant, camina per aquesta zona. A més, sembla ser que els familiars tampoc han denunciat la desaparició, només ho ha fet la seva assistenta.
Vuit del vespre i cap resultat. Tal com havíem dit, fem tornar a totes les unitats al Comandament Avançant, fem una reunió per comprovar els llocs recercats i que ningú s’ha deixat cap camí i recollim els trastos i cap a casa. Sap greu marxa en una situació així, però vistos els resultats, aquest tema, ja és un tema més policial que no pas nostre...

Sant Torne-m'hi a Ullastrell

El video: http://www.tv3.cat/videos/1559

Encara amb la panxa plena i tot buscant un lloc per fer la digestió (o la migdiada, com vulguem dir-li) ens adonem d’una columna de fum a l’horitzó...Ens informem del què passa i ens diuen que està cremant una indústria a Ullastrell. A Ullastrell? Carai, aquesta gent no guanya per indústries...Sense temps de comentar la jugada, ja ens activen a tots, ja que sembla que la cosa és important.
Així doncs, els vehicles de Punt de Trànsit, el CCA i l’avituallament, cap allà! No hem enfilat l’autopista que ja la columna es veu cada vegada més gran. El nostre lloc d’arribada, la carretera BV 1202 al punt quilomètric número 17, just al costat de la indústria de cautxú que va cremar el tercer diumenge de juliol.
Quan arribem una vintena llarga de dotacions ja estan treballant i fins i tot els mitjans aeris. Les tasques d’extinció son espectaculars. Els avions i helicòpters han de sortejar les explosions que s’estan produint alhora de tirar aigua, és per això, que decideixen de moment, deixar de llançar aigua i tornen cap a base.
Ens coordinem amb el cap de Sector, avui l’Enric Prada, i el Punt de Trànsit l’emplacem un parell de quilometres en direcció al poble i el CCA just al davant de la indústria, en un camí que porta cap a Can Ametller. Mentre ens estem emplaçant se’ns informa que la Policia Local d'Ullastrell ha evacuat als veïns de la zona, sense que sapiguem el nombre exacte de persones, i els ha traslladat fins a un poliesportiu. També mentre comencem a preparar el CCA, ens adonem d’un error molt greu: ningú ha avisat al sots-inspector que ens ha d’acompanyar...Per sort, des del CECAT ja l’han activat i en pocs minuts arriba al nostre lloc. Avui, el José Luis, un bon xicot trempat de la darrera fornada. Amb ell ja hem estat en un parell d’ocasions i aquesta familiarització és molt bona, ja que treballem de manera coordinada i molt bé. També ens acompanyen els bombers en pràctiques i amb la CCA es queda el David, que està destinat a Granollers i encara flipa per tot el desplegament muntat i com jo, també té una miqueta d’enveja dels companys que estan treballant dins la industria. Una cosa és estar a primera línia i l’altre a la reraguarda, però com bonament comenta el David, sense nosaltres, els altres tampoc podrien treballar.
Al cap d’una hora d’estar emplaçats, el cap de la nostra Regió, ens comunica que millor que ens emplacéssim més a prop de la indústria, just a tocar a la porta, com aquell qui diu. Quan vam arribar ja vam estudiar aquesta possibilitat, però per motius de seguretat, la vam descartar, però ara que la cosa ha baixat en intensitat, movent tot el xiringuito i ens traslladem uns metres.
L'empresa afectada és diu 'Disolventes Especiales Dipistol' i es dedica als dissolvents, vernissos i impermeabilitzants entre d'altres productes. El foc afecta a tota la nau.
Cap allà les sis, el cap de guàrdia, dona l’incendi per controlat, i amb els mitjans aeris a casa i tots els vehicles terrestres coordinats i emplaçats la nostra principal preocupació és organitzar l’avituallament, i també els punts per repostar els vehicles d’aigua. Fa un mes, el poble es va quedar sense aigua i es va buidar la piscina, i l’alcalde d’Ullastrell ja està dels nervis per si pateix la mateixa sort. Però com que tothom ja va aprendre de la indústria passada, quan veiem que pot perillar l’aigua del poble, decidim anar a buscar hidrants que porten aigua cap a Terrassa.
Un parell d’hores més tard, pràcticament la nostra feina és més simbòlica que real, però tot i així, estarem ens quedarem fins que tothom hagi sopat i de pas, ens assegurarem, al quedar-nos unes hores més que tot està sota control quan marxem. Organitzem els relleus, i sopem al Casal del poble, entrepans calents, gelats i cafè. I amb la panxa plena de sopar, recollim tots els trastos i poc abans de l’hora de les bruixes tornem a Cerdanyola. Bé, no tothom, que una mitja dotzena de vehicles es queda tota la nit de reten, per si de cas...