Avui per primera vegada hem entrat a la guàrdia sense netejar una mànega. Es veu que ahir no deurien haver-hi cap sortida. Hem matat les primeres hores, fent pràctiques amb l'escala. Veure la ciutat de Terrassa des de 30 metres d'alçada és una panoràmica que no passa cada dia...Abans però, ha vingut una noia a desinfectar el Parc d'escarbats, perquè es veu que a les nits en surten molts. He instit una i altra vegada si havia alguna cosa per acabar amb els escarbats verds, en referència a la nostra estimada Carmen, la dona que neteja el Parc, i que sempre va vestida amb una clàssica bata verda...A ella, però, el que més ràbia li ha fet, es veure com "alguns bombers" segueixen pixant en els urinaris encara que estiguin embossats. Jo li he dit, que a mi no cal que em digui res, ja que la ultima pixada de la guàrdia, sempre la faig a la dutxa, quan m'estic duxant, però a la Carmen tampoc li ha agradat aquesta gracieta i m'ha dit de tot...
Cap al migdia la cosa ha estat mogudeta, sobretot a nivell d'obrir ascensors i habitatges. El que més ha xalat ha estat el Norbert, més conegut com a Manfred, ja que, com que ara els forestals podem sortir a totes les sortides, ha acompanyat al N-109 a tot arreu. Jo des del Parc, he anat coordinant tots els avisos fins que m'ha rellevat el Bernat.
A les cinc de la tarda, ens han avisat d'un foc forestal a l'alçada de l'antic hospital del Tòrax. Només sortir del Parc hem vist una gran columna de fum blanca i a mida que ens anàvem acostant, la mida anava creixent i el fum es transformava en un fum marronós, senyal que el foc està cremant amb virulència molta vegetació. De seguida hem demanat molts mitjans, tant aeris com terrestres. L'arribada fins a les flames ha estat un pel complicada, ja que ens hem perdut per un camí, on quasi ens quedem encallats, ja que hi ha havia molts arbres i la veritat, que el Parra, el nostre conductor, les ha passat negres per treure el camió d'allà. Finalment hem pogut arribar a lloc i allà ja ens hem trobat amb els altres vehicles de Matadepera, Viladecavalls, Sabadell, Castellar, Rubí i Cerdanyola.
La benvinguda al foc ens l'ha donat un helicòpter que ens ha descarregat escuma i ens ha deixat a tots ben blancs. El Manfred ho ha celebrat cridant: benvinguts a la festa de l'escuma!. Però el millor encara estava per arribar. Passats uns minuts, un parell d'AVA's ens han descarregat sobre nostre tot el líquid retardant i la nostra esquadra forestal, els adf i els bombers de Matadepera hem quedat completament vermells de cap a peus.
Tot i aquestes coses són normals en un foc forestal quan hi treballen els mitjans aeris, torno a repetir, que no fa molta gràcia rebre una dutxa rera una altra. Fins i tot, des de l'emisora s'ha sentit, un parell de vegades al Marcelo, el caporal de Sabadell: "¡¡Que dejen de tirar agua que nos estan dejando perdios!!!".
Després de matar al foc, ens hem quedat de retén amb el vehicle de Matadepera fins a les vuit de la tarda. Intueixo que tornarem sovint a aquesta zona, ja que en el que portem de campanya, ja li han fotut foc quatre o cinc vegades...
Cap al migdia la cosa ha estat mogudeta, sobretot a nivell d'obrir ascensors i habitatges. El que més ha xalat ha estat el Norbert, més conegut com a Manfred, ja que, com que ara els forestals podem sortir a totes les sortides, ha acompanyat al N-109 a tot arreu. Jo des del Parc, he anat coordinant tots els avisos fins que m'ha rellevat el Bernat.
A les cinc de la tarda, ens han avisat d'un foc forestal a l'alçada de l'antic hospital del Tòrax. Només sortir del Parc hem vist una gran columna de fum blanca i a mida que ens anàvem acostant, la mida anava creixent i el fum es transformava en un fum marronós, senyal que el foc està cremant amb virulència molta vegetació. De seguida hem demanat molts mitjans, tant aeris com terrestres. L'arribada fins a les flames ha estat un pel complicada, ja que ens hem perdut per un camí, on quasi ens quedem encallats, ja que hi ha havia molts arbres i la veritat, que el Parra, el nostre conductor, les ha passat negres per treure el camió d'allà. Finalment hem pogut arribar a lloc i allà ja ens hem trobat amb els altres vehicles de Matadepera, Viladecavalls, Sabadell, Castellar, Rubí i Cerdanyola.La benvinguda al foc ens l'ha donat un helicòpter que ens ha descarregat escuma i ens ha deixat a tots ben blancs. El Manfred ho ha celebrat cridant: benvinguts a la festa de l'escuma!. Però el millor encara estava per arribar. Passats uns minuts, un parell d'AVA's ens han descarregat sobre nostre tot el líquid retardant i la nostra esquadra forestal, els adf i els bombers de Matadepera hem quedat completament vermells de cap a peus.
Tot i aquestes coses són normals en un foc forestal quan hi treballen els mitjans aeris, torno a repetir, que no fa molta gràcia rebre una dutxa rera una altra. Fins i tot, des de l'emisora s'ha sentit, un parell de vegades al Marcelo, el caporal de Sabadell: "¡¡Que dejen de tirar agua que nos estan dejando perdios!!!".
Després de matar al foc, ens hem quedat de retén amb el vehicle de Matadepera fins a les vuit de la tarda. Intueixo que tornarem sovint a aquesta zona, ja que en el que portem de campanya, ja li han fotut foc quatre o cinc vegades... 
