Avui de nou he anat a fer el curs del CECAT, i cap allà les dotze he tingut noticia d'un foc forestal a Margalef, al Priorat. Quan he plegat m'he informat de l'estat del foc, i la cosa s'estava complicant: hi havia treballant 4 mitjans aeris i una vintena de camions.
Quan he arribat al Parc he fet una broma als companys que més tard seria una premonició: nois anem a Margalef que hi ha un gran foc forestal...
Cap allà quarts de cinc de la tarda, el nostre caporal, el Jesús, ens ha comunicat que anàvem a un servei a tallar un pi a Vacarises. Hem pujat en el N-276, el caporal, el Parra com a conductor, i els tres forestals. Però encara no haviem sortit de Terrassa, quan des de Control, ens comuniquen que ens hem de dirigir a Cerdanyola i d'allà, en comboi, fins a un foc forestal a...Margalef!! La noticia m'ha sentat fatal, sobretot perquè després de plegar volia anar a la Patum de Berga i tal com pintava la Patum la passariem al mig del bosc perseguint un foc maleït...ja és sacrificada la vida d'un forestal...
A Cerdanyola, ens hem trobat amb els camions de Viladecavalls, Mataró i un cotxe del cap de guàrdia. Tots quatre hem fet ruta cap al Priorat i allà hem arribat després de tres hores de camí. Primer ens hem dirigit a Margalef, però el foc ja havia passat el terme municipal i es trobava a Bellaguarda, a la comarca de Les Garrigues. Des de Margaleg a Bellaguarda, hem trigat gairabé una hora per una carretera plena de corves.
En un primer moment ens han emplaçat amb el vehicle de Mataró en un flanc del foc, però al cap de mitja hora, ens han comunicat que hàviem d'anar al front del foc. Abans d'anar-hi, hem anat a l'Ajuntament de Bellaguarda per tal d'agafar provisions, ja que la nit es preveia llarga, i el Jesús s'ha trobat que l'alcalde del poble, és un antic company de "mili" i nosaltres ens hem delaitat amb una mossa d'esquadra que estava deu n'hi do...
Durant més de nou hores seguides hem estat perseguint el foc per uns barrancs i feixes de mala mort. Hem estat treballant colze a colze amb una esquadra forestal de Tremp, una altra de Gavà i també alguns membres del GRAF i també amb el cap de guàrdia de Tarragona, un tal Jordi. És la primera vegada en 7 campanyes, que veig un cap de guàrdia, amb un motxilla a l'esquena i tirant mànegues i treballant tant o més que un forestal. La veritat que aquest fet, reconforta una miqueta, ja que en la lluita contra el foc, és indispensable la feina de tothom.
Això ho dic, perque moltes vegades, en un gran incendi com el de Margalef, hi ha molt escaquejat que es passeja amunt i avall, però que no tira ni una mànega. Tot i així, la roba bruta i la cara de cansament sempre delata qui treballa i qui no.
Gràcies al canvi de direcció del vent, amb les primeres llums del dia, hem pogut donar el foc per extingit i apagar les darreres flames. És la primera vegada que veig morir un gran foc forestal i la veritat, que la sensació d'haver fet una bona feina és indescriptible. No he pogut anar a la Patum de Berga, però tal com ha dit en Norbert, la Patum l'hem fet a Bellaguarda. Hem estat treballant nonstop unes 10 hores i hem tirat una instal·lació d'uns 2km d'allargada, pujant i baixant per barrancs...Tots hem caigut morts de cansament i quan no feia ni 30 minuts que la gent intentava dormir, una dutxa d'aigua freda ens despertava a tots. Eren els bombarders i els AVA dels mitjans aeris que començàven a refredar el perímetre del foc. La mare que els va parir! No podiem apuntar millor?
Mullats i cansats, amb gran delit esperàvem el relleu, però aquest no ha aparegut fins les deu del matí...la culpa del retard, però no ha sigut dels nostres companys, sinó d'algun comandament que no ha sapigut coordinar els relleus com déu mana!. La veritat que després de treballar tant dur durant tantes hores, el temps d'espera del relleu es fa més que etern...
La tornada cap a casa, també ha estat plena d'anècdotes. Primer, els boníssims entrepans que ens han preparat les dones de Bellaguarda, a les quals, agraïm tot el seu esforç. Després la foto que ens ha fet una fotogràfa de La Vanguàrdia, i més tard, ja de camí, els comentaris d'un benzinero, després de fer parada per fer benzina. Resulta que l'home ens comentava que tenia unes mantes que extingien el foc per sufocació. Primer ens ha dit que les mantes s'anomenàven inalàmbriques i després centrífugues. Fins que el nostre caporal no li ha aclarit que les mantes es deien ignífugues, l'esquadra forestal s'estava pixant de riure...
Finalment a les dues de la tarda, arribàvem al Parc. Hem estat fóra 21 hores...i això que anàvem a tallar un pi...
Quan he arribat al Parc he fet una broma als companys que més tard seria una premonició: nois anem a Margalef que hi ha un gran foc forestal...
Cap allà quarts de cinc de la tarda, el nostre caporal, el Jesús, ens ha comunicat que anàvem a un servei a tallar un pi a Vacarises. Hem pujat en el N-276, el caporal, el Parra com a conductor, i els tres forestals. Però encara no haviem sortit de Terrassa, quan des de Control, ens comuniquen que ens hem de dirigir a Cerdanyola i d'allà, en comboi, fins a un foc forestal a...Margalef!! La noticia m'ha sentat fatal, sobretot perquè després de plegar volia anar a la Patum de Berga i tal com pintava la Patum la passariem al mig del bosc perseguint un foc maleït...ja és sacrificada la vida d'un forestal...
A Cerdanyola, ens hem trobat amb els camions de Viladecavalls, Mataró i un cotxe del cap de guàrdia. Tots quatre hem fet ruta cap al Priorat i allà hem arribat després de tres hores de camí. Primer ens hem dirigit a Margalef, però el foc ja havia passat el terme municipal i es trobava a Bellaguarda, a la comarca de Les Garrigues. Des de Margaleg a Bellaguarda, hem trigat gairabé una hora per una carretera plena de corves.
En un primer moment ens han emplaçat amb el vehicle de Mataró en un flanc del foc, però al cap de mitja hora, ens han comunicat que hàviem d'anar al front del foc. Abans d'anar-hi, hem anat a l'Ajuntament de Bellaguarda per tal d'agafar provisions, ja que la nit es preveia llarga, i el Jesús s'ha trobat que l'alcalde del poble, és un antic company de "mili" i nosaltres ens hem delaitat amb una mossa d'esquadra que estava deu n'hi do...
Durant més de nou hores seguides hem estat perseguint el foc per uns barrancs i feixes de mala mort. Hem estat treballant colze a colze amb una esquadra forestal de Tremp, una altra de Gavà i també alguns membres del GRAF i també amb el cap de guàrdia de Tarragona, un tal Jordi. És la primera vegada en 7 campanyes, que veig un cap de guàrdia, amb un motxilla a l'esquena i tirant mànegues i treballant tant o més que un forestal. La veritat que aquest fet, reconforta una miqueta, ja que en la lluita contra el foc, és indispensable la feina de tothom.
Això ho dic, perque moltes vegades, en un gran incendi com el de Margalef, hi ha molt escaquejat que es passeja amunt i avall, però que no tira ni una mànega. Tot i així, la roba bruta i la cara de cansament sempre delata qui treballa i qui no.
Gràcies al canvi de direcció del vent, amb les primeres llums del dia, hem pogut donar el foc per extingit i apagar les darreres flames. És la primera vegada que veig morir un gran foc forestal i la veritat, que la sensació d'haver fet una bona feina és indescriptible. No he pogut anar a la Patum de Berga, però tal com ha dit en Norbert, la Patum l'hem fet a Bellaguarda. Hem estat treballant nonstop unes 10 hores i hem tirat una instal·lació d'uns 2km d'allargada, pujant i baixant per barrancs...Tots hem caigut morts de cansament i quan no feia ni 30 minuts que la gent intentava dormir, una dutxa d'aigua freda ens despertava a tots. Eren els bombarders i els AVA dels mitjans aeris que començàven a refredar el perímetre del foc. La mare que els va parir! No podiem apuntar millor?
Mullats i cansats, amb gran delit esperàvem el relleu, però aquest no ha aparegut fins les deu del matí...la culpa del retard, però no ha sigut dels nostres companys, sinó d'algun comandament que no ha sapigut coordinar els relleus com déu mana!. La veritat que després de treballar tant dur durant tantes hores, el temps d'espera del relleu es fa més que etern...
La tornada cap a casa, també ha estat plena d'anècdotes. Primer, els boníssims entrepans que ens han preparat les dones de Bellaguarda, a les quals, agraïm tot el seu esforç. Després la foto que ens ha fet una fotogràfa de La Vanguàrdia, i més tard, ja de camí, els comentaris d'un benzinero, després de fer parada per fer benzina. Resulta que l'home ens comentava que tenia unes mantes que extingien el foc per sufocació. Primer ens ha dit que les mantes s'anomenàven inalàmbriques i després centrífugues. Fins que el nostre caporal no li ha aclarit que les mantes es deien ignífugues, l'esquadra forestal s'estava pixant de riure...Finalment a les dues de la tarda, arribàvem al Parc. Hem estat fóra 21 hores...i això que anàvem a tallar un pi...
