Avui quan hem arribat a treballar ens hem trobat una sorpresa que feia dies que no ens trobàvem: vint-i-dos mànegues per netejar de la passada guàrdia. Així, doncs, el Pau, l’Albert i jo, juntament amb el Segundo, el Joan Ramon i l’Oriol, ens hem arremangat i hem començat a netejar. Això de netejar mànegues és un clàssic de les campanyes forestals, però feia setmanes que no ens trobàvem una quantitat tant considerable. La vintena de mànegues eren d’ahir, d’un foc de matolls que havia cremat 4.000 metres quadrats a Can Jofresa.Després de netejar les mànegues, hem començat amb el vici del parxís, que l’hem deixat fins a quarts de set, quan des de Control se’ns ha manat anar fins a Esparreguera a un foc forestal.
Ja de camí, la columna de fum es veia important, però a l’arribar no hem actuat, sobretot per la gran presència de mitjans aeris i vehicles desplaçats. Nosaltres estàvem emplaçats en la zona d’inici del foc i allà ja hi havia una dotzena de camions. Pràcticament no hem fet, i quan ens disposàvem a remullar una zona, els agents forestals ens han dit que ens aturéssim, ja que allà havia començat l’incendi i volien investigar les causes del seu inici. Una mica més i “destruïm les proves del crim”. Però el “mono” d’apagar 
foc, l’he pogut matar una miqueta, quan m’he pujat dalt d’un camió i he remullat una zona que ens quedava per dalt.A aquest servei, a part del tres forestals, hem anat el Simón com a conductor i el Jordi com a caporal. El fet de fer-ho en el N-203 no ha agradat als bombers, ja que aquest camió és força incòmode, sobretot en el seient del copilot, ja que al tenir l’equip d’aire en l’espatllera, el fet de seure còmodament es complica una mica. Per això, el Jordi m’ha cedit el seu lloc i he tornat tot cofoi cap al Parc, en el seient del caporal...
Hem arribat al Parc, minuts després de l’hora de plegar i quan ja estàvem a punt de marxar cap a casa, ha sortit un avís d’un possible foc forestal en la zona de l’Hospital de Terrassa. El Pau ha pujat al camió semi-despullat i moll ja que s’estava dutxant per marxar i jo també estava a punt d’entrar a la dutxa. L’avís ha resultat ser fals, ja que no hem vist res de res. I quan semblava que per fi, tornàvem, un nou avís, aquesta vegada d’un foc en una vivenda, ens ha tornat a mobilitzar, a nosaltres i a mitja comarca. Però novament l’alarma s’ha transformat en un sofà cremant i hem tornat al Parc, on ara, sí, ens hem pogut dutxar amb tranquil·litat i plegar a les deu del vespre.
