Homenatge al Simón

Malgrat que els bombers convivim i ens enfrontem diàriament amb la mort, quan aquesta se’ns emporta un company, la veritat que se’ns fa dur, la vida ens mostra la seva cara més cruel.

En Simón era d’aquells bombers, d’aquells amics i companys entranyables i carismàtics del Parc. Dels primers que sempre t’oferia qualsevol cosa i t’ajudava, fins i tot, si em permeteu, et deia com havies de jugar al parxís, contra ell per poder guanyar-lo.

Malgrat que ara estem aquí, Simón tu realment no ets mort. No ets mort perquè no has marxat del tot. Nosaltres ens quedem amb tot allò que ens vas ensenyar, amb allò que vam compartir, amb el teu mestratge, amb la teva companyia. Ens quedem amb aquells ensenyaments, aquells trucs, aquelles coses que un bomber no aprèn dels llibres ni a l’Escola, sinó que s’aprèn dels millors, perquè tu Simón ets dels millors bombers en tots els aspectes.

Aquest estiu vaig anar a Galícia a apagar focs. Allà vaig rebre un sms, un missatge al mòbil. Permeteu-me que us el llegeixi perquè crec que potser un bonic agraïment al Simón:

“Estimat bomber, incansable lluitador...amant de la natura...heroi de la terra...Quan en moments de debilitat, la son, la por, el cansament s'apoderin de tu...Mil mans, mil gracies, mil amics...T'ajudaran a tirar endavant. Quan aquell menut gallec que ara poruc es manté en braços de la mare, observant com el diable s'endu totes les seves terres...Podràs sentir-te orgullós al saber que aquest nen, ja convertit en home, mai ha volgut ser un Ronaldinho ni un Luque...el sempre ha volgut ser aquell bomber que li va tornar casa seva...”

Simón els dies compartits ens portaran un somrís. T’agraïm tal com erets. Mai t’oblidarem. El nostre millor homenatge: cada vegada que sentim la xixarra, actuar com uns bons bombers, igual que tu. Bon viatge als bombers que al seu poble li han estat fidels. Simón, gràcies per tot. Salut, honor i glòria!

Torno al Cecat

Més val boig conegut que savi per conèixer... així doncs, després d'una magnifica estada a la USLO torno al CECAT, en principi fins finals d'any i després ja veurem...
Al CECAT la monotonia de les guàrdies no permet que hi hagi grans coses per explicar, així que aquest bloc pot tornar a caure en una letargia... però malgrat tot, prometo escriure de tant en tant.

Bombers de la Generalitat torna de Galícia

Aquest vespre, 17 d'agost, finirà l'ajut dels Bombers de la Generalitat a Galícia en motiu de l'episodi de simultaneïtat d'incendis forestals.
Acabarem així uns dels episodis més nostrats de la història recent dels Bombers de la Generalitat, i per tant també de la USLO; per nosaltres, els usleros, una mena de bateig de foc.
Si res no torça les darreres hores del viatge, l'esdeveniment haurà estat un èxit. Ja ho explicarem abastament; amb tot us avancem que l'expedició, i les tasques realitzades, les podem considerar tot un èxit. Hem treballat i molt, i pel que fa a la USLO, pensem honestament que la logística operativa i el suport al comandament operatiu -el que dona sentit a la USLO- han funcionat. Com tot, podem millorar. Però també hem de saber reconèixer quan les coses van, en conjunt, bé; o molt bé.
Ha estat una molt bona experiència, que anirem diseccionant els propers dies.
Gràcies als qui heu anat seguint aquesta mena de quadern de bitàcora, que encara que decantat a la realitat uslera, ha intentat en la mesura del possible -robant hores de son sobretot, perque de dia hem treballat i força en la cosa dels focs- anar explicant el dia a dia de tota l'expedició.
Avui ens toca dormir el son dels,.... dels que estan cansats, vaja.

Més fotos de Galícia

Un sms

Avui he rebut un sms.No l' havia acabat de llegir, que ja se m'estava posant la pell de gallina...Al cap d'un segons el vaig compartir amb tots els bombers del meu voltant.

L'sms (en versió original):

Estimat bomber...incansable lluitador...amant d la natura...heroi d la terra...Quan en moments d dbilitat, la son, la por, el knsament s'apoderin de tu...Mil mans, mil gracies, mil amics...T'ajudaran a tirar endavant. Quan akll menut gallec q ara poruc es manté enbraços d la mare, observant com l diable s'endu totes ls sevs terres...Podras sentir-te orgullos al saber q akt nen, ja convertit en home, mai a volgut ser un Ronaldinho ni un Luque...el sempreha volgut ser akll bomber q li va tornar ksa seva...

(Laia)

Mare de Déu d'Agost a Galícia

Diada de la Mare de Déu d’Agost. (pels moderns, 15 d’agost a seques)
Nou emplaçament: a la zona de Carballo, cap a Pontecesdo, finalment a Miñón, a Costa da Morte. Un bon desplaçament des del lloc de residència. Finalment el comboi ha passat amb llambregs i dispositius acústics per dins de Santiago. Se’ns ha posat a tots la gallina de pell, un comboi així no es veu cada dia.
Els nadius, al pas del comboi, continuen fent una cara de passivitat que ens sobta, tot i que després d’uns dies ja no tant. Una dona gran hem vist, una, que al pas del comboi feia signes d’afirmació. Una altra ha dit “tener cuidau”.
L’operatiu d’extinció d’avui s’estructura de forma òptima: primer GRAF a mode de rastrejadors ens han preparat el terreny i han buscat els millors punts d’emplaçament pels BRP. MAER ja són a la zona treballant.
Ens hem coordinat amb el tècnic responsable d’extinció de la Xunta. “si esta xente ya yeba su comida y todo”, deia sorprès per l’emissora. Fem patxoca.
Mica a mica ens anem emplaçant tots. Som de camí, i el PT sembla que avui l’emplaçarem al capdamunt del foc, en un parc eòlic, el de Mal`pica, (a peu d’Atlàntic, amb bones vistes, la cosa promet).
De camí, com pertoca a la 98.10, en Jordi Rius ja ha imprès els mapes de la nova zona d’actuació. Com si fos tan fàcil, ja té fet un nou mapa guia i hem anat imprimint fulls de l’orto a 1:10.000. El tècnic d’extinció de la Xunta, en veure que el brifing amb ell el fem amb aquesta cartografia a la mà, fa una cara estranya (...). Visca la cartografia operativa!
Les poques columnes de fum que hem vist avui són molt, molt menors que les de dies enrere. La idea d’acabar el dia d’avui –o el de demà- amb una bona mariscada va prenent força.
El cel mica a mica va canviant; ja hi ha bandes de núvols, i ja ens ha travessat un petit front de núvols una mica més desenvolupat. La temperatura també baixa.
Avui la zona on hem actuat i operat: Niñons i la Torre de Mens, on un gran foc ens ha tingut entretinguts tot el dia. Fins i tot ha calgut l’ajuda dels mitjans aeris, els dos catalans desplaçats fins aquí i un bombarder de la Xunta. La veritat que el bonic paisatge de la Costa da Morte, era de dos colors: el blau de l’oceà i el negre de la cendra. Aquells colors del bosc gallec han estat substituït pel negre cendrós, un color casualment igual que el xapapote...pobre país!
A darrera hora de la tarda, amb el foc extingit, la Guàrdia Civil ha escoltat el nostre comboi fins el nostre allotjament. Hauríeu de veure la fila que fèiem tots els vehicles amb els sirenes i els pirulos. La gent sortia dels bars, de les cases, tothom ens saluda i ens feia fotos. Semblaven la desfilada dels reis mags.
I prop de la mitjanit sopar i dutxa. I demà? Demà sembla ser que tornem a casa, ja que la pluja ha aparegut per dir-nos la bona nit i sembla ser que s’estarà uns quants dies. A més, la situació està més que controlada...

Més tasques de la USLO a Galícia

Com sabreu, la USLO té aquesta doble funció de suport a l’estructura opereativa de bombers: la part logística i la part de suport al comandament operatiu. Efectivament, no tot és el punt de trànsit en el nostre comboi d’ajuda a Galícia.
En Joan Anfrons, que algú va decidir que havia de venir, està en tot moment a l’alçada de les circumstàncies. Tot l’avituallament a foc i els menjars que fem al lloc on dormim –l’Academia gallega de seguretat pública, alguna cosa semblant al que haurà de ser la nostra futura escola de seguretat pública de catalunya, quan l’escola de policia acabi de fagocitar del tot l’escola de bombers- són estupendos. Tenim servei de bugaderia, respostatge de benzina a qualsevol benzinera de Galícia, sigui de la companyia que sigui, recanvis d’ulleres forestals, mascaretes respiratòries, etc. Cal dir que moltes d’aquestes coses les va anar lligant en Pep Colàs abans de l’arribada del Comboi (la figura del tècnic de diagnosi ha esdevingut clau, vital, per una millor arribada del comboi; molt bé pel qui va decidir enviar un tècnic i un membre de l’USLO dos dies abans de l’arribada del comboi; ha resultat del tot vital pel bon funcionament de la cosa).
A més, el carácter únic de l’Anfrons fa que mai no deixem de riure. Els seus acudits verds amenitzen els llargs desplaçaments fins a la zona de foc.
També us hem de parlar de la cosa mecànica. L’oficial de Tarragona i l’Hervàs fan un equip potent. La perla del comboi, l’E-85, potser serà donació de bombers de la generalitat a la Xunta –igual no resisteix el viatge de tornada. Des que som aquí ha tingut tres avaries serioses. L’ofcial de Tarragona i l’Hervás ens fan reviure aquests dies temps pretèrits a la casa, amb els bombers tot el dia sota els camions arreglant les coses amb un filferro i quatre cargols. A mi personalment se’m posa la gallina de pell quan veig gent com ells treballant en condicions molt precàries amb aquelles ganes i aquella empenta: “tu, que aixó ho hem d’arreglar, va, com sigui, nem-hi de cara”. A banda del pobre E-85, hem de ressenyar alguna roda punxada i un parell de les postres novíssimes i flamants bombes que han deixat de funcionar correctament. Res seriós, d’altra banda inesperat en vehicles tan nous.
I ara us hem de deixar perque l’informàtic, membre ilustre de l’USLO, Quim Sala, ha d’enviar unes fotos tan maques de tota l’aventura, i li cal la connexió a la zarza.
Per cert, un operador de la USLO, en Marc Ferrer (jo!) ha estat entrevistat per una ràdio francesa, en français evidentment. Així doncs, els gavatxos també estant informats de tot el que fem...
Seguirem quan poguem.
Disculpeu per les faltes ortográfiques i tipográfiques, tenim poques estones per la crónica.

L’ajut a Galícia continua

Dilluns, comença una nova setmana. D’alguna manera, aquella passivitat que tant ens ha sorprès en els nadius, aquell alentiment en tot que hem percebut des que hem arribat, ja no és tant evident. El que no sabem és si és per un increment de la sensibilitat en el tema incendis o pel fet que és dilluns, i per això veiem més gent pel carrer, més moviment i el que passa és que van a treballar.
Avui hem sortit de l’Escola de Seguretat Pública amb una assignació de tasques molt més clara: repetim la zona de treball, Mouriscadas i Edreira, llocs del Conseillo d’Avión, igual com ahir. D’alguna manera continuem la tasca d’ahir.
A efectes uslístics, avui tot rutlla molt millor. El PT s’ha emplaçat de forma molt millor que ahir, tret del para-sol, que encara no hi és. Pel demès, hem fet l’atrezzo que ens fa sentir còmodes: ordinadors per tot arreu, taules, cadires, mapes penjats per tot arreu. Hem pogut definir sectors de treball, saber quins comandaments hi ha a cada lloc, quines tasques s’han assignat,... l’operador opera; vull dir, que té feina. La pissarra és plena d’anotacions.
En Jordi Rius ha parit una guia de navegació a la gallega. Tenim un mapa guia de la zona, i ha incorporat els fulls de tall de l’ortofotomapa a escala 1:10.000. Si els de la Xunta veiessin això encara ens el fitxarien. Tenim disponibles 36 mapes 1:10.000 de la zona, d’un vol del 2003, amb el seu corresponent solapament per no perdre res d’informació. Alt nivell, xavals. Quan trobem la manera de fer arribar aquesta cartografia als bombers, la llàstima és que serà massa tard. Per la resta, el tàndem Jordi Rius-Quim Sala ha fet autèntiques meravelles.
Ja tenim el perímetre de l’incendi, i en Jordi Rius ens ha fet un mapet estupendo per l’ocasió. L’hem enviat per correu electrònic a la Xunta. Esperem que no se sentin envaïts. La cosa volta les 2.600 hectàrees (la cosa nostra, a Galícia jo penso que mai no sabran el que va cremar el 2006 en total).
Taller ràdio no s’ha quedat enrere. Ho du tot absolutament al dia, a ningú no li falta cap bateria ni emissora. No paren de buscar la millor cobertura, i anar a fer de repetidor si cal amb el seu vehicle. Calla, que encara els podríem fitxar a la USLO, aquests tios també penquen! (pesats! Són n’Alfonso i en Daaaani)
Els mitjans aeris catalans afortunadament són amb nosaltres. L’hotel 04 i el bravo 61 ens han permès de treballar com estem acostumats, amb comandament aeri i suport ded descàrregues en els llocs més delicats.
En Marc Castellnou i sus muchachos –amb carinyo, ho diem- pensem que són com en -una mena de parc infantil gegant, aquí a Galícia. Tenen camp i camp per córrer aquí!

Crònica de Galicia, videos

Crònica de Galicia, primeres fotos

Realment, un dia esgotador...i això que és el primer. Que Déu ens agafi confessats!
Diana a les 9 del matí, tot i que a les 8 tres comandaments s’han dirigit a Santiago: després de dues reunions de coordinació ens han destinat al foc d’Avión.
Hem fet uns 60 quilòmetres de viatge, on hem anat veient rastres de focs d’altres anys, i focs actius. Sorprèn a tots la passivitat de molta gent amb el foc, que tenint-lo al costat de casa no l’extingeixen pas.
En arribar a la zona ha estat molt útil la feina prèvia del D0 i del GRAF en la feina de reconeixement dels accessos, del foc, i de localitzar un bon punt d’aigua. Així, a la una del migdia comencem ja a extingir. Es tracta d’un front molt llarg i molt sinuós entre petits nuclis habitats (Mouriscados, Boeigos, Mangüeiro), en un vessant de pendent suau, orientat al Sud.
De seguida però es veu que amb pocs vehicles es pot anar treballant la zona aquesta, i que en canvi, hi ha un front més actiu un pèl més lluny. Així, quatre BRPs i el seu vehicle lleuger amb personal, juntament amb D0 i D4 s’han dirigit cap a Hedreira. El front aquest s’ha mostrat molt intens durant tota la tarda i part del vespre.
A les 18:10 es dóna per extingit el perímetre a Mouriscados. Se centren els esforços a Mangüeiro, on el que era una petita columna al migdia, ara és una columna intensa.
Més tard, se’ns afegeix un vehicle amb 9000l dels Bombers de Bilbao, que ens ajuda amb el front de Mangüeiro, el qual està extingit pels vols de les onze de la nit, i les primeres unitats es comencen a retirar...
Pengem les primeres fotos del viatge.

Crònica 2, el viatge del comboi

Un viatge de més de 15 hores té moltes coses per a explicar, però tot i així no deixar de ser un simple viatge.
Un comboi de 24 vehicles i una vuitantena de bombers fa una patxoca per l’autopista, que més que impressionar, fa por!. Hem travessat les Espanyes per anar a la terra de les meigues. En les nostres parades, la gent encuriosida ens preguntava què passava o on anàvem i al sentir la nostra resposta, un sentiment d’agraïment envoltava l’ambient.
I el viatge?
Bé, tothom llevant-se molt, però molt d’hora. Hi havia concentració a Fraga, el darrer o el primer, depèn de com es miri, poble de parla catalana, avui en terres aragoneses. Allà tots els vehicles han anat fent cap. Nosaltres els de la USLO, ens hem concentrat a dos quarts de quatre de la matinada a Cerdanyola, i allà amb la gent de la Nord i un autocar cedit pels Mossos d’Esquadra, on anava tot el personal, inclòs la gent de taller ràdio i els brillants informàtics, hem anat fins a Fraga.
Allà ens han vingut a acomiadar en Rifà i d’altres caps de regió, i també la premsa. També hi havia un comboi d’agents rurals i de les ADF.
I abans d’enfilar el camí, la primera anècdota, els dos operadors de la USLO han hagut de canviar la roda del seu vehicle...(mala sort? Algun gafe?).
I del camí, carretera, asfalt i hores i hores, d’un viatge molt entretingut, sobretot a l’autocar, amenitzat amb la gran actuació del “mag Marc” de la USLO, tot delitant el personal amb els seus trucs de cartes.
A Burgos parada i fonda, i de nou carretera i manta!
Ja cap al vespre, quan a Catalunya ja era de nit, les columnes de fum dels innombrables incendis ens han donat la benvinguda a terres galegues. Un panorama desolador, la veritat.
Ara mateix, quan son quarts de dues de la matinada, estem allotjats en l’Escola de Seguretat Pública de Galicia, situada a A Estrada, a 20Km de Santiago i les cares cansades son el rastre d'aquest llarg viatge.
Demà a les 9 del matí, diana i a menjar-nos el foc.
Seguirem informant i sobretot, quan trobem el cable per baixar les fotos, hi haurà i moltes.

Crònica 1, l'avançada

Dos membres del Cos de Bombers, en Pep Colàs, sots-inspector de la REMN que treballa a Divivió Operativa, i en Jaume Guillamon, un dels històrics de la USLO, han marxat dijous de matinada a preparar l'arribada del comboi.
Amb un vehicle estupendo,el 918, nou de trinca que penca molt i molt còmode, arribem en 10 hores i mitja.
Ens trobem a Galícia una situació curiosa.
La responsabilitat en l'extinció d'incendis forestals és de la Conselleria de Medi Ambient, de la direcció general de monts, o una cosa així. Ells no tenen cap centre de coordinació ni res preparat, la única cosa que tenen és un centre que han anat creant aquests dies, a mesura que la cosa s'ha anat complicant. No hi ha gairebé coordinador, responsable de l'operatiu d'extinció -hi són probablement, però no hi ha manera d'identificar-los-, no hi ha coordinació amb bombers, que són municipals i no tenen cap coordinació amb ningú, i ara van a apagar foc al bosc perque hi va tothom, però normalment no hi van.
El 112 és un centre de recepció de trucades, i tot i que mostra una certa voluntat de coordinació, no arriba a fer-ho. El 112 i la direcció general de monts no tenen contacte, un no sap què fa l'altre.
Els recursos que gestiona monts, esquadres forestals i demés, no són coneguts pel 112. Igualment monts no coneix quants i quins recursos externs hi ha en l'extinció. Els altres cossos de bombers, l'exèrcit, i destacats membres de l'APTB, treballen al 112 intentant organitzar la cosa. En Ricardo Olabegoia, un conegut de la casa, assumeix de forma natural bona part de mando i la coordinació, la poca que es pot fer.
Hi ha bombers de tota Espanya, i mitjans aeris del Marroc. Nosaltres som els últims a arribar, amb tot, tenim la sensació que podem aportar un opertiu d'extinció contundent. Només la Comunitat de Madrid aporta un opertiu més gran que el nostre.
Seguirem informant. La tasca d'en Pep Colàs, titànica, dona fruits, tot i les grans dificultats. Ens allotjem en unes instal.lacions més que correctes. Ja explicarem. Crema molt, per tot arreu.
Seguirem informant de mooooltes coses més.

Marxem a Galicia!

El video: http://www.tv3.cat/videos/209270638

Integrants de la USLO (jo també, evidenment) marxen amb el comboi d'ajuda dels Bombers de la Generalitat a Galícia! La matinada del dijous 12, cap a Galicia falta gent!
La nota oficial diu:
"El comboi està format per 102 membres de les diverses escales operatives dels Bombers de la Generalitat, procedents de les diferents unitats i regions d'Emergències, i per una vintena de vehicles. A més, en funció del risc d'incendi a Catalunya, podran disposar també de dos mitjans aeris (un helicòpter bombarder i un helicòpter de comandament).
Els Bombers de la Generalitat envien aquest comboi d'ajuda tot i trobar-se encara en plena campanya forestal. Tot i això, aquest esforç no afecta el seu dispositiu habitual de guàrdia. En aquest sentit, cal destacar, per una banda, que tot el personal integrant del comboi s'ha presentat de forma voluntària per formar-ne part i, de l'altra, que tots els parcs de Bombers tenen garantits els seus torns.
En aquest sentit, el comboi d’ajuda compta amb la presència d’11 membres de la Regió d’Emergències (RE) de les Terres de l’Ebre, 13 de la RE Tarragona, 11 de la RE Metropolitana Sud, 13 de la RE Metropolitana Nord, 11 de la RE Lleida, 10 de la RE Girona i 11 de la RE Centre. Formen també el comboi personal tècnic de la Divisió Operativa (1 cartògraf, 1 metge i 11 bombers de la unitat GRAF, entre d’altres)."
I aquests "entre d'altres", som els de la USLO. De la USLO marxem: l'Anfrons, l'Hervàs, en Guillamón, el Jordi Bahamontes (Mura pels amics) i servidor. A més, ens acompanyen els informàtics i els de Taller Ràdio.
Estarem a Galicia fins dijous 17...Aquest viatge promet i molt!
I nosaltres prometem bones cròniques. Comença l'"Operació Percebe"!

Crònica d'un dia accidentat

Quarts de quatre de la tarda, hora del descans del bomber, llegeixis “migdiada”, comença un foc forestal a La Febró (Baix Camp). Progressivament ens arriben noticies que el foc té origen a dalt de la carena de la Serra Plana, indret que es situa entre els nuclis de La Febró i Capafonts i que les flames avancen cap a l’est, entre la carena de la Serra Plana i el barranc de Llenguaeixuta. S’encenen totes les alarmes a la USLO. Nois! A punt que segurament sortirem. Dit i fet! I així, poc abans de les 5, tots els nostres vehicles surten en direcció a Febró, on ja estan treballant 42 dotacions terrestres i 15 mitjans aeris en un incendi que porta cremades unes 50 hectàrees.
Per les presses, el vehicle d’avituallament surt sense l’avituallament, és a dir, sense el remolc on van la nevera amb les caixes d’ampolles d’aigua ben fresca. Així doncs, a Sant Sadurní ha de donar mitja volta. Qui no té cap, ha de tenir cames...o girar cua i anar a buscar allò que t’has deixat...
A l’alçada de Vilafranca del Penedès, la N770, amb mi com a copilot, té un ensurt: la roda esquerre del darrera es rebenta, però gràcies a l’habilitat del conductor, en Pere Hervas, es controla el vehicle. Quina mala sort punxar ara! Tot el món esperant el Centre de Comandament Avançat i aquest es troba “tirat” a l’autopista a causa d’una roda punxada...En un temps record es canvia la roda, gràcies a la gentil i amabilíssima col·laboració d’una parella d’eixerits mossos d’esquadra. La veritat que s’han portat molt bé amb nosaltres, així com els companys de taller ràdio que també anaven cap al foc i s’han aturat donar-nos un cop de mà.
Solucionat el problema, la N770 empren de nou el camí, tot i que minuts després, just en el trencall de l’AP-7 amb l’AP-2, se’ns comunica que ja no cal ni la nostra presència ni la de la resta de vehicles uslotins. Sembla ser que el foc està força controlat. Sort, per què dins les desgràcies d’aquesta sortida, cap dels dos vehicles capdavanters, el 98.10 (Punt de Trànsit) i el E83, portaven la guia de navegació. Eina imprescindible uslotina per orientar-se per aquests camins de Déu...Però on s’és vist! Què diria en Guillamón...
Així doncs aquesta és la crònica del dia de Santa Marta a Can Uslo.
ps: cal afegir al dia accidentat, que el Dieguito no va venir a treballar a causa d'una "indisposició" i jo vaig acabar la jornada laboral anant a l'Asepeyo a causa d'una infecció a l'ull...Renoi quin dia!

Presentació oficial

Avui 19 de juliol hem tingut una visita il·lustre. Però més que una visita, ha estat una presentació del Centre de Comandament Avançat a tots els “capos”. Presidia la representació, Olga Lanau, Directora General i Antoni Rifà, cap de la Divisió Operativa. També anaven tots els Caps de Regió: Josep Arola (Centre), Marc Castellnou (Analista en Cap), Mercè Lopez (Lleida), Bienvenido Aguado (Sud), Albert Magarolas (Tarragona), Enric Cano (Girona), Joan Rich (Terres de l’Ebre) i en Joan Rovira (Nord), que feia de Cicerone. En Quim Sala, l’informàtic i en Jordi Vidal, “el pare del GIS” i tots els de Taller Ràdio, van donar les explicacions oportunes de com funciona tot (o ha de funcionar).
A primera hora del matí, a la cotxera del Parc de Cerdanyola, s’ha muntat el CCA: la N770 i les dues tendes, amb tot el material i mitjans necessaris. Cal dir tot aquest desplegament també ens ha servit com a pràctica.
Tothom ha quedat meravellat del muntatge escènic i el desig va ser que es vegi emplaçat el mínim possible, ja que això voldrà dir que no hi ha cap foc forestal important.

Més que al CCA, a la USLO

El Centre de Comandament Avançat està integrat o està coordinat i organitzar des de la USLO. I què és la USLO? És la Unitat de Suport Logístic i Operatiu de la Regió d’Emergències Metropolitana Nord del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.
I què fem? De tot i massa! Tal com el nostre nom indica, donem suport a les tasques logístiques i operatives a la ja anomenada REM-Nord. Dins el Suport Logístic fem l’aprovisionament de material i l’avituallament de queviures en tot tipus de sinistres i serveis. I dins el Suport Operatiu, tenim el Punt de trànsit i el Centre de Comandament Avançat.

Ogern

El video:

http://www.tv3.cat/videos/207790633

Cap allà dos quarts de sis de la tarda, de l’11 de juliol, començava prop del mas Cordill, a Ogern, al terme municipal de Bassella (Alt Urgell), un incendi forestal. El foc va avançar en sentit oest, en direcció al riu Segre i la tasca principal dels bombers va ser protegir les masies de la zona.
A les set de la tarda, ens van activar a nosaltres. Era l’hora de muntar el CCA. Així doncs, amb tots els vehicles, cap a Ogern, falta gent! En aquells moments el front més actiu es trobava entre el cap i el flanc esquerre i avançava en direcció el pantà de Rialb, havent afectat unes 200 hectàrees de massa forestal. Fins i tot, en el petit nucli de les Tapioles es va haver de desallotjar com a mesura preventiva les dues úniques persones que es trobaven a la zona. Quan el CCA es trobava en camí, en l'incendi ja hi havia treballant un total de 14 mitjans aeris (5 helicòpters bombarders, 4 avions de vigilància i atac, 3 avions amfibis i 2 helicòpters de comandament) i una cinquantena de terrestres.
A les vuit de la tarda, l’equip del CCA va arribar a Ogern. Allà es va emplaçar el Comandament Avançat, la N770 i les dues tendes de campanya, per realitzar les tasques de sales de reunió i coordinació. L’anècdota de la sortida, va ser que l’operador del 770 va haver d’anar amb els companys de taller ràdio, per què algú es va “descuidar” d’avisar-lo...
Quan vam arribar el front més actiu es trobava en el flanc dret, al nord de l'incendi, mentre que el cap (situat entre lo Pauet i lo Puit) i el flanc esquerre (més proper a la C-26) evolucionaven favorablement.
Dir també que a les 19.20 hores, el Centre d'Emergències de Catalunya havia activat la fase d'Emergència-1 del Pla especial d'emergències per incendis forestals a Catalunya (Infocat).
La nostra primera tasca va ser ajudar als companys del punt de trànsit de la Regió de Lleida i començar a coordinar l’avituallament per a tota la gent que estava treballant. En total unes 300 persones.
Cap allà les 9 del vespre vam assumir completament les tasques de control d’aquest incendi, alliberant la Regió de Lleida d’aquesta feina. Com a suport d’operadors, va venir una companya de Lleida. Primer es va sectoritzar l’incendi en dos sectors i a mitja nit, es va dividir encara més en 5 sectors.
A les 01.15 hores els Bombers de la Generalitat ja van donar per estabilitzat l'incendi, que en aquells moments havia cremat un total de 251,17 hectàrees i es trobaven treballant en la zona una setantena de mitjans terrestres.
El pitjor ja havia passat i enfilàvem la matinada amb l’esperança que a l’hora del relleu, estigués ja tot sota control. Dir que a partir d’aquella hora, tot ja va ser més relaxat i es va poder treballar en unes millors condicions. La lluna plena ens va acompanyar tota la nit i va ser una bona llum a l’hora de l’avituallament.
Cap allà les set del matí, arribava un dels moments més esperats de tot sinistre, l’hora del relleu, sobretot si portes treballant 24 hores, com la majoria de nosaltres. Novament es van agafar les funcions del punt de trànsit per guiar els vehicles de comandament que portaven el personal de relleu als llocs on estaven emplaçats els vehicles d’aigua.
També es va tornar a repartir l'avituallament, en aquest cas, els esmorzars.
El nou dia no va portar cap novetat respecte al foc, és a dir, cada vegada va estar més controlat fins la seva extinció total. I cap allà les set de la tarda, era l’hora de tornar a casa, després de desmuntar-ho tot, 24 hores després de la nostra arribada, enfilàvem de nou la carretera cap a Cerdanyola del Vallès.

Què és el Centre de Comandament Avançat

El Centre de Comandament Avançat, CCA pels amics i amigues, és el lloc de coordinació operativa dels diferents grups actuants, sota el comandament i coordinació de bombers. El CCA es troba “in situ”, és a dir, emplaçat en un punt molt proper a l’incendi. El CCA és, per tant, l’espai físic on es realitzen les accions de coordinació entre els responsables dels diferents Grups d’actuants (Mossos d’Esquadra, Agents Rurals, Policies Locals, ADF, etc). Dins el CCA s’estableixen diferents nivells d’implantació tècnica i operativa, segons la gravetat i durada de l’emergència i també és el lloc on el Comitè de Direcció de l’Emergència, es pot reunir en cas de desplaçar-se al territori.
El CCA s’ubica, segons els nivell d’activació i les necessitats d’espais i equipaments son variables. Malgrat que la tendència sigui instal·lar-se en un espai físic ja existent (parc de bombers, escola, poliesportiu, etc), es contempla també la possibilitat de diverses tendes inflables. Així doncs, és un espai suficientment ampli i còmode per poder incloure de forma diàfana els diferents representants del grups actuants, depenent del nivell d’actuació.
El vehicle de referència del Centre de Comandament Avançat és el N770.

Canvi al Cecat

Ha finalitzat el contrate de 6 mesos al CECAT. La veritat que m'agradaria pogut continuar aquest bloc, explicant les aventures i desventures del CECAT, però com estar aquí dins, implica conèixer una informació privilegiada i si haig d'explicar segons què i que llavors em censurin o m'hagi d'autocensurar, doncs vaig preferir callar com una puta i deixar el meu bloc en stand-by.

Tot plegat una verdadera llàstima i un gran favor a aquell senador nord-americà anomenat McCartthy...Però malgrat el silenci per "mesures de seguretat" d'aquest país de pandereta, aquest estiu, com que "m'han canviat" de destí, ara podré tornar a rependre el meu bloc. Ja no continuaré vinculat al CECAT, sinó a una cosa anomenada Centre de Comandament Avançat, CCA pels amics i amigues...

Torno doncs amb el meu bloc.

I torno amb tota la cavalleria...

CECAT

Des del 2 de gener de 2006, estic treballant com a operador en el CECAT, contractat també com a auxiliar forestal.
Què és el CECAT?
Centre de Control de Coordinació Operativa de Catalunya

*Notificar als ajuntaments afectats i als equips operatius l'activació i desactivació dels plans d'emergència especials i del Pla d'emergència territorial de Catalunya (PROCICAT).

*Notificar les emergències que han estat declarades d'interès de Catalunya, segons el que indica la Llei de protecció civil de Catalunya.
*Facilitar, si escau, la informació al públic, a través dels mitjans de comunicació social o qualsevol altre que s'estimi oportú, segons les circumstàncies de risc i evolució de la situació d'emergència.

*Establir, en situacions de greu risc i emergència declarada, les respostes adequades d'acord amb protocols d'actuació, plans d'emergència i inventaris de mitjans i recursos mobilitzables sota la direcció de l'autoritat competent o del director del Pla.

*Canalitzar l'ordre de l'autoritat de protecció civil de la Generalitat de Catalunya de prestació de serveis personals i la requisició, intervenció o ocupació temporal i transitòria dels béns necessaris per afrontar la situació d'emergència.

*Comunicar al conseller l'activació i la desactivació dels plans d'emergència d'àmbit local decretada per l'autoritat municipal.

*Disposar de la informació necessària sobre els recursos disponibles en la totalitat de Catalunya i sobre les intervencions o actuacions en curs dels serveis d'emergències i seguretat civil.

*Coordinar la totalitat dels serveis d'emergències i seguretat civil i donar suport estratègic a les brigades i a aquells serveis especialitzats que ho requereixen, a petició dels corresponents serveis de guàrdia de brigada o bé d'acord amb el que estableixin els corresponents procediments d'actuació.

*Coordinar i donar suport a la investigació dels sinistres o emergències.Coordinar les actuacions entre els serveis d'emergències i seguretat i els serveis aliens, d'acord amb les instruccions i protocols establerts.

*Mobilitzar els mitjans del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya i del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya no adscrits a la pròpia brigada, d'acord amb protocols prèviament establerts o instruccions directes del màxim comandament del cos de bombers.

*Mobilitzar i canalitzar els mitjans i recursos aliens al cos de bombers de la Generalitat de Catalunya i al cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya sol·licitats pel màxim comandament d'aquest cos, o màxim comandament present en el lloc del sinistre, d'acord amb els protocols establerts.