El nostre peculiar company, l'Oriol de Manresa li ha canviat el nom al Norbert i ha partir d'ara una manera més d'anomenar-lo serà com l'ha cridat l'Oriol: Manfred! Potser fonèticament si que es semblen els noms Norbert i Manfred, però no sé en què estava pensant l'Oriol quan ha cridat en Norbert d'aquesta manera...
Ah! I ja que parlem del Norbert, hem decidit que una possible manera de traduir l'expressió "Deu n'hi dó" al castellà, potser "Pardiez!", ja que és un barbarisme i com que el Norbert és de Barberà...
Ja veieu que les hores mortes en aquesta feina, ja que avui no hem fotut res, ens permeten desvariejar força...
Per cert, ja he perdut el primer gelat de la temporada amb el ditxós badminton...
La mala noticia d'avui és que ens han comunicat que s'ha mort en Serafí Garreta, antic cap de Parc de Terrassa, entre 1979 i 1984. Personalment la seva mort m'ha sapigut molt greu, ja que en Garreta va ser una de les persones que em va ajudar alhora de fer el llibre sobre el 125è aniversari dels bombers de Terrassa. Gràcies a la seva experiència, i sobretot, gràcies a ser fill d'un bomber i ser un dels darrers de la seva quinta, vaig poder descobrir moltes coses dels bombers de principi de segle XX. Gràcies a ell, vam poder identificar els bombers que apareixien en les primeres fotos dels bombers, cap allà 1920...Descansi en pau.
Ah! I ja que parlem del Norbert, hem decidit que una possible manera de traduir l'expressió "Deu n'hi dó" al castellà, potser "Pardiez!", ja que és un barbarisme i com que el Norbert és de Barberà...
Ja veieu que les hores mortes en aquesta feina, ja que avui no hem fotut res, ens permeten desvariejar força...
Per cert, ja he perdut el primer gelat de la temporada amb el ditxós badminton...
La mala noticia d'avui és que ens han comunicat que s'ha mort en Serafí Garreta, antic cap de Parc de Terrassa, entre 1979 i 1984. Personalment la seva mort m'ha sapigut molt greu, ja que en Garreta va ser una de les persones que em va ajudar alhora de fer el llibre sobre el 125è aniversari dels bombers de Terrassa. Gràcies a la seva experiència, i sobretot, gràcies a ser fill d'un bomber i ser un dels darrers de la seva quinta, vaig poder descobrir moltes coses dels bombers de principi de segle XX. Gràcies a ell, vam poder identificar els bombers que apareixien en les primeres fotos dels bombers, cap allà 1920...Descansi en pau.
