30 de juliol 2006

Crònica d'un dia accidentat

Quarts de quatre de la tarda, hora del descans del bomber, llegeixis “migdiada”, comença un foc forestal a La Febró (Baix Camp). Progressivament ens arriben noticies que el foc té origen a dalt de la carena de la Serra Plana, indret que es situa entre els nuclis de La Febró i Capafonts i que les flames avancen cap a l’est, entre la carena de la Serra Plana i el barranc de Llenguaeixuta. S’encenen totes les alarmes a la USLO. Nois! A punt que segurament sortirem. Dit i fet! I així, poc abans de les 5, tots els nostres vehicles surten en direcció a Febró, on ja estan treballant 42 dotacions terrestres i 15 mitjans aeris en un incendi que porta cremades unes 50 hectàrees.
Per les presses, el vehicle d’avituallament surt sense l’avituallament, és a dir, sense el remolc on van la nevera amb les caixes d’ampolles d’aigua ben fresca. Així doncs, a Sant Sadurní ha de donar mitja volta. Qui no té cap, ha de tenir cames...o girar cua i anar a buscar allò que t’has deixat...
A l’alçada de Vilafranca del Penedès, la N770, amb mi com a copilot, té un ensurt: la roda esquerre del darrera es rebenta, però gràcies a l’habilitat del conductor, en Pere Hervas, es controla el vehicle. Quina mala sort punxar ara! Tot el món esperant el Centre de Comandament Avançat i aquest es troba “tirat” a l’autopista a causa d’una roda punxada...En un temps record es canvia la roda, gràcies a la gentil i amabilíssima col·laboració d’una parella d’eixerits mossos d’esquadra. La veritat que s’han portat molt bé amb nosaltres, així com els companys de taller ràdio que també anaven cap al foc i s’han aturat donar-nos un cop de mà.
Solucionat el problema, la N770 empren de nou el camí, tot i que minuts després, just en el trencall de l’AP-7 amb l’AP-2, se’ns comunica que ja no cal ni la nostra presència ni la de la resta de vehicles uslotins. Sembla ser que el foc està força controlat. Sort, per què dins les desgràcies d’aquesta sortida, cap dels dos vehicles capdavanters, el 98.10 (Punt de Trànsit) i el E83, portaven la guia de navegació. Eina imprescindible uslotina per orientar-se per aquests camins de Déu...Però on s’és vist! Què diria en Guillamón...
Així doncs aquesta és la crònica del dia de Santa Marta a Can Uslo.
ps: cal afegir al dia accidentat, que el Dieguito no va venir a treballar a causa d'una "indisposició" i jo vaig acabar la jornada laboral anant a l'Asepeyo a causa d'una infecció a l'ull...Renoi quin dia!