Avui s'han incorporat els dos forestals de tres mesos. Per la campanya d'estiu, el Parc de Terrassa disposa de tres forestals de quatre mesos, de maig a setembre, i de dos de tres mesos, de juny a setembre. I aquests dos afortunats han estat, l'Albert i l'Àlex. Amb l'Albert, un trempat de Sabadell, ja vam ser companys l'any passat i enguany estem disposats reviure aventures passades. I l'Alex, un noi de Vallvidrera, que havia fet de forestal a Badalona, ha vingut a Terrassa per viure noves experiències.
La calor que ja feia a primeres hores del matí, anunciava el que passaria en el dia d'avui: caos forestal.
Gairabé simultàneament s'han declarat dos incendis forestals al Pont de Vilomara, al Bages i a la Palma de Cervelló, al Baix Llobregat, que ha desbordat el servei de Bombers. Dintre de la lògica de cada gran foc forestal, ens pensàvem que ens enviarien a uns dels dos focs, però hem estat tota la tarda, en el Parc vivint amb tensió els dos grans focs. La veritat és que no entenem, a hores d'ara, que feiem desaprofitats en el Parc de Terrassa, "perdent" el temps.
La tarda, però ha estat entretinguda. Per una banda, els dos nous s'han estrenat en un petit foc de matolls a Can Boada, i per l'altre, els tres forestals de quatre mesos, hem anat a un foc forestala a Can Déu, a Sabadell, que ha cremat una hectàrea. El foc ha començat a pocs metres d'un incendi que ja es va declarar fa uns dies. Només arribar al foc, hem muntat dues instal·lacions, perque les flames se'ns tiraven literalment a sobre. El Bernat, juntament amb en Jota, en una instal·lació i el Norbert i jo, en l'altre.
Al ser un zona de passeig i pícnic, molts curiosos s'han atensat fins pràcticament les flames, cosa que en algun moment, han dificultat les tasques d'extinció, per les "ordres" que anàven donant i per perillar la seva integritat, a causa del fum i les flames. Amb el Norbert hem treballat de manera coordinada i ràpida i hem atacat el foc per darrera, després d'obrir-nos per un flanc i l'hem matat ràpidament. Després, hem estat un parell d'horetes remullant la zona cremada.
Des del nostre punt de vista, aquesta tasca no l'hauríem d'haver fet nosaltres, ja que aquesta és una zona de Sabadell, i s'hauria d'haver quedat el vehicle de Sabadell a fer-la. A més, ens han deixat més sols que un mussol, i el nostre propi vehicle ha hagut d'anar a omplir-se la cuba un parell de vegades, cosa que ha retardat la nostra feina.
Quan hem arribat al Parc, ens hem trobat amb la gran sorpresa. Els dos "nous", juntament amb en Parra i el Gerard, els han destinat al foc del Bages. Com que avui, hi havia en el Parc, deu bombers més cinc forestals, s'ha pogut fer dues esquadres forestals i ells han marxat cap al gran foc.
Així doncs, ells cap a Rocafort i nosaltres en el Parc, intentant gaudir d'un merescut descans que no hem tingut, ja que una sèrie de sortides tontes de matolls i falses alarmes, ens han distret fins quarts de nou. Aquesta hauria d'haver estat, l'hora de plegar, però avui, degut a la situació d'extrem risc, ens han avisat que no plegariem fins nou avís. És a dir, ens quedaríem de retén en el Parc. L'amenaça d'anar al foc del Bages, ha planat sobre nosaltres...
I com que ens havíem de quedar i cap de nosaltres, teníem preparat el sopar, he trucat a casa perque ens portessin alguna coseta de "jalar".
Avui a casa, celebràven els dos anys de l'Oriol, el meu nebot, i ens han portat allò que ha sobrat de la festa i que nosaltres hem reciclat: entrepans, creps, etc...L'Oriol, els seus pares, l'Alícia i l'Òscar, juntament amb la meva especial i estimada companya de classe, la Míriam, i la meva amiga de l'ànima, l'Elisenda, tot formant un escamot de quatre persones i un nen, han vingut a portar-nos les provisions al Parc.
Abans de sopar, unes partidetes de badminton, entre els tres forestals, per desestresar-nos i fer venir gana, on he guanyat un parell, i després de sopar, a un quart d'onze de la nit, ens han avisat que podíem marxar a casa.
En canvi, l'Albert i l'Àlex, amb els dos bombers, es quedaven treballant tota la nit en un gran foc forestal que ja havia cremat 800 hectàrees i avançava cap a Navarcles...
La calor que ja feia a primeres hores del matí, anunciava el que passaria en el dia d'avui: caos forestal.
Gairabé simultàneament s'han declarat dos incendis forestals al Pont de Vilomara, al Bages i a la Palma de Cervelló, al Baix Llobregat, que ha desbordat el servei de Bombers. Dintre de la lògica de cada gran foc forestal, ens pensàvem que ens enviarien a uns dels dos focs, però hem estat tota la tarda, en el Parc vivint amb tensió els dos grans focs. La veritat és que no entenem, a hores d'ara, que feiem desaprofitats en el Parc de Terrassa, "perdent" el temps.
La tarda, però ha estat entretinguda. Per una banda, els dos nous s'han estrenat en un petit foc de matolls a Can Boada, i per l'altre, els tres forestals de quatre mesos, hem anat a un foc forestala a Can Déu, a Sabadell, que ha cremat una hectàrea. El foc ha començat a pocs metres d'un incendi que ja es va declarar fa uns dies. Només arribar al foc, hem muntat dues instal·lacions, perque les flames se'ns tiraven literalment a sobre. El Bernat, juntament amb en Jota, en una instal·lació i el Norbert i jo, en l'altre.
Al ser un zona de passeig i pícnic, molts curiosos s'han atensat fins pràcticament les flames, cosa que en algun moment, han dificultat les tasques d'extinció, per les "ordres" que anàven donant i per perillar la seva integritat, a causa del fum i les flames. Amb el Norbert hem treballat de manera coordinada i ràpida i hem atacat el foc per darrera, després d'obrir-nos per un flanc i l'hem matat ràpidament. Després, hem estat un parell d'horetes remullant la zona cremada.
Des del nostre punt de vista, aquesta tasca no l'hauríem d'haver fet nosaltres, ja que aquesta és una zona de Sabadell, i s'hauria d'haver quedat el vehicle de Sabadell a fer-la. A més, ens han deixat més sols que un mussol, i el nostre propi vehicle ha hagut d'anar a omplir-se la cuba un parell de vegades, cosa que ha retardat la nostra feina.
Quan hem arribat al Parc, ens hem trobat amb la gran sorpresa. Els dos "nous", juntament amb en Parra i el Gerard, els han destinat al foc del Bages. Com que avui, hi havia en el Parc, deu bombers més cinc forestals, s'ha pogut fer dues esquadres forestals i ells han marxat cap al gran foc.
Així doncs, ells cap a Rocafort i nosaltres en el Parc, intentant gaudir d'un merescut descans que no hem tingut, ja que una sèrie de sortides tontes de matolls i falses alarmes, ens han distret fins quarts de nou. Aquesta hauria d'haver estat, l'hora de plegar, però avui, degut a la situació d'extrem risc, ens han avisat que no plegariem fins nou avís. És a dir, ens quedaríem de retén en el Parc. L'amenaça d'anar al foc del Bages, ha planat sobre nosaltres...
I com que ens havíem de quedar i cap de nosaltres, teníem preparat el sopar, he trucat a casa perque ens portessin alguna coseta de "jalar".
Avui a casa, celebràven els dos anys de l'Oriol, el meu nebot, i ens han portat allò que ha sobrat de la festa i que nosaltres hem reciclat: entrepans, creps, etc...L'Oriol, els seus pares, l'Alícia i l'Òscar, juntament amb la meva especial i estimada companya de classe, la Míriam, i la meva amiga de l'ànima, l'Elisenda, tot formant un escamot de quatre persones i un nen, han vingut a portar-nos les provisions al Parc.
Abans de sopar, unes partidetes de badminton, entre els tres forestals, per desestresar-nos i fer venir gana, on he guanyat un parell, i després de sopar, a un quart d'onze de la nit, ens han avisat que podíem marxar a casa.
En canvi, l'Albert i l'Àlex, amb els dos bombers, es quedaven treballant tota la nit en un gran foc forestal que ja havia cremat 800 hectàrees i avançava cap a Navarcles...
