Netejar i foc a Esparraguera

Avui quan hem arribat a treballar ens hem trobat una sorpresa que feia dies que no ens trobàvem: vint-i-dos mànegues per netejar de la passada guàrdia. Així, doncs, el Pau, l’Albert i jo, juntament amb el Segundo, el Joan Ramon i l’Oriol, ens hem arremangat i hem començat a netejar. Això de netejar mànegues és un clàssic de les campanyes forestals, però feia setmanes que no ens trobàvem una quantitat tant considerable. La vintena de mànegues eren d’ahir, d’un foc de matolls que havia cremat 4.000 metres quadrats a Can Jofresa.
Després de netejar les mànegues, hem començat amb el vici del parxís, que l’hem deixat fins a quarts de set, quan des de Control se’ns ha manat anar fins a Esparreguera a un foc forestal. Ja de camí, la columna de fum es veia important, però a l’arribar no hem actuat, sobretot per la gran presència de mitjans aeris i vehicles desplaçats. Nosaltres estàvem emplaçats en la zona d’inici del foc i allà ja hi havia una dotzena de camions. Pràcticament no hem fet, i quan ens disposàvem a remullar una zona, els agents forestals ens han dit que ens aturéssim, ja que allà havia començat l’incendi i volien investigar les causes del seu inici. Una mica més i “destruïm les proves del crim”. Però el “mono” d’apagar foc, l’he pogut matar una miqueta, quan m’he pujat dalt d’un camió i he remullat una zona que ens quedava per dalt.
A aquest servei, a part del tres forestals, hem anat el Simón com a conductor i el Jordi com a caporal. El fet de fer-ho en el N-203 no ha agradat als bombers, ja que aquest camió és força incòmode, sobretot en el seient del copilot, ja que al tenir l’equip d’aire en l’espatllera, el fet de seure còmodament es complica una mica. Per això, el Jordi m’ha cedit el seu lloc i he tornat tot cofoi cap al Parc, en el seient del caporal...
Hem arribat al Parc, minuts després de l’hora de plegar i quan ja estàvem a punt de marxar cap a casa, ha sortit un avís d’un possible foc forestal en la zona de l’Hospital de Terrassa. El Pau ha pujat al camió semi-despullat i moll ja que s’estava dutxant per marxar i jo també estava a punt d’entrar a la dutxa. L’avís ha resultat ser fals, ja que no hem vist res de res. I quan semblava que per fi, tornàvem, un nou avís, aquesta vegada d’un foc en una vivenda, ens ha tornat a mobilitzar, a nosaltres i a mitja comarca. Però novament l’alarma s’ha transformat en un sofà cremant i hem tornat al Parc, on ara, sí, ens hem pogut dutxar amb tranquil·litat i plegar a les deu del vespre.

Pràctiques de mecànic

Avui la primera cosa que he fet a l’arribar al Parc ha estat canviar la roda del meu cotxe, ja que venint cap aquí havia punxat. Quina mala sort! Sobretot per la meva economia. I ja que estava posat en plan mecànic amb l’Albert, el Jota i el Campos, ens han donat unes nocions de mecànica, i hem revisat el motor, l’oli, les llums que feien mal contacte i hem netejat la bateria.
Les “pràctiques de mecànica” s’han vist interrompudes per una agradable sorpresa, el Norbert ens ha vingut a veure!!!! Quina alegria després de tant de temps!! Tot i que encara té la baixa, havia de portar uns papers al Parc i ha aprofitat que nosaltres estàvem de guàrdia i així ens venia a visitar. De nou hem tornar amb les nostres bromes i la millor manera de celebrar la visita era fer una partideta al parxís, que el Norbert ha guanyat en el darrer moment. Llàstima que el Bernat estava de festa, sinó avui haguéssim fet el ple!.
Mentre nosaltres jugàvem al parxís, el Jota, l’Oriol i el Roger semblaven hipnotitzats jugant un nou passatemps: el sudoku. Es tracta d'un joc de casselles, on has d'esbrinar els números que falten, tenint en compte que no els pots repetir. La dificultat rau, en el número de números que tu ja saps i en els que et falten per col·locar...
A quarts de tres s’ha declarat un foc forestal en la zona de Can Jardí i cap allà falta gent!. Hem anat amb el N-203, els tres forestals, el Campos i el Jota, que ha pujat amb la panxa buida, ja que la seva obsessió amb el nou passatemps l’havia entretingut tant que encara no havia dinat.
En el foc hem estat un parell d’horetes i a mitja tarda, un nou repte de voleibol. Els tres forestals i el Xavi, el conductor de la Diputació, versus l’Amancio, el Jesús, l’Oriol i el Jota. I novament els forestals han donat una lliçó als bombers. Quina pallisa!! I clar, quina coca-cola els hem guanyat!!. Quan la victòria ja semblava del tot forestal, el comentari que més s’escoltava, adreçat sobretot al Jota, era: “Si voleu ens mesclem”...ja que això no paraven de repetir els bombers la primera vegada que vam jugar forestals vs bombers i ens van guanyar ells. Però aquesta vegada, i l’altra, recordem-ho, la victòria ha estat nostra!