Visita des de Finlàndia

Avui m'han vingut a visitar uns amics finlandesos que vaig conèixer l'any passat ja que ells van viure durant mig any a Terrassa, perquè estaven estudiant aquí. Enguany han tornat a venir, per anar a la Patum, ja que l'any passat els hi va agradar molt. La veritat que resulta sorprenent com la festa de la Patum pot atraure a gent de tant lluny...
El matí, però ens l'hem passat netejant totes les mànegues que vam tirar en el foc de Margalef: una vintena i escaig.
Els finlandesos han flipat amb el Parc, han pujat als camions i s'han fet fotos vestits de bombers, però la seva visita, fidel a la llei de Murphy, s'ha vist interrompuda per una alarma de columna de fum a Vacarises. Lògicament han hagut de marxar i jo amb l'esquadra cap a Vacarises, on ha resultat ser una falsa alarma. Quina mala sort han tingut els meus amics guiris! La resta de la guàrdia, tranquil·la.

La Patum de Margalef

Avui de nou he anat a fer el curs del CECAT, i cap allà les dotze he tingut noticia d'un foc forestal a Margalef, al Priorat. Quan he plegat m'he informat de l'estat del foc, i la cosa s'estava complicant: hi havia treballant 4 mitjans aeris i una vintena de camions.
Quan he arribat al Parc he fet una broma als companys que més tard seria una premonició: nois anem a Margalef que hi ha un gran foc forestal...
Cap allà quarts de cinc de la tarda, el nostre caporal, el Jesús, ens ha comunicat que anàvem a un servei a tallar un pi a Vacarises. Hem pujat en el N-276, el caporal, el Parra com a conductor, i els tres forestals. Però encara no haviem sortit de Terrassa, quan des de Control, ens comuniquen que ens hem de dirigir a Cerdanyola i d'allà, en comboi, fins a un foc forestal a...Margalef!! La noticia m'ha sentat fatal, sobretot perquè després de plegar volia anar a la Patum de Berga i tal com pintava la Patum la passariem al mig del bosc perseguint un foc maleït...ja és sacrificada la vida d'un forestal...
A Cerdanyola, ens hem trobat amb els camions de Viladecavalls, Mataró i un cotxe del cap de guàrdia. Tots quatre hem fet ruta cap al Priorat i allà hem arribat després de tres hores de camí. Primer ens hem dirigit a Margalef, però el foc ja havia passat el terme municipal i es trobava a Bellaguarda, a la comarca de Les Garrigues. Des de Margaleg a Bellaguarda, hem trigat gairabé una hora per una carretera plena de corves.
En un primer moment ens han emplaçat amb el vehicle de Mataró en un flanc del foc, però al cap de mitja hora, ens han comunicat que hàviem d'anar al front del foc. Abans d'anar-hi, hem anat a l'Ajuntament de Bellaguarda per tal d'agafar provisions, ja que la nit es preveia llarga, i el Jesús s'ha trobat que l'alcalde del poble, és un antic company de "mili" i nosaltres ens hem delaitat amb una mossa d'esquadra que estava deu n'hi do...
Durant més de nou hores seguides hem estat perseguint el foc per uns barrancs i feixes de mala mort. Hem estat treballant colze a colze amb una esquadra forestal de Tremp, una altra de Gavà i també alguns membres del GRAF i també amb el cap de guàrdia de Tarragona, un tal Jordi. És la primera vegada en 7 campanyes, que veig un cap de guàrdia, amb un motxilla a l'esquena i tirant mànegues i treballant tant o més que un forestal. La veritat que aquest fet, reconforta una miqueta, ja que en la lluita contra el foc, és indispensable la feina de tothom.
Això ho dic, perque moltes vegades, en un gran incendi com el de Margalef, hi ha molt escaquejat que es passeja amunt i avall, però que no tira ni una mànega. Tot i així, la roba bruta i la cara de cansament sempre delata qui treballa i qui no.
Gràcies al canvi de direcció del vent, amb les primeres llums del dia, hem pogut donar el foc per extingit i apagar les darreres flames. És la primera vegada que veig morir un gran foc forestal i la veritat, que la sensació d'haver fet una bona feina és indescriptible. No he pogut anar a la Patum de Berga, però tal com ha dit en Norbert, la Patum l'hem fet a Bellaguarda. Hem estat treballant nonstop unes 10 hores i hem tirat una instal·lació d'uns 2km d'allargada, pujant i baixant per barrancs...Tots hem caigut morts de cansament i quan no feia ni 30 minuts que la gent intentava dormir, una dutxa d'aigua freda ens despertava a tots. Eren els bombarders i els AVA dels mitjans aeris que començàven a refredar el perímetre del foc. La mare que els va parir! No podiem apuntar millor?
Mullats i cansats, amb gran delit esperàvem el relleu, però aquest no ha aparegut fins les deu del matí...la culpa del retard, però no ha sigut dels nostres companys, sinó d'algun comandament que no ha sapigut coordinar els relleus com déu mana!. La veritat que després de treballar tant dur durant tantes hores, el temps d'espera del relleu es fa més que etern...
La tornada cap a casa, també ha estat plena d'anècdotes. Primer, els boníssims entrepans que ens han preparat les dones de Bellaguarda, a les quals, agraïm tot el seu esforç. Després la foto que ens ha fet una fotogràfa de La Vanguàrdia, i més tard, ja de camí, els comentaris d'un benzinero, després de fer parada per fer benzina. Resulta que l'home ens comentava que tenia unes mantes que extingien el foc per sufocació. Primer ens ha dit que les mantes s'anomenàven inalàmbriques i després centrífugues. Fins que el nostre caporal no li ha aclarit que les mantes es deien ignífugues, l'esquadra forestal s'estava pixant de riure...
Finalment a les dues de la tarda, arribàvem al Parc. Hem estat fóra 21 hores...i això que anàvem a tallar un pi...

Una gran paella i 1 hora extra

Avui he arribat tard, ja que estava fent un curs de controlador del CECAT, el Centre d'Emergències de Catalunya. Fa uns mesos es van convocar unes places en la borsa de treball del CECAT i he aconseguit una i durant aquesta setmana ens fan el curs de formació. Quan he acabat he anat a dinar a casa i després m'he dirigit al Parc. Avui hi havia tot el personal del torn. Aquest fet, podriem dir que és gairabé un miracle, ja que entre festes, permisos, vacances i canvis, mai està tot el personal. Per celebrar l'arribada dels dous nous, s'ha fet una gran paella, on fins i tot, s'ha apuntat la Carmen, la dona que neteja el Parc. I jo, per no sé menys, tot i haver dinat, també he menjat un plat. Ja he dit que hi havia tothom. I això vol dir, que també hi havia el Ton, l'altre caporal del torn, i el Txema, un fanàtic del Terrassa FC.
Cap allà quarts de vuit, ens han avisat d'un foc de matolls a Can Boada. De camí al foc, entre els forestals ens hem desitjat poder fer alguna hora extra, cosa impensable en un foc de matolls...però a vegades els desitjos es fan realitat. El foc no era de matolls, era un sofà cremant enmig d'un descampat, que l'hem apagat en 10 minuts. Però després hem anat a repostar aigua en un hidrant i resulta que l'hidrant s'ha trencat i no havia manera de poder tancar-lo. El nostre camió no portava les claus adequades i hem hagut d'avisar al Parc perquè algú ens acostés més claus d'hidrants. Total que entre pitus i flautes, hem arribat al Parc a les 21:15 hores i per tant, ja tenim la primera hora extra de la campanya...

Res de Res

Durant la guàrdia d'avui no ha passat absolutament res. A part de retrobar-me amb els companys del torn A: el Jesús, el caporal, el Parra, el Meji, el Campos i els tres nous: l'Amancio, el Jota i l'Oriol, aquest darrer també el vaig tenir d'alumne a l'Escola de Bombers, juntament amb el Gerard i el Joan Ramon.
Amb l'Oriol hem reinventat el joc de badminton: a partir d'ara, es podrà respondre i tornar la ploma encara que toqui a terra, sempre que faci un sol bot. Aquesta nova norma permet un joc molt més dinàmic i ràpid. Tot i així, segueixo pensant que ens cal perfeccionar la tècnica...