Cardona

A quarts de vuit del vespre del divendres, em van trucar des del Parc de Bombers de Terrassa, per comunicar-me que començava la guàrdia a les 6 del matí, ja que havia d'anar a fer el relleu als companys que estaven en l'incendi de Cardona.
Així doncs, puntualment a les sis del matí vaig arribar al Parc i van començar les sorpreses. La primera, que només érem dos forestals, el Bernat i jo. L’Àlex, com que s’havia canviat de torn, ja no estaria més amb nosaltres i tant el Norbert com l’Albert estaven de festa. Aquí però vull fer un parèntesis. Els dos companys no estaven de festa perquè si, sinó que ho estaven per compensar les hores extres. Per a la campanya d’estiu tenim 4 dies de festa, que els podem agafar depenent del risc d’incendi. Per aquella setmana no podíem agafar festa, ja que hi havia risc d’incendi. Però aquest risc d’incendi, no es té en compte, alhora de compensar les hores extres i ja es pot estar cremant tot Catalunya (avui s’estava cremant el Bages), que si tens hores extres, t’obligaven a compensar-te-les per dies de festa, per tal no de pagar-les. (!!!!!!!!!!!). Encara estic intentant trobar la frase o adjectiu per definir això sense pensar en la mare de la persona que ha decidit instaurar aquesta norma. Així doncs, dos forestals amb vacances obligades, i la resta cap al foc!.
La següent sorpresa, és que el vehicle que anàvem a rellevar era el N-236, el vehicle de Diputació. En teoria aquest vehicle, només està per controlar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, però algun “lumbreras” deuria pensar que no feia faltar protegir Sant Llorenç i va enviar el N-236 a Cardona, mentre el vehicle i personal de la campanya forestal N-215, s’estava tranquil·lament al Parc sense fer res. La lògica també diu que seria el personal del N-236 qui rellevés el seus companys, però com que els forestals estan pagats per la Diputació de Barcelona i la Diputació tampoc vol pagar les hores extres, que vagin doncs, els auxiliars de la Generalitat, que si fan més hores, cap problema, ja els hi donarem dies de festa. Porca misèria!!
Una altra sorpresa, tot i que aquesta ja la sabia, és que el nostre transport, va anar a càrrec dels Mossos d’Esquadra. Es veu que algú ha trobat, per fi, una bona obra pels Mossos: fer de taxistes dels bombers. Com a mínim, així donaran un millor servei, que no pas quan estant escaquejats per la Patum de Berga o detenint catalans per l’onze de setembre.
A les sis del matí el Bernat i jo, juntament amb el Jordi Moreno i un bomber de Sabadell, el Beteta, ja estàvem al Parc. A quina hora vam fer el relleu? A les deu del matí. La furgona dels Mossos es va presentar a les set, i quan vam arribar a Cardona, ens van fer anar amunt i avall, buscant el nostre vehicle i clar, tant donar voltes que al final vam trigar un parell d’hores. La culpa d’això, també la té, la magnífica xarxa d’emissores àgora, amb una cobertura 100% en tot el territori. Quin territori, però? El català segur que no!
I de l’incendi, què podem dir? Va cremar més de 1500 hectàrees, majoritàriament matolls i pi blanc, també hi ha centenars d'hectàrees de cultiu i bona part de massa forestal de l'àrea és trobava en plena etapa de regeneració, després del gran foc de 1994...
Nosaltres ens van emplaçar prop de Serrateix en la riera de Navel. Com que durant la matinada havia plogut la nostra zona estava força apagada i juntament amb un vehicle de Viladecavalls i del Prat de Llobregat, ens vam dedicar tot el dia a apagar soques i petites reproduccions, fins que a les nou del vespre, es va posar a ploure i l’aigua beneïda ho va apagar tot.
A mig matí una mala noticia. Un vehicle de Terrassa havia patit un accident, quan anava en un servei, i el bomber que ens acompanya, el Beteta, havia de marxar a Terrassa, ja que ell és psicòleg i aniria a donar atenció al conductor. En un primer moment, tots ens vam espantar, però de seguida ens van dir que no havia passat res greu. El relleu del Beteta va ser el Segundo, i aquest ens va tranquil•litzar encara més, quan ens va explicar els fets. L’N-109 anava cap a un servei amb la sirena i els llambrecs i va topar amb dos vehicles quan es va passar un semàfor en vermell. Es veu que els dos vehicles no van veure el camió de bombers que anava d’emergència. Per sort, cap bomber es va fer mal, i qui es va emportar la pitjor part, va ser l’Oriol, que anava de conductor i es va endur un gran ensurt.
D’aquell dia, dos records: els magnífics entrepans de pernil dolç, per esmorzar, dinar, berenar i sopar, gentilesa de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil i la pedra d’en Bernat. La pedra d’en Bernat és un roc d’uns 500 kg més o menys, amb un diàmetre de 2 metres, que el Bernat va fer rodar muntanya avall, quan la va descalçar mentre estava remullant una soca. Sort que no va tocar a ningú, però després de l’ensurt pel terrabastall, deu n’hi do, el que vam riure.
A les onze de la nit vam arribar al Parc, i allà ens vam trobar amb l'Oriol, que ens va explicar el "seu accident". Així, doncs, després de 17 hores, arribàvem de nou a casa, i sort que vam insistir en marxar, perquè malgrat la pluja, el cap de zona, encara ens volia fer quedar allà, es veu que no en tenia prou amb el diluvi que queia i potser es pensava que es tornaria reprendre l’incendi...Quin dia!