Torrent Mitger

La guàrdia d'avui ha començat amb la ressaca de la revetlla i amb la rutina neteja de mànegues, però a més a més, amb la tradicional sortida a un foc de matolls a la Riera de Les Arenes...
Fins al migdia la cosa ha estat tranquileta, però abans de que jo comencés a dinar, s'ha declarat un foc forestal a la zona de Viladecavalls, i han anat el Bernat, amb l'Àlex i l'Albert i dos dos bombers, un d'ells el Ton. Per tal de prevenir, he començat a dinar, i just fer la darrera cullarada, un avís de foc a la zona del barri del Poble Nou de Terrassa.
Els dos forestals que quedàvem, el Norbert i jo, amb el Gerard i el Jordi Moreno de caporal, i amb el Solà de conductor, hem anat amb el N-109 i només arribar ja ens adonat que el foc s'estava fent gran i calia l'ajuda de més vehicles i fins i tot mitjans aeris.
El Gerard i el Norbert han fet una línia i han anat cap a buscar la carretera de Rellinars, i jo amb el Solà he fet una altra i m'he endinsat dins el Torrent Mitger. Com que el Solà havia de fer tasques de conductor, m'ha deixat sol amb la línia, i me les he hagut d'apanyar amb dos veïns, un tal Juan i el Ton Roure, un company dels Minyons de Terrassa.
Malgrat que hi hem posat moltes ganes, hem tingut força problemes alhora d'empalmar les mànegues, ja que no havia manera de fer encaixar els ràcords. Però a més a més, hem tingut més problemes quan se'ns han acabat les mànegues i no podíem anar darrera el foc.
Com que el N-109 no és un vehicle forestal, té poques mànegues de 25 i entre les dues línies les hem acabat ràpidament. Sort que ha vingut un vehicle de l'ADF de Terrassa i ens ha deixat més mànegues.
Es veu que el perill d'aquest incendi era el restaurant La Bòbila, que en aquells moments celebrava un casament i tots els convidats han hagut de ser desallotjats, i la majoria de vehicles s'han desplaçat cap aquella zona i per tant, jo m'he quedat força estona treballant sol, fins que ha vingut el personal del N-236, el Jesús, l'Oriol Massana i el Xavi i entre tots quatre hem pogut apagar les barraques que cremaven, que deu n'hi do, la feina que ens han donat. Més tard, el Norbert i el Gerard també s'ha incorporat a treballar amb nosaltres en aquesta zona de barraques i horts.
El foc ha cremat un total de quatre hectàrees, matolls i camps de cultiu i han treballat 17 mitjans terrestres i 3 aeris (2 bombarders i 1 helicòpter de comandament), fins pràcticament quarts de vuit de la tarda. Fins i tot, ha calgut la presència de l'escala, per poder apagar un parell de pins d'uns 30 metres d'alçada...La recompensa de la feina d'avui, l'hem tingut en forma de croissants que algú ha portat i ens ha servit per recuperar-nos del gran esforç...
L'anècdota d'aquesta sortida, l'ha fet el Jesús, quan ha demanat per ràdio que vinguessin efectius de la policia, ja que havia trobat un cadàver. Quan ens hi hem acostat, espantats i encuriosits, el cadàver que havia trobat era el d'un pobre gos que s'ha vist encerclat per les flames i ha mort mig ofegat, mig rostit...

Nit de Sant Joan...

La nit de Sant Joan és d'aquells dies més temuts per part dels bombers. En les meves anteriors 6 campanyes, només he treballat un parell de vegades per la nit de Sant Joan, una a Viladecavalls i l'altra a Sallent, i van ser dues nits força tranquiletes. Però la nit de Sant Joan a Terrassa, és un altre món...
Fins que no ha caigut el sol, la guàrdia d'avui, a part d'un increment en les sortides, sobretot fogueres que algú les ha encès abans d'hora o petits focs de matolls a causa dels petards, ha estat una típica guàrdia, amb els típics partits de badminton i un gran partidàs de voleibol, entre tota l'esquadra forestal més en Joan Ramón i un equip de bombers, format pel Marquez, l'Amancio, el Jesús, el Jota, l'Oriol i el Roger. El partit, a tres sets, l'han guanyat els bombers, tot i que després hem fet una partida a un set, on es jugaven el prestigi, i aquest si que l'hem guanyat. La tarda, a més, ha estat amenitzada amb el llançament d’algun que altre petard, no cal perdre les tradicions...
Pel dia d'avui, ens hem organitzat d'una manera diferent. Ja de bon matí, s'ha assignat a cada vehicle, un personal fixe, i així tothom ja sabria quan hauria de sortit i amb quin vehicle. Amb el N504, un petit vehicle urbà, el Parra i el Campos, amb el N109, un vehicle urbà, el Meji, l’Oriol, i els forestals Àlex i Albert. Amb el N215, el vehicle forestal, l’Amancio, el Roger i els tres forestals de quatre mesos. Amb el N612, l’escala, el Marquez i el Jota. A més, teníem el N236, el vehicle forestal de la Diputació, amb el personal de l’Obac, el Joan Ramón i el Moya, un bomber de Sabadell, tot un campió del campionat d’escarceració. I a més a més, avui també hi havia en el Parc, el cap, el Molina i el Mariano, que fa tasques de conductor. I el caporal, el Jesús, aniria pujant a segons quin vehicle, en funció del sinistre. Així doncs, un total de 18 bombers per la nit de Sant Joan.
Per tal de ser previsors, els que anàvem al N215, hem anat a buscar una nevereta d’aquells de càmping, a casa del Villena, un dels meus millors amics, i l’hem omplert de provisions per tota la nit, així tindríem la beguda fresqueta, fresqueta...
A les nou de la nit, ha sortit un petit foc de matolls a la zona de Can Boada i han fet anar el N236 amb un forestal. I aquest forestal he estat jo. I d’aquest vehicle, en el qual he pujat sense sopar, ja no he baixat fins les 6.30 hores del matí...Tota la planificació a prendre pel sac!
La zona de la muntanyeta de Can Boada, deu estar plena d’inadaptats inconscients, perquè, pràcticament hi hem anat tota la nit. La darrera ha afectat una àrea de matolls que pràcticament ha cremat una hectàrea. No només el N236 hi ha anat tota la nit, sinó que fins i tot, algun vehicle de Viladecavalls i Matadepera, que els han desviat, ja que els de Terrassa, estaven en d’altre sortides. A part de focs de matolls, amb el N236 hem anat a obrir un pis i a una falsa alarma d’incendi d’habitatge.
En un moment que ens hem atansat al Parc a carregar el camió d’aigua, l’Albert ha pujat amb nosaltres, i jo he aprofitat per agafar el sopar, i hem anat a Matadepera, on un petit foc ha cremat una zona boscosa i a punt ha estat de cremar una casa. Allà m’he trobat amb els companys voluntaris de Matadepera, ja que des de començament de setmana, ja tinc el nomenat d’auxiliar de bomber voluntari del Parc de Matadepera.
Després i per no variar, hem anat a la muntanyeta a apagar més foc que encenien quatre descerebrats que en alguna ocasió ens han rebut llançant-nos cohets i pedres...A vore, si el dia que se’ls hi encengui el pis, amb la seva puta mare a dins, també ens reben d’aquesta manera...
I cap allà la una de la nit, s’ha declarat un incendi forestal a la zona de Sant Miquel de Gonteres, a Viladecavalls, que fins les 6.30 no s’ha donat per extingit. A part, de nosaltres, han estat treballant 23 vehicles dels Bombers, en un foc que quasi ha estat a punt d’arribar a les cases de la urbanització i que ha afectat més de 3 hectàrees de bosc i matolls i s’ha escampat per la C-58 i la C-16, provocant retencions de trànsit. Si aquest incendi s’hagués declarat de dia, en un moment els mitjans aeris l’haguessin controlat, però el fet d’haver-se declarat de nit, i a més, la nit d’avui, on la majoria de vehicles estaven apagant petits focs provocats per llançaments de cohets en zones on no s’haurien de llençar, ha fet que l’incendi s’escampés i es tardés més de 5 hores en extingir-lo del tot.
El nostre vehicle ha estat repostant aigua als altres, però el personal del N215, han estat currant de valent, fins i tot, han hagut de baixar fent rappel per un barranc de 30 metres de profunditat per arribar a la zona de les flames...
A les 6.40 del matí, hem estat el darrer vehicle en arribar al Parc. Per fi hem pogut menjar la coca i tirar algun petardet que havia comprat per l’ocasió...Quina revetlla!

poca cosa, poc esport i nou vestuari

Molt tranquil i normalet el dia d'avui...potser la poca pluja d'aquests dies ha col·laborat, ja que només hem fet un parell de sortides i una era una falsa alarma.
Durant el matí, hem estat veient el programa de Josep Maria Cuni que fan a TV3 on tractaven el foc del Bages. Hi havia la presència del Santi Parés, coordinador d’emergències de la Generalitat i alguns alcaldes dels municipis afectats. Tothom ha dit la seva respecte a l'actuació dels bombers i segons en Parés, els bombers van actuar amb rapidesa i eficàcia...En tinc els meus dubtes...Però si una cosa he de destacar del programa, és un sms, dels molts que han sortit en pantalla: "Els bombers són l'únic cos que no reconeix els seus errors". Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions...
Durant el migdia, foc de matolls a la riera a causa d'un petard. I després un equip de TV3, del K-3, ha vingut a entrevista al Jordi Moreno, per que expliqués les precaucions que s'han d'adoptar durant la revetlla de Sant Joan. Tot un mediàtic el nostre caporal!!
I durant la tarda, els clàssics: partits de badminton i un partit de voleibol, que no hem pogut acabar ja que hem hagut de fer una sortida. En una banda: tres bombers i un forestal: el David Ferrer, els dos de Manresa, Gerard i Joan Ramon i l'Àlex. I en l'altre, quatre forestals: l'Albert, el Norbert, el Bernat i jo. Hem remuntat espectacularment el primer set, i quan la victòria ja era nostre...ha sonat la xixarra...un altre dia serà. Ja es casual que cada vegada que ens posem a fer esport, no poguem acabar la partida a causa d'un avís d'emergència...
La sortida, res, falsa alarma de foc forestal a Vacarises, tot i que després ens han desviat a donar aigua al N-236, el vehicle de l'Obac, que estava apagant un foc de canyes a Vallparadís, a Can Palet. Com a espectadors d'aquest foc, teniem a la Juana i el seu clan. La Juana és una gitana de Terrassa, que segons les males llengües, és una de les responsables del tràfic de drogues a la ciutat...Una dotzena ben bona de gitanets ens han estat incordiant durant una bona estona...
I quan hem arribat al Parc, ens hem trobat amb el nou uniforme dels forestals. Una granota blava, amb les mànigues i l'espatlla groga i amb la inscripció al darrera "auxiliars forestals", serà el nostre nou equipament per als focs forestals. Amb una barreja d'incredulitat i escepticisme, els forestals hem comentat si aquest és el millor vestuari per treballar, molt semblant als trajos dels mecanics de Formula 1. El temps ho dirà...

L'Albert, l'Àlex, Can Déu i Pont de Vilomara

Avui s'han incorporat els dos forestals de tres mesos. Per la campanya d'estiu, el Parc de Terrassa disposa de tres forestals de quatre mesos, de maig a setembre, i de dos de tres mesos, de juny a setembre. I aquests dos afortunats han estat, l'Albert i l'Àlex. Amb l'Albert, un trempat de Sabadell, ja vam ser companys l'any passat i enguany estem disposats reviure aventures passades. I l'Alex, un noi de Vallvidrera, que havia fet de forestal a Badalona, ha vingut a Terrassa per viure noves experiències.
La calor que ja feia a primeres hores del matí, anunciava el que passaria en el dia d'avui: caos forestal.
Gairabé simultàneament s'han declarat dos incendis forestals al Pont de Vilomara, al Bages i a la Palma de Cervelló, al Baix Llobregat, que ha desbordat el servei de Bombers. Dintre de la lògica de cada gran foc forestal, ens pensàvem que ens enviarien a uns dels dos focs, però hem estat tota la tarda, en el Parc vivint amb tensió els dos grans focs. La veritat és que no entenem, a hores d'ara, que feiem desaprofitats en el Parc de Terrassa, "perdent" el temps.
La tarda, però ha estat entretinguda. Per una banda, els dos nous s'han estrenat en un petit foc de matolls a Can Boada, i per l'altre, els tres forestals de quatre mesos, hem anat a un foc forestala a Can Déu, a Sabadell, que ha cremat una hectàrea. El foc ha començat a pocs metres d'un incendi que ja es va declarar fa uns dies. Només arribar al foc, hem muntat dues instal·lacions, perque les flames se'ns tiraven literalment a sobre. El Bernat, juntament amb en Jota, en una instal·lació i el Norbert i jo, en l'altre.
Al ser un zona de passeig i pícnic, molts curiosos s'han atensat fins pràcticament les flames, cosa que en algun moment, han dificultat les tasques d'extinció, per les "ordres" que anàven donant i per perillar la seva integritat, a causa del fum i les flames. Amb el Norbert hem treballat de manera coordinada i ràpida i hem atacat el foc per darrera, després d'obrir-nos per un flanc i l'hem matat ràpidament. Després, hem estat un parell d'horetes remullant la zona cremada.
Des del nostre punt de vista, aquesta tasca no l'hauríem d'haver fet nosaltres, ja que aquesta és una zona de Sabadell, i s'hauria d'haver quedat el vehicle de Sabadell a fer-la. A més, ens han deixat més sols que un mussol, i el nostre propi vehicle ha hagut d'anar a omplir-se la cuba un parell de vegades, cosa que ha retardat la nostra feina.
Quan hem arribat al Parc, ens hem trobat amb la gran sorpresa. Els dos "nous", juntament amb en Parra i el Gerard, els han destinat al foc del Bages. Com que avui, hi havia en el Parc, deu bombers més cinc forestals, s'ha pogut fer dues esquadres forestals i ells han marxat cap al gran foc.
Així doncs, ells cap a Rocafort i nosaltres en el Parc, intentant gaudir d'un merescut descans que no hem tingut, ja que una sèrie de sortides tontes de matolls i falses alarmes, ens han distret fins quarts de nou. Aquesta hauria d'haver estat, l'hora de plegar, però avui, degut a la situació d'extrem risc, ens han avisat que no plegariem fins nou avís. És a dir, ens quedaríem de retén en el Parc. L'amenaça d'anar al foc del Bages, ha planat sobre nosaltres...
I com que ens havíem de quedar i cap de nosaltres, teníem preparat el sopar, he trucat a casa perque ens portessin alguna coseta de "jalar".
Avui a casa, celebràven els dos anys de l'Oriol, el meu nebot, i ens han portat allò que ha sobrat de la festa i que nosaltres hem reciclat: entrepans, creps, etc...L'Oriol, els seus pares, l'Alícia i l'Òscar, juntament amb la meva especial i estimada companya de classe, la Míriam, i la meva amiga de l'ànima, l'Elisenda, tot formant un escamot de quatre persones i un nen, han vingut a portar-nos les provisions al Parc.
Abans de sopar, unes partidetes de badminton, entre els tres forestals, per desestresar-nos i fer venir gana, on he guanyat un parell, i després de sopar, a un quart d'onze de la nit, ens han avisat que podíem marxar a casa.
En canvi, l'Albert i l'Àlex, amb els dos bombers, es quedaven treballant tota la nit en un gran foc forestal que ja havia cremat 800 hectàrees i avançava cap a Navarcles...