01 de juliol 2005

Rutes forestals

Avui el Norbert tampoc ha vingut, encara segueix malalt, el pobre!.
I si la passada guàrdia, teníem la noticia de l’obligarietat de realitzar rutes forestals, tant al matí com a la tarda. Encara no trobo el sentit de les rutes forestals...Si és per conèixer camins, benvingudes siguin, però si és per vigilar, la veritat, no sé si amb les patrulles dels guardes forestals, els vigilants de la Diputació i els de Medi Ambient, les torres de guaita i els helicòpters no n’hi ha prou...Em sembla a mi, que és una decisió més de cara a la galeria, perquè la gent, vegi els bombers amunt i avall, que no pas una decisió pràctica...Altres anys, havia fet rutes forestals, i el que havia passat, que una vegada endinsats en una pista per un bosc, ens havien cridat per un servei, i trigàvem la hòstia en arribar perquè primer havíem de sortir del bosc...
A més, ens fan fer rutes dos hores al matí i dos a la tarda. Si al matí, les fem de 12 a 2, a quina hora hem de dinar? Ens recomanen fer-ho abans de les 2, per la possibilitat de foc forestal...i si, estant de ruta, es declara un foc? A quina hora dinarem? A les 4, a les 5 de la tarda...? Això de les rutes forestals, s'hauria d'estudiar encara més...
El dia d’avui, també s’ha caracteritzat, per ser el segon que no realitzem ni una sortida. Suposo que el mal temps ha acompanyat i per això no hi ha hagut cap foc. A més casualment, els bombers només han fet una sortida en tota la guàrdia...
I la tarda, l’hem passat fent esport, corrent una miqueta i esperant a l’Oriol per jugar a voleibol. Volíem jugar un partit entre forestals i bombers, i per completar l’equip de bombers calia l’Oriol. Primer ens ha fet esperant, perquè estava rentant la furgoneta i després perquè tenia les bambes mullades. Total, que se’ns ha presentat amb samarreta, pantaló curt (i ajustat) i les botes cuarteleres, en plan, “reina” de la nit, dient que no estava en condicions de jugar. Finalment hem jugat al badminton, on he estat apunt de guanyar al Bernat, després de remuntar dos sets i jugar-nos el desempat en un quart. Tot i així, m’ha guanyat per tant sols tres punts. 15-12. La propera potser...
I com que avui comença la Festa Major de Terrassa, després de la dutxa, a gaudir de la festaaa!!

29 de juny 2005

Per a que serveix la granota?

La primera notícia d’avui, quan hem arribat, és que el Norbert no venia a treballar perquè es trobava malament. Es veu que el mal d’orella de l’altre dia, s’ha convertit en una otitis. La segona que la granota, és a partir d’avui, una peça indispensable i obligatòria en totes, totes, les sortides que fem els forestals. La veritat, que cap de les notícies ens han fet cap gràcia. La primera, perquè sap greu que un company estigui malalt i la segona, perquè la granota fa més nosa que servei. Redueix la mobilitat i no deixar transpirar, i per tant, passes molta calor amb ella. I la tercera notícia, que hi ha restricció d’aigua, i per tant, hem d’utilitzar-la per l’imprescindible. Això, vol dir, entre altres coses, que si les mànegues no estan molt brutes, no cal tirar aigua, que els vehicles del servei, s’han de rentar amb el mínim cabal i que queda absolutament prohibit rentar els cotxes particulars.
Passades les dotze, ens han avisat d’un foc a Can Tries, a la zona de la carretera vella, entre Terrassa i Viladecavalls. Hem anat tres forestals, Àlex, Bernat i jo, tots guarnits amb la granota, i a mi, quan encara no havíem arribat al foc, la cremallera ja se m’havia trencat, i la granota m’ha quedat encara més inservible. Sort que soc un noi previsor, i portava en el camió, una muda i m’he pogut canviar...Aquest fet, ens ha acabat d’insubordinar i hem decidit negar-nos a portar les granotes, ja que teníem noticies que a d'altres forestals els hi havia passat el mateix.
Per això i després de parlar amb més forestals que estaven en aquest foc, hem decidit fer una carta per adreçar a la Direcció General i a tots els forestals, comentant que les granotes no són el vestit més adient per realitzar la nostra feina. O almenys, la granota que tenim actualment. Com que volem que la carta quedi seriosa i interessant, hem decidit encara no enviar-la, ja que ens falta afegir alguna referència sobre la llei d’EPIS (Equips de protecció individual). Quan la carta estigui enllestida, la penjaré al bloc.
A última hora, hem anat a Can Jofresa, perquè s’havia declarat un foc de matolls, prop del poliesportiu. Quan hem arribat, el foc havia enganxat uns remolcs i un palets de fusta i feina hem tingut per apagar-lo. Els maleïts palets tenien piles i piles de fusta i hem hagut de tirar aigua i aigua per què quedessin del tot remullats, xops i apagats. Una hora i mitja d'hora extra i al finalitzar la feina, hem anat a comprar unes orxates, que ens ha convidat el Pere, ja que avui és el seu Sant...Gràcies i felicitats!

27 de juny 2005

poca feina avui (per alguns)

Poca cosa hem fet avui el Norbert i jo, perquè l'únic gran foc gran, se l'han menjat els altres tres forestals. S'ha declarat, després del migdia, a la zona de Can Petit, i han anat 5 vehicles i un helicòpter. En aquest foc, el pobre Àlex, ha hagut de deixar durant uns moments la seva tasca, a causa d'un petit mareig. Avui es veu que no ha estat un bon dia pels forestals, ja que el Bernat tampoc es trobava bé del tot i el Norbert ha estat tot el dia amb mal d'orella...
La primera sortida però, que s'ha fet avui, l'hem fet el Norbert, l'Àlbert i jo a un petit foc a la casa de La Barata, a Matadepera. Es veu que és la tercera vegada consecutiva en els darrers tres dies que l'intenten cremar...El paio que li vol fotre foc, si tant li agrada el foc, que es cremi els collons, a vore si així es calma una miqueta....Tot i que abans d'aquesta sortida, ens hem passejat per la Rambla, perquè hem anat al Mercadona a comprar provisions per la nostra nevereta.
I a última hora, un petit foc de matolls a la zona de la Muntanyeta, que casualment demà hi faran un crema controlada i per tant, se'ls hi ha avançat la feina. En aquesta sortida, hem hagut de fer uns quants viatges per anar a buscar mànegues, ja que el camió ha quedat emplaçat uns dos metres lluny del foc, i clar, mànegues amunt i avall...
I per rematar el dia, un partidet de voleibol, entre forestals i bombers. En un equip, Àlex, Bernat i jo, i en l'altre, el Jota, l'Amancio i el Jesús. El primer set, i quan anàvem perdent 16-22 i ja ningú donava un duro per nosaltres, espectacular remontada, i l'hem guanyat 25-22. I el segon set, tot i que els bombers s'han reforçat amb el Márquez, ha estat una passejada per nosaltres i l'hem guanyat 25-21. Que n'aprenguin!