I avui dues sortides

La jornada d'avui s'ha caracteritzat per les dues sortides que hem fet. La primera, just a l'hora de dinar, que m'ha enganxat sense dinar i ja temia per aquest moment del dia. Hi ha hagut un foc al bosc de Can Déu a Sabadell, i hem anat en ajuda del vehicle sabadellenc. Allà m'he trobat amb la Diana, una bombera de Tàrrega, que vaig tenir com alumne en el darrer curs bàsic de bombers.
La segona sortida...deu n'hi dó...la segona. A mitja tarda, ens avisen d'un foc forestal a la Carretera de Castellar a Can Salas, allà a tocar al camp de l'Atlètic, un equip d'hoquei herba de la ciutat. Quan hem arribat a lloc, ni foc forestal ni res de res. Comuniquem al Parc i ens diuen que comunicaran amb la Policia Municipal que és qui ha donat l'avís. Al cap d'un moment, ens avisen i ens diuen que el "monillo" de torn, s'ha equivocat al donar l'avís. El foc és a la Carretera de Matadepera, a tocar del Club Egara, un altre equip d'hoquei. Així doncs, el "munipa" s'ha equivocat, tant de carretera, com d'equip d'hoquei...Noi! jo no sé pas que els hi ensenyen als polis del segle XXI...A més a més, el poli ha comunicat que el foc tirava força i s'ha mobilitzat als mitjans aeris i al cap de guàrdia. Quan hem arribat, hi havia un foquet de res, uns 50m quadrats i per tant, ens ho hem fet sols. Això si, amb l'ajuda inestimable de l'helicopter, que ha descarregat tota l'aigua que portava a sobre meu i del Jesus...

No torna a passar res

Avui l'ensopiment ha estat la tònica general, i he aprofitat per fer una gran migdiada al gimnàs del Parc. I avui, el Manfred (Norbert) no ha vingut ja que s'ha demanat festa. Podem dir que la seva absència l'ha cobert, en David, un bomber del torn B, l'amo del badminton i tot un expert en el tema. Els dos bombers més nous, el Gerard i el Joan Ramon, juntament amb en Bernat, s'han picat i s'han apostat guanyar-lo. Després de 9 partides, en Joan Ramon ha pogut derrotar al David.
La bona nova d'avui és que s'ha confirmat que enguany els forestals, podrem sortir a més serveis ordinaris, no només a foc forestal. Així doncs, esperem poder ajudar i col·laborar al màxim en d'altres tipus de serveis i sinistres. La pregunta, però és: quan tindrem una sortida? Ni que sigui un foc de canyes?

En Manfred

El nostre peculiar company, l'Oriol de Manresa li ha canviat el nom al Norbert i ha partir d'ara una manera més d'anomenar-lo serà com l'ha cridat l'Oriol: Manfred! Potser fonèticament si que es semblen els noms Norbert i Manfred, però no sé en què estava pensant l'Oriol quan ha cridat en Norbert d'aquesta manera...
Ah! I ja que parlem del Norbert, hem decidit que una possible manera de traduir l'expressió "Deu n'hi dó" al castellà, potser "Pardiez!", ja que és un barbarisme i com que el Norbert és de Barberà...
Ja veieu que les hores mortes en aquesta feina, ja que avui no hem fotut res, ens permeten desvariejar força...
Per cert, ja he perdut el primer gelat de la temporada amb el ditxós badminton...
La mala noticia d'avui és que ens han comunicat que s'ha mort en Serafí Garreta, antic cap de Parc de Terrassa, entre 1979 i 1984. Personalment la seva mort m'ha sapigut molt greu, ja que en Garreta va ser una de les persones que em va ajudar alhora de fer el llibre sobre el 125è aniversari dels bombers de Terrassa. Gràcies a la seva experiència, i sobretot, gràcies a ser fill d'un bomber i ser un dels darrers de la seva quinta, vaig poder descobrir moltes coses dels bombers de principi de segle XX. Gràcies a ell, vam poder identificar els bombers que apareixien en les primeres fotos dels bombers, cap allà 1920...Descansi en pau.