Després de la rutinària netega de mànegues, gairabé una vintena, hem començat, els tres forestals i els dos bombers més nous i joves, el Gerard i el Joan Ramon, una espècie d'Olimpiades. Allò que ha començat com "a veure qui salta més lluny amb els peus junts" (com una de les proves de les opos als bombers de Bcn), ha acabat amb una competició de diferents proves: salt, piràmide de dominades, sprint, força de braços i finalment en un campionat de Badminton. Cal dir que la meva participació ha estat més important que no pas triomfadora, ja que he quedat penúltim i últim en totes les proves. Tot i així, això em motiva de cara a futures "competicions".
La darrer prova, l'hem batejada com a "1er Campionat Internacional (s'admeten espanyols) de Badminton del Parc de Terrassa. L'estil de la competició era una lligueta i els quatre primers es classificaven per semi-finals. Un de nosaltres, com que èrem 5, no jugaria les semis. I qui ha estat? Doncs, servidor...Però he lluitat fins al final en totes les partides que he jugat. Que consti. I a més, s'ha vist que tinc un gran futur per davant, malgrat les derrotes. La final l'han jugat els "nois de Manresa" i l'ha guanyat el Gerard.
Cal dir però, que tot no han estat derrotes avui. En un parell de partides al parxís, jugades amb el Caurel i els "nois de Manresa", he guanyat un parell de gelats, quedant en la primera partida, segon i en la darrera, primer amb un clar avantatge i sense que m'haguessin matat cap fitxa.
I pel que fa a la nostra feina, ja que no tot és "divertimento", hem sortit a una foguera de Sant Joan i a una falsa columna de foc forestal per la pedrera de Viladecavalls.
La darrer prova, l'hem batejada com a "1er Campionat Internacional (s'admeten espanyols) de Badminton del Parc de Terrassa. L'estil de la competició era una lligueta i els quatre primers es classificaven per semi-finals. Un de nosaltres, com que èrem 5, no jugaria les semis. I qui ha estat? Doncs, servidor...Però he lluitat fins al final en totes les partides que he jugat. Que consti. I a més, s'ha vist que tinc un gran futur per davant, malgrat les derrotes. La final l'han jugat els "nois de Manresa" i l'ha guanyat el Gerard.
Cal dir però, que tot no han estat derrotes avui. En un parell de partides al parxís, jugades amb el Caurel i els "nois de Manresa", he guanyat un parell de gelats, quedant en la primera partida, segon i en la darrera, primer amb un clar avantatge i sense que m'haguessin matat cap fitxa.
I pel que fa a la nostra feina, ja que no tot és "divertimento", hem sortit a una foguera de Sant Joan i a una falsa columna de foc forestal per la pedrera de Viladecavalls.
