09 de juny 2005

En Mendo

La guàrdia dia d'avui la podria haver titulat "arribar i moldre" o "cap-i-cua", ja que només arribar hem anat a un foc de matolls i arbres a Montgat i quan faltaven cinc minuts per plegar ens han avisat d'una columna de fum prop del Pryca. Però he preferit titular-ho "En Mendo", en honor al bomber que ens ha acompanyat avui. En Mendo, és un bomber de Sabadell que l'any passat estava a Terrassa, però que enguany està al Parc de Sabadell. Estar de guàrdia amb ell era sinònim de contínues guerres d'aigua, bones partides de voleibol i sobretot estones molt divertides. A més, en Mendo és molt amic d'en Norbert, ja que havien viscut junts una pila d'anys, per tant, només arribar i veure'l a ell, tots hem pensat en una guàrdia força divertida i així ha estat.
Durant la rentada de mànegues, el Mendo ja s'ha emportat la primera galleda d'aigua de la temporada i crec que per ell ha estat tot un honor, tenint en compte, les que jo em vaig menjar l'any passat. La seva resposta ha estat mullar al Norbert com a còmplice posar-lo xop. Però el millor encara havia d'arribar...
Quan en Mendo ha marxat a un servei, servidor i en Norbert, amb alevosia i traïdoria, hem tirat sal i cafè als seus apunts i hem posat grassa en el pany del seu cotxe. La gràcia de tot plegat és veure com reaccionarà el Mendo, ja que quan ho descobreixi, nosaltres ja farà estona que haurem plegat...No hi ha bomber que pugui amb els forestals!!
Cal dir però, que en Mendo tornarà aquest estiu a fer més guàrdies amb nosaltres, així que la "guerra" està servida...
I la resta del dia, ja ho he dit, un foc a primera hora a Montgat que malgrat l'estona que hem trigat a arribar, encara hem tingut de temps d'atacar el foc de cara, aprofitant un canvi de rasant i les descàrregues dels mitjans aeris, i per tant, hem ajudat a extingir-lo. I a darrera hora uns trastos que han cremat en un descampat, quasi ens provoquen un parell d'ensurts. El primer, el camió embarracat en un sot i el segon, la meva caiguda per culpa d'un altre sot. Per sort, cap sot ens ha aturat i amb la tonteria, hem sumat una hora extra més a la pila que ja tenim...
L'anècdota d'aquesta sortida, els insults d'un vei: "no teneis vergüenza, cuando hay fuego de verdad no correis". No faré cap comentari d'aquest infeliç, desgraciat i malfollat...