A les deu de la nit del dijous una trucada al meu mòbil ja em feia témer el pitjor. I així ha estat: “et truquem del Parc, a les sis del matí has d’estar aquí per anar a fer el relleu dels companys que estan al foc de Sant Quirze Safaja”. El dia abans, s'havia declarat un foc forestal que hauria cremat entre 30 i 40 hectàrees de vegetació, sobretot pi blanc i matoll i noranta-una persones havien estat evacuades a causa de l'incendi. A l'hora de la trucada, el foc ja estava més que controlat, però, clar, calia anar a fer el relleu.
A les sis del matí, puntual he arribat al Parc i novament han començat les sorpreses. Com a forestals, i per ordre de control central, només dos: el Norbert i jo. Alguna ment il•luminada d’aquest cos, deu pensar que amb dos forestals ja n’hi ha prou per anar a un foc forestal. O potser és que no volen avisar-ne a més, per no haver de pagar hores extres...tot potser.
Com a bombers, el Caurel i el Gerard i com a medi de transport, novament els Mossos d’Esquadra, que novament han estat convocats a les sis del matí i han arribat, puntuals com sempre, a les set del matí. I nosaltres, una hora esperant en el Parc, sense res de res, però cobrant...
La tardança dels Mossos ha fet que coincidíssim amb el canvi de guàrdia i amb els bombers que entren a les set del matí. Gràcies a això, hem convençut al Cap de Parc, que una dotació de quatre persones no és la més adient per anar a un foc forestal i que caldria que s’incorporés un altre bomber. L’afortunat ha estat en Joan Ramón, gràcies a les pressions que li hem fet.
I novament, entre que arribem al lloc, anem al Punt de trànsit i trobem el nostre vehicle, eren quasi les deu del matí, quan hem fet el relleu.
Hem estat treballant tot el dia amb el vehicle de Viladecavalls i el de Collserola i ens ha tocat remullar una zona muntanya amunt força amb molta vegetació. Al migdia, aquests dos vehicles han estat retirats i nosaltres ens quedat sols a la zona, amb uns cigrons i un “San Jacobo”, que el càtering dels bombers ens ha portat per dinar...
Hem passat el dia remullant amb tranquil•litat, tot i que hem hagut de córrer un parell de vegades, per unes soques que havien anat a parar enmig de la zona verda. Cap allà les sis de la tarda, ens hem assabentat del foc de Cabrianes i la majoria de dotacions han marxat cap allà, sent nosaltres una de les tres que ens hem quedat, ja que també molts vehicles havien anat marxant al llarg del dia, ja que aquest foc estava completament apagat.
Hem estat un parell d’hores, sense cap comandament a la zona i sense ningú que ens digués si ens podíem quedar o havíem d’anar al foc de Cabrianes. Però la nostra principal preocupació, era que entre els cinc bombers, nosaltres, que quedaven, havíem de plegar les tres instal•lacions que controlaven el perímetre, en total, una quarantena de mànegues...
A les vuit ha arribat el Cap de Parc de Cerdanyola, com a cap de zona i l’acompanyen forestals per ajudar-nos. També ha vingut un vehicle de voluntaris de Caldes i la dotzena de persones que érem, hem recollit totes les instal•lacions.
Cansats i bruts hem arribat a quarts d’onze de la nit al Parc, i com ha dit el Norbert, hem sortit de nit de casa i tornarem de nit...
A les sis del matí, puntual he arribat al Parc i novament han començat les sorpreses. Com a forestals, i per ordre de control central, només dos: el Norbert i jo. Alguna ment il•luminada d’aquest cos, deu pensar que amb dos forestals ja n’hi ha prou per anar a un foc forestal. O potser és que no volen avisar-ne a més, per no haver de pagar hores extres...tot potser.
Com a bombers, el Caurel i el Gerard i com a medi de transport, novament els Mossos d’Esquadra, que novament han estat convocats a les sis del matí i han arribat, puntuals com sempre, a les set del matí. I nosaltres, una hora esperant en el Parc, sense res de res, però cobrant...
La tardança dels Mossos ha fet que coincidíssim amb el canvi de guàrdia i amb els bombers que entren a les set del matí. Gràcies a això, hem convençut al Cap de Parc, que una dotació de quatre persones no és la més adient per anar a un foc forestal i que caldria que s’incorporés un altre bomber. L’afortunat ha estat en Joan Ramón, gràcies a les pressions que li hem fet.
I novament, entre que arribem al lloc, anem al Punt de trànsit i trobem el nostre vehicle, eren quasi les deu del matí, quan hem fet el relleu.
Hem estat treballant tot el dia amb el vehicle de Viladecavalls i el de Collserola i ens ha tocat remullar una zona muntanya amunt força amb molta vegetació. Al migdia, aquests dos vehicles han estat retirats i nosaltres ens quedat sols a la zona, amb uns cigrons i un “San Jacobo”, que el càtering dels bombers ens ha portat per dinar...
Hem passat el dia remullant amb tranquil•litat, tot i que hem hagut de córrer un parell de vegades, per unes soques que havien anat a parar enmig de la zona verda. Cap allà les sis de la tarda, ens hem assabentat del foc de Cabrianes i la majoria de dotacions han marxat cap allà, sent nosaltres una de les tres que ens hem quedat, ja que també molts vehicles havien anat marxant al llarg del dia, ja que aquest foc estava completament apagat.
Hem estat un parell d’hores, sense cap comandament a la zona i sense ningú que ens digués si ens podíem quedar o havíem d’anar al foc de Cabrianes. Però la nostra principal preocupació, era que entre els cinc bombers, nosaltres, que quedaven, havíem de plegar les tres instal•lacions que controlaven el perímetre, en total, una quarantena de mànegues...
A les vuit ha arribat el Cap de Parc de Cerdanyola, com a cap de zona i l’acompanyen forestals per ajudar-nos. També ha vingut un vehicle de voluntaris de Caldes i la dotzena de persones que érem, hem recollit totes les instal•lacions.
Cansats i bruts hem arribat a quarts d’onze de la nit al Parc, i com ha dit el Norbert, hem sortit de nit de casa i tornarem de nit...