11 de juny 2005

Foc a Vacarisses

El que semblava una jornada tranquileta, sobretot perquè el dia estava ennuvolat, s'ha transformat a mitja tarda en un patiment. Durant el migdia, però, hem tingut un parell de sortides a tonterietes (petits focs de matolls).
Cap allà quarts de cinc, s'ha declarat un foc forestal a Vacarisses, prop del polígon industrial Can Torrella, a la zona on ja comença la urbanització.
Només sortir del Parc hem divisat una columna important, i el Paco, que avui feia les funcions de responsable de torn i responsable de sortida, per ser el bomber més veterà, ha comunicat a Control que calia més vehicles i sobretot mitjans aeris. El vehicle de Viladecavalls ha arribat abans que nosaltres i també ha demanat més vehicles ja que les flames s'aproximaven a les cases.

Quan nosaltres hem arribat, el panorama es veia força complicat: grans flamarades prop de les cases, desenes de veïns i veïnes corrent amunt avall, molts histèrics, alguns amb branques intentant apagar el foc, els altres indicant el camí més ràpid possible per arribar a les flames, cotxes d'ADF també amunt i avall. Malgrat el caos inicial i el maleït fum que ens anulava qualsevol visibilitat, hem actuat ràpid, coordinats i amb eficàcia i hem pogut salvar una casa que ja era a tocar de les flames.
La zona que ha cremat era relativament petita, però el perill estava que és una zona plena de cases i el foc ha avançat ràpid per la sequedat del bosc i el vent que bufava. L'actuació dels mitjans aeris també ha evitat la seva propagació, i una vegada més, un AVA ens ha posat perduts d'escuma...
En un parell d'hores ja ho teniem tot enllestit i en una més, tot remullat. La sensació a l'acabar és d'haver fet una bona feina, i com diem sempre, la feina ben feta, no fa estorb. A més de la felicitació del Paco, per la nostra coordinació, hem rebut la felicitació dels veïnat, no com l'altre dia...que n'aprengui l'impresentable!
Cap allà les nou hem arribat al Parc.

09 de juny 2005

En Mendo

La guàrdia dia d'avui la podria haver titulat "arribar i moldre" o "cap-i-cua", ja que només arribar hem anat a un foc de matolls i arbres a Montgat i quan faltaven cinc minuts per plegar ens han avisat d'una columna de fum prop del Pryca. Però he preferit titular-ho "En Mendo", en honor al bomber que ens ha acompanyat avui. En Mendo, és un bomber de Sabadell que l'any passat estava a Terrassa, però que enguany està al Parc de Sabadell. Estar de guàrdia amb ell era sinònim de contínues guerres d'aigua, bones partides de voleibol i sobretot estones molt divertides. A més, en Mendo és molt amic d'en Norbert, ja que havien viscut junts una pila d'anys, per tant, només arribar i veure'l a ell, tots hem pensat en una guàrdia força divertida i així ha estat.
Durant la rentada de mànegues, el Mendo ja s'ha emportat la primera galleda d'aigua de la temporada i crec que per ell ha estat tot un honor, tenint en compte, les que jo em vaig menjar l'any passat. La seva resposta ha estat mullar al Norbert com a còmplice posar-lo xop. Però el millor encara havia d'arribar...
Quan en Mendo ha marxat a un servei, servidor i en Norbert, amb alevosia i traïdoria, hem tirat sal i cafè als seus apunts i hem posat grassa en el pany del seu cotxe. La gràcia de tot plegat és veure com reaccionarà el Mendo, ja que quan ho descobreixi, nosaltres ja farà estona que haurem plegat...No hi ha bomber que pugui amb els forestals!!
Cal dir però, que en Mendo tornarà aquest estiu a fer més guàrdies amb nosaltres, així que la "guerra" està servida...
I la resta del dia, ja ho he dit, un foc a primera hora a Montgat que malgrat l'estona que hem trigat a arribar, encara hem tingut de temps d'atacar el foc de cara, aprofitant un canvi de rasant i les descàrregues dels mitjans aeris, i per tant, hem ajudat a extingir-lo. I a darrera hora uns trastos que han cremat en un descampat, quasi ens provoquen un parell d'ensurts. El primer, el camió embarracat en un sot i el segon, la meva caiguda per culpa d'un altre sot. Per sort, cap sot ens ha aturat i amb la tonteria, hem sumat una hora extra més a la pila que ja tenim...
L'anècdota d'aquesta sortida, els insults d'un vei: "no teneis vergüenza, cuando hay fuego de verdad no correis". No faré cap comentari d'aquest infeliç, desgraciat i malfollat...

07 de juny 2005

Foc multicolor

Avui per primera vegada hem entrat a la guàrdia sense netejar una mànega. Es veu que ahir no deurien haver-hi cap sortida. Hem matat les primeres hores, fent pràctiques amb l'escala. Veure la ciutat de Terrassa des de 30 metres d'alçada és una panoràmica que no passa cada dia...Abans però, ha vingut una noia a desinfectar el Parc d'escarbats, perquè es veu que a les nits en surten molts. He instit una i altra vegada si havia alguna cosa per acabar amb els escarbats verds, en referència a la nostra estimada Carmen, la dona que neteja el Parc, i que sempre va vestida amb una clàssica bata verda...A ella, però, el que més ràbia li ha fet, es veure com "alguns bombers" segueixen pixant en els urinaris encara que estiguin embossats. Jo li he dit, que a mi no cal que em digui res, ja que la ultima pixada de la guàrdia, sempre la faig a la dutxa, quan m'estic duxant, però a la Carmen tampoc li ha agradat aquesta gracieta i m'ha dit de tot...
Cap al migdia la cosa ha estat mogudeta, sobretot a nivell d'obrir ascensors i habitatges. El que més ha xalat ha estat el Norbert, més conegut com a Manfred, ja que, com que ara els forestals podem sortir a totes les sortides, ha acompanyat al N-109 a tot arreu. Jo des del Parc, he anat coordinant tots els avisos fins que m'ha rellevat el Bernat.
A les cinc de la tarda, ens han avisat d'un foc forestal a l'alçada de l'antic hospital del Tòrax. Només sortir del Parc hem vist una gran columna de fum blanca i a mida que ens anàvem acostant, la mida anava creixent i el fum es transformava en un fum marronós, senyal que el foc està cremant amb virulència molta vegetació. De seguida hem demanat molts mitjans, tant aeris com terrestres. L'arribada fins a les flames ha estat un pel complicada, ja que ens hem perdut per un camí, on quasi ens quedem encallats, ja que hi ha havia molts arbres i la veritat, que el Parra, el nostre conductor, les ha passat negres per treure el camió d'allà. Finalment hem pogut arribar a lloc i allà ja ens hem trobat amb els altres vehicles de Matadepera, Viladecavalls, Sabadell, Castellar, Rubí i Cerdanyola.
La benvinguda al foc ens l'ha donat un helicòpter que ens ha descarregat escuma i ens ha deixat a tots ben blancs. El Manfred ho ha celebrat cridant: benvinguts a la festa de l'escuma!. Però el millor encara estava per arribar. Passats uns minuts, un parell d'AVA's ens han descarregat sobre nostre tot el líquid retardant i la nostra esquadra forestal, els adf i els bombers de Matadepera hem quedat completament vermells de cap a peus.
Tot i aquestes coses són normals en un foc forestal quan hi treballen els mitjans aeris, torno a repetir, que no fa molta gràcia rebre una dutxa rera una altra. Fins i tot, des de l'emisora s'ha sentit, un parell de vegades al Marcelo, el caporal de Sabadell: "¡¡Que dejen de tirar agua que nos estan dejando perdios!!!".
Després de matar al foc, ens hem quedat de retén amb el vehicle de Matadepera fins a les vuit de la tarda. Intueixo que tornarem sovint a aquesta zona, ja que en el que portem de campanya, ja li han fotut foc quatre o cinc vegades...

05 de juny 2005

Una barrera menys

La guàrdia d'avui ha estat força tranquila, veient el gran premi GP de motos, fins que ens han avisat d'un foc forestal a Dosrius. L'esquadra forestal hi ha anat, amb el Segundo i el Ton, el caporal. Durant l'anada, ens ha passat una cosa, d'aquelles que passen de tant en tant. Quan hem arribat al peatge de La Roca, amb els llambregs i la sirena, un treballador del peatge ens ha donat el vist-i-plau per passar i ens ha obert la barrera. Però just quan estàvem passant, la barrera s'ha baixat i ens l'hem menjada literalment. Per sort, ni el camió ni ningú ha pres mal. Només la barrera ha mort en servei...Si en aquest país no hi haguessin peatges, això no hagués passat...Bé, una anècdota més que explicar. A l'arribar al lloc del foc, quan ja ens pensàvem que fariem alguna hora extra, el comandament de guàrdia, ens ha fet tornar.
Ja una vegada en el parc, he perdut la meva primera aposta de gelats en un partida al parxís, amb el Caurel, el Simón i el Norbert, Manfred pels amics. Sort que després he recuperat el meu orgull, en una clàssica partida al badminton al millor de 5 sets, amb el Bernat com a parella i el Norbert i el Joan Ramón com a contrincants.
I les visites d'avui han estat, el Santiago, que ha vingut a despedir-se i ha tornat a Argentina i la Marta, la nova minyona de L'Hospitalet.