26 de juliol 2007

Ibarretxe, la UME i la dignitat nacional


Fem memòria...


La Unidad Militar d’Emergencias (UME) es va crear des del Ministeri de Defensa Espanyol, a finals de 2005, per a intervenir ràpidament en qualsevol lloc del territori “nacional” en casos de greu risc, catàstrofe, calamitat o altres necessitats públiques. Els militars ara faran de Bombers.

Des d’aquella data la UME es troba en procés de constitució, formació i col·laboració amb els governs de les Comunitats Autònomes.

L’estiu del 2006, la Secretaria de Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, va oferir a la UME la possibilitat de participar com a observadors en les actuacions del Centre d’Emergències de Catalunya i dels parcs de bombers de Sabadell, Girona i Cerdanyola del Vallès. A principis de 2007, el secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, la directora General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Olga Lanau, i comandaments de Bombers de la Generalitat de Catalunya es van reunir amb representants de la Unidad Militar de Emergencias (UME). La reunió va servir per continuar els contactes institucionals entre ambdós organismes i segons fonts de la Generalitat, és positiva la col·laboració entre la Secretaria de Seguretat Pública de la Generalitat i l’exèrcit Espanyol. I en el mes de juny, va tenir lloc a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments una jornada on es va presentar la "Unidad Militar de Emergencias (UME)", la seva estructura, recursos i funcionament.

Aquest estiu 2007 un destacament de la UME es troba fent pràctiques al campament militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) i els seus voltants, recolzat si fos necessari per altres unitats de la Base Aèria de Saragossa. En cas que de realització de pràctiques i trobar-se amb un foc forestal, la unitat el podria atacar, prèvia informació als seus superiors i posteriorment a l’arribada dels Bombers, es posarien sota les seves ordres.


Però el que a Catalunya, malgrat que en el govern hi ha uns que es declaren independentistes (ERC), tot és bona relació, col·laboracionisme i vassallatge amb l’exèrcit espanyol, a Euskadi, trobem l’exemple de la dignitat i la valentia.

Fa pocs dies, que l’executiu basc ha requerit al Govern de l'Estat la derogació del reial decret que conté el protocol d'ntervenció de la Unitat Militar d’Emergències per estimar que envaeix les seves competències. L'UME només podria intervenir en Euskadi sense autorització del Govern basc en un cas declarat d'"emergència nacional" (o qualsevol comunitat), però el tripartit d’Ibarretxe no ho desitja ni en aquest supòsit. El govern basc també considera que el decret propicia una "manifesta intromissió militar" en assumptes transferits d’ordre públic i de seguretat ciutadà.

Cal dir però, que dins el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, malgrat la submissió dels seus responsables, també hi ha veus en contra d’aquesta col·laboració amb la UME i l'exèrcit espanyol.

24 de juliol 2007

mini vacancetes

Aprofitant que tinc moltes hores extres acumulades, m’agafo una setmaneta de vacances. Com que treballo un dia si, un dia, el fet d’agafar tres dies de festa, es converteix automàticament en una setmana de festa. Bé, això de que m’ho agafo jo, també és un dir, perquè estic obligat a compensar les hores extres. En aquesta casa, enlloc de pagar-te les hores extres, te les compensen per dies de festa. Sembla ser que ningú encara no s’ha adonat que la gent si fa hores extres és per cobrar-les, no per tenir dies de festa. Jo no treballo més hores per tenir dies de festa, si volgués descansar, em quedaria a casa sense anar a treballar, si faig hores de més, és per cobrar-les, i lògicament per què m’agrada aquesta feina i no ho trobaria gens ètic, marxar a casa amb un foc encara viu, sense l’arribada de cap relleu.
És l’etern debat de cada campanya: el tema de les hores extres. És el problema del funcionarat. Mentre que la gent que decideixi continuï tenint assegurada la poltrona, tant fa si la seva decisió és correcta o no, a ell ningú el farà fora. Ja veuríem que passaria en aquesta casa si comencessin a fer fora a la gent que s’equivoca...
Bé, doncs, aquest bloc estarà inactiu com a mínim, una setmaneta, tot i que em reservo el dret, que ho faré, d’anar pel Parc de Bombers de Matadepera i allà potser faig alguna sortideta...
Ah! aprofitant que faig vacances, el senyor foc també en podria fer,no? I així els nostres boscos estarien més tranquils. O millor dit, podria agafar-les eternes les vacances!

22 de juliol 2007

Un fiscal general al GRAF

Aquí abans hi havia un post sobre un “petit incident” que podia haver-se fet gran, a causa d’un comentari anònim i enviat per correu electrònic, fet per algú que treballa amb els del GRAF.

Com a gest de bona voluntat, i amb ànims de treure ferro a tot això, perquè crec que no val la pena que per culpa d’una petita anècdota, la cosa es pugui complicar o malinterpretar, i més quan s'ha fet de manera anònima, he decidit treure l’anterior article i conserva només el següent:
(...)
Em sap greu aquest correu. Em sap greu perquè conec gent del GRAF i em sap greu perquè algú, que s’amaga en l’anonimat parla en nom de tota la Unitat. Em sap greu perquè en el GRAF he trobat magnifiques persones i bombers i ara algú pot distorsionar aquesta imatge.
(...)
PS: I la propera vegada que vulguis criticar les meves bestieses, o fins i tot, tu mateix presentar-me els teus respectes, sense necessitar d’enviar a ningú del Parc de Terrassa, només has de sortir del teu despatxet cap a la dreta, recórrer vint metres, traspassar una porta de vidre i entrar en el primer despatx a la dreta, el de la USLO , i preguntar pel MARC FERRER. Entesos?