Només arribar a la guàrdia d'avui ens hem trobat amb un nou vehicle forestal, el N203. És un vehicle de darrera generació i entre d'altres coses, té una nevera per porta begudes fresques i està equipat amb un sistema d'autoprotecció per a la cabina del vehicle per protegir el personal. Aquest sistema porta 500 litres d'aigua i funciona independentment de la resta del sistema del vehicle. Tot i així, aquest nou vehicle, que sembla que substituirà al N215, encara no està donat d'alta i per tant, no està operatiu. Aquest vehicle, l'ha pogut veure molta gent, ja que a les notícies del migdia de Tele 5, li han dedicat uns quants minuts, amb el Marquez fent de Cicerone...
Després de revisar els vehicles, hem fet les clàssiques partides de parxís abans de dinar, i la bona sort de l'altra dia, se m'ha girat en contra i avui he hagut de pagar 2 coca-coles. Estava a punt de guanyar, però la sort m'ha donat l'esquena i el Joan Ramon ha fet dues remuntades espectaculars i m'ha guanyat.
Quan m'estava preparant el dinar, avís de foc forestal a Ullastrell. Però ha estat falsa alarma i la gràcia de tot plegat, és que ens han enviat on estava situada la persona que ha vist la columna, carretera Martorell km 11 i no, on ell deia que estava la columna. Ara, que sort que no hi hem anat, perquè es veu que aquesta persona amb vista de linx, veia una columna de fum per la zona de Castellar...Com pot ser que hi hagi gent tant, tant...
A quarts de sis un nou avís de foc. Aquesta vegada a la zona del Roc Blanc, que ha cremat uns 1500 metres. I quan estaven omplint el camió d'aigua, per tornar al Parc, avís d'un nou foc a la zona de la Muntanyeta al Poble Nou.
Quan hem arribat el foc començava a tirar fort i tot i que cremava matolls hi havia el perill que agafés un arbres i puges cap al bosc. Amb el vehicle de Viladecavalls hem fet dos línies per atacar el foc. Jo he seguit al Ton, el nostre caporal, amb els altres forestals de Terrassa, l’Albert, el Bernat i el Pau i ha hagut un moment que havíem de baixar per un petit barranc per atrapar el foc. Quan m’ha tocat baixar a mi, ho he fet amb tanta mala sort, que he relliscat i he picat amb el colze a terra. Per la tensió i els nervis del moment, no he donat importància al cop, però el mal ha anat augmentant cada vegada i quan he arribat al parc aquest, ja era insuportable.
El lloc per on hem baixat no era gaire alt ni perillós, però aquesta vegada hem tingut mala sort, perquè quan ha baixat l’Albert també ha caigut, però per sort, ell no s’ha fet res...
Una anècdota d’aquest foc, que al final ha cremat poc més de 2000m², és que hem conegut unes noietes d’uns de anys, que anaven amb un petit gos que es deia Enrique...
A l’hora de plegar, com que el mal aguditzava, l’Albert m’ha acompanyat a la clínica Asepeyo de Sant Cugat, perquè em donessin una ullada i la veritat que m’han fet una visita tant ràpida que no se...Total, una contusió que ha provocat una inflamació, que prengui uns inflamatoris i faci una mica de repòs. Millor, ja que no tinc ganes de lesionar-me.
