17 d’agost 2006

Bombers de la Generalitat torna de Galícia

Aquest vespre, 17 d'agost, finirà l'ajut dels Bombers de la Generalitat a Galícia en motiu de l'episodi de simultaneïtat d'incendis forestals.
Acabarem així uns dels episodis més nostrats de la història recent dels Bombers de la Generalitat, i per tant també de la USLO; per nosaltres, els usleros, una mena de bateig de foc.
Si res no torça les darreres hores del viatge, l'esdeveniment haurà estat un èxit. Ja ho explicarem abastament; amb tot us avancem que l'expedició, i les tasques realitzades, les podem considerar tot un èxit. Hem treballat i molt, i pel que fa a la USLO, pensem honestament que la logística operativa i el suport al comandament operatiu -el que dona sentit a la USLO- han funcionat. Com tot, podem millorar. Però també hem de saber reconèixer quan les coses van, en conjunt, bé; o molt bé.
Ha estat una molt bona experiència, que anirem diseccionant els propers dies.
Gràcies als qui heu anat seguint aquesta mena de quadern de bitàcora, que encara que decantat a la realitat uslera, ha intentat en la mesura del possible -robant hores de son sobretot, perque de dia hem treballat i força en la cosa dels focs- anar explicant el dia a dia de tota l'expedició.
Avui ens toca dormir el son dels,.... dels que estan cansats, vaja.

15 d’agost 2006

Més fotos de Galícia





Un sms

Avui he rebut un sms.No l' havia acabat de llegir, que ja se m'estava posant la pell de gallina...Al cap d'un segons el vaig compartir amb tots els bombers del meu voltant.

L'sms (en versió original):

Estimat bomber...incansable lluitador...amant d la natura...heroi d la terra...Quan en moments d dbilitat, la son, la por, el knsament s'apoderin de tu...Mil mans, mil gracies, mil amics...T'ajudaran a tirar endavant. Quan akll menut gallec q ara poruc es manté enbraços d la mare, observant com l diable s'endu totes ls sevs terres...Podras sentir-te orgullos al saber q akt nen, ja convertit en home, mai a volgut ser un Ronaldinho ni un Luque...el sempreha volgut ser akll bomber q li va tornar ksa seva...

(Laia)

Mare de Déu d'Agost a Galícia

Diada de la Mare de Déu d’Agost. (pels moderns, 15 d’agost a seques)
Nou emplaçament: a la zona de Carballo, cap a Pontecesdo, finalment a Miñón, a Costa da Morte. Un bon desplaçament des del lloc de residència. Finalment el comboi ha passat amb llambregs i dispositius acústics per dins de Santiago. Se’ns ha posat a tots la gallina de pell, un comboi així no es veu cada dia.
Els nadius, al pas del comboi, continuen fent una cara de passivitat que ens sobta, tot i que després d’uns dies ja no tant. Una dona gran hem vist, una, que al pas del comboi feia signes d’afirmació. Una altra ha dit “tener cuidau”.
L’operatiu d’extinció d’avui s’estructura de forma òptima: primer GRAF a mode de rastrejadors ens han preparat el terreny i han buscat els millors punts d’emplaçament pels BRP. MAER ja són a la zona treballant.
Ens hem coordinat amb el tècnic responsable d’extinció de la Xunta. “si esta xente ya yeba su comida y todo”, deia sorprès per l’emissora. Fem patxoca.
Mica a mica ens anem emplaçant tots. Som de camí, i el PT sembla que avui l’emplaçarem al capdamunt del foc, en un parc eòlic, el de Mal`pica, (a peu d’Atlàntic, amb bones vistes, la cosa promet).
De camí, com pertoca a la 98.10, en Jordi Rius ja ha imprès els mapes de la nova zona d’actuació. Com si fos tan fàcil, ja té fet un nou mapa guia i hem anat imprimint fulls de l’orto a 1:10.000. El tècnic d’extinció de la Xunta, en veure que el brifing amb ell el fem amb aquesta cartografia a la mà, fa una cara estranya (...). Visca la cartografia operativa!
Les poques columnes de fum que hem vist avui són molt, molt menors que les de dies enrere. La idea d’acabar el dia d’avui –o el de demà- amb una bona mariscada va prenent força.
El cel mica a mica va canviant; ja hi ha bandes de núvols, i ja ens ha travessat un petit front de núvols una mica més desenvolupat. La temperatura també baixa.
Avui la zona on hem actuat i operat: Niñons i la Torre de Mens, on un gran foc ens ha tingut entretinguts tot el dia. Fins i tot ha calgut l’ajuda dels mitjans aeris, els dos catalans desplaçats fins aquí i un bombarder de la Xunta. La veritat que el bonic paisatge de la Costa da Morte, era de dos colors: el blau de l’oceà i el negre de la cendra. Aquells colors del bosc gallec han estat substituït pel negre cendrós, un color casualment igual que el xapapote...pobre país!
A darrera hora de la tarda, amb el foc extingit, la Guàrdia Civil ha escoltat el nostre comboi fins el nostre allotjament. Hauríeu de veure la fila que fèiem tots els vehicles amb els sirenes i els pirulos. La gent sortia dels bars, de les cases, tothom ens saluda i ens feia fotos. Semblaven la desfilada dels reis mags.
I prop de la mitjanit sopar i dutxa. I demà? Demà sembla ser que tornem a casa, ja que la pluja ha aparegut per dir-nos la bona nit i sembla ser que s’estarà uns quants dies. A més, la situació està més que controlada...

14 d’agost 2006

Més tasques de la USLO a Galícia

Com sabreu, la USLO té aquesta doble funció de suport a l’estructura opereativa de bombers: la part logística i la part de suport al comandament operatiu. Efectivament, no tot és el punt de trànsit en el nostre comboi d’ajuda a Galícia.
En Joan Anfrons, que algú va decidir que havia de venir, està en tot moment a l’alçada de les circumstàncies. Tot l’avituallament a foc i els menjars que fem al lloc on dormim –l’Academia gallega de seguretat pública, alguna cosa semblant al que haurà de ser la nostra futura escola de seguretat pública de catalunya, quan l’escola de policia acabi de fagocitar del tot l’escola de bombers- són estupendos. Tenim servei de bugaderia, respostatge de benzina a qualsevol benzinera de Galícia, sigui de la companyia que sigui, recanvis d’ulleres forestals, mascaretes respiratòries, etc. Cal dir que moltes d’aquestes coses les va anar lligant en Pep Colàs abans de l’arribada del Comboi (la figura del tècnic de diagnosi ha esdevingut clau, vital, per una millor arribada del comboi; molt bé pel qui va decidir enviar un tècnic i un membre de l’USLO dos dies abans de l’arribada del comboi; ha resultat del tot vital pel bon funcionament de la cosa).
A més, el carácter únic de l’Anfrons fa que mai no deixem de riure. Els seus acudits verds amenitzen els llargs desplaçaments fins a la zona de foc.
També us hem de parlar de la cosa mecànica. L’oficial de Tarragona i l’Hervàs fan un equip potent. La perla del comboi, l’E-85, potser serà donació de bombers de la generalitat a la Xunta –igual no resisteix el viatge de tornada. Des que som aquí ha tingut tres avaries serioses. L’ofcial de Tarragona i l’Hervás ens fan reviure aquests dies temps pretèrits a la casa, amb els bombers tot el dia sota els camions arreglant les coses amb un filferro i quatre cargols. A mi personalment se’m posa la gallina de pell quan veig gent com ells treballant en condicions molt precàries amb aquelles ganes i aquella empenta: “tu, que aixó ho hem d’arreglar, va, com sigui, nem-hi de cara”. A banda del pobre E-85, hem de ressenyar alguna roda punxada i un parell de les postres novíssimes i flamants bombes que han deixat de funcionar correctament. Res seriós, d’altra banda inesperat en vehicles tan nous.
I ara us hem de deixar perque l’informàtic, membre ilustre de l’USLO, Quim Sala, ha d’enviar unes fotos tan maques de tota l’aventura, i li cal la connexió a la zarza.
Per cert, un operador de la USLO, en Marc Ferrer (jo!) ha estat entrevistat per una ràdio francesa, en français evidentment. Així doncs, els gavatxos també estant informats de tot el que fem...
Seguirem quan poguem.
Disculpeu per les faltes ortográfiques i tipográfiques, tenim poques estones per la crónica.

L’ajut a Galícia continua

Dilluns, comença una nova setmana. D’alguna manera, aquella passivitat que tant ens ha sorprès en els nadius, aquell alentiment en tot que hem percebut des que hem arribat, ja no és tant evident. El que no sabem és si és per un increment de la sensibilitat en el tema incendis o pel fet que és dilluns, i per això veiem més gent pel carrer, més moviment i el que passa és que van a treballar.
Avui hem sortit de l’Escola de Seguretat Pública amb una assignació de tasques molt més clara: repetim la zona de treball, Mouriscadas i Edreira, llocs del Conseillo d’Avión, igual com ahir. D’alguna manera continuem la tasca d’ahir.
A efectes uslístics, avui tot rutlla molt millor. El PT s’ha emplaçat de forma molt millor que ahir, tret del para-sol, que encara no hi és. Pel demès, hem fet l’atrezzo que ens fa sentir còmodes: ordinadors per tot arreu, taules, cadires, mapes penjats per tot arreu. Hem pogut definir sectors de treball, saber quins comandaments hi ha a cada lloc, quines tasques s’han assignat,... l’operador opera; vull dir, que té feina. La pissarra és plena d’anotacions.
En Jordi Rius ha parit una guia de navegació a la gallega. Tenim un mapa guia de la zona, i ha incorporat els fulls de tall de l’ortofotomapa a escala 1:10.000. Si els de la Xunta veiessin això encara ens el fitxarien. Tenim disponibles 36 mapes 1:10.000 de la zona, d’un vol del 2003, amb el seu corresponent solapament per no perdre res d’informació. Alt nivell, xavals. Quan trobem la manera de fer arribar aquesta cartografia als bombers, la llàstima és que serà massa tard. Per la resta, el tàndem Jordi Rius-Quim Sala ha fet autèntiques meravelles.
Ja tenim el perímetre de l’incendi, i en Jordi Rius ens ha fet un mapet estupendo per l’ocasió. L’hem enviat per correu electrònic a la Xunta. Esperem que no se sentin envaïts. La cosa volta les 2.600 hectàrees (la cosa nostra, a Galícia jo penso que mai no sabran el que va cremar el 2006 en total).
Taller ràdio no s’ha quedat enrere. Ho du tot absolutament al dia, a ningú no li falta cap bateria ni emissora. No paren de buscar la millor cobertura, i anar a fer de repetidor si cal amb el seu vehicle. Calla, que encara els podríem fitxar a la USLO, aquests tios també penquen! (pesats! Són n’Alfonso i en Daaaani)
Els mitjans aeris catalans afortunadament són amb nosaltres. L’hotel 04 i el bravo 61 ens han permès de treballar com estem acostumats, amb comandament aeri i suport ded descàrregues en els llocs més delicats.
En Marc Castellnou i sus muchachos –amb carinyo, ho diem- pensem que són com en -una mena de parc infantil gegant, aquí a Galícia. Tenen camp i camp per córrer aquí!

Crònica de Galicia, videos








Crònica de Galicia, primeres fotos

Realment, un dia esgotador...i això que és el primer. Que Déu ens agafi confessats!
Diana a les 9 del matí, tot i que a les 8 tres comandaments s’han dirigit a Santiago: després de dues reunions de coordinació ens han destinat al f
oc d’Avión.
Hem fet uns 60 quilòmetres de viatge, on hem anat veient rastres de focs d’altres anys, i focs actius. Sorprèn a tots la passivitat de molta gent amb el foc, que tenint-lo al costat de casa no l’extingeixen pas.
En arribar a la zona ha estat molt útil la feina prèvia del D0 i del GRAF en la feina
de reconeixement dels accessos, del foc, i de localitzar un bon punt d’aigua. Així, a la una del migdia comencem ja a extingir. E
s tracta d’un front molt llarg i molt sinuós entre petits nuclis habitats (Mouriscados, Boeigos, Mangüeiro), en un vessant de pendent suau, orientat al Sud.
De seguida però es veu que amb pocs vehicles es pot anar treballant la zona aquesta, i que en canvi, hi ha un front més actiu un pèl més lluny. Així, quatre BRPs i el seu vehicle lleuger amb personal, juntament amb D0 i D4 s’han dirigit cap a Hedreira. El front aquest
s’ha mostrat molt intens durant tota la tarda i part del vespre.
A les 18:10 es dóna per extingit el perímetre a Mouriscados. Se centren els esforços a Mangüeiro, on el que era una petita columna al migdia, ara és una columna intensa.
Més tard, se’ns afegeix un vehicle amb 9000l dels Bombers de Bilbao, que ens ajuda amb el front de Mangüeiro, el qual està extingit pels vols de les onze de la nit, i les primeres unitats es comencen a retirar...
Pengem les primeres fotos del viatge.

13 d’agost 2006

Crònica 2, el viatge del comboi

Un viatge de més de 15 hores té moltes coses per a explicar, però tot i així no deixar de ser un simple viatge.
Un comboi de 24 vehicles i una vuitantena de bombers fa una patxoca per l’autopista, que més que impressionar, fa por!. Hem travessat les Espanyes per anar a la terra de les meigues. En les nostres parades, la gent encuriosida ens preguntava què passava o on anàvem i al sentir la nostra resposta, un sentiment d’agraïment envoltava l’ambient.
I el viatge?
Bé, tothom llevant-se molt, però molt d’hora. Hi havia concentració a Fraga, el darrer o el primer, depèn de com es miri, poble de parla catalana, avui en terres aragoneses. Allà tots els vehicles han anat fent cap. Nosaltres els de la USLO, ens hem concentrat a dos quarts de quatre de la matinada a Cerdanyola, i allà amb la gent de la Nord i un autocar cedit pels Mossos d’Esquadra, on anava tot el personal, inclòs la gent de taller ràdio i els brillants informàtics, hem anat fins a Fraga.
Allà ens han vingut a acomiadar en Rifà i d’altres caps de regió, i també la premsa. També hi havia un comboi d’agents rurals i de les ADF.
I abans d’enfilar el camí, la primera anècdota, els dos operadors de la USLO han hagut de canviar la roda del seu vehicle...(mala sort? Algun gafe?).
I del camí, carretera, asfalt i hores i hores, d’un viatge molt entretingut, sobretot a l’autocar, amenitzat amb la gran actuació del “mag Marc” de la USLO, tot delitant el personal amb els seus trucs de cartes.
A Burgos parada i fonda, i de nou carretera i manta!
Ja cap al vespre, quan a Catalunya ja era de nit, les columnes de fum dels innombrables incendis ens han donat la benvinguda a terres galegues. Un panorama desolador, la veritat.
Ara mateix, quan son quarts de dues de la matinada, estem allotjats en l’Escola de Seguretat Pública de Galicia, situada a A Estrada, a 20Km de Santiago i les cares cansades son el rastre d'aquest llarg viatge.
Demà a les 9 del matí, diana i a menjar-nos el foc.
Seguirem informant i sobretot, quan trobem el cable per baixar les fotos, hi haurà i moltes.

Crònica 1, l'avançada

Dos membres del Cos de Bombers, en Pep Colàs, sots-inspector de la REMN que treballa a Divivió Operativa, i en Jaume Guillamon, un dels històrics de la USLO, han marxat dijous de matinada a preparar l'arribada del comboi.
Amb un vehicle estupendo,el 918, nou de trinca que penca molt i molt còmode, arribem en 10 hores i mitja.
Ens trobem a Galícia una situació curiosa.
La responsabilitat en l'extinció d'incendis forestals és de la Conselleria de Medi Ambient, de la direcció general de monts, o una cosa així. Ells no tenen cap centre de coordinació ni res preparat, la única cosa que tenen és un centre que han anat creant aquests dies, a mesura que la cosa s'ha anat complicant. No hi ha gairebé coordinador, responsable de l'operatiu d'extinció -hi són probablement, però no hi ha manera d'identificar-los-, no hi ha coordinació amb bombers, que són municipals i no tenen cap coordinació amb ningú, i ara van a apagar foc al bosc perque hi va tothom, però normalment no hi van.
El 112 és un centre de recepció de trucades, i tot i que mostra una certa voluntat de coordinació, no arriba a fer-ho. El 112 i la direcció general de monts no tenen contacte, un no sap què fa l'altre.
Els recursos que gestiona monts, esquadres forestals i demés, no són coneguts pel 112. Igualment monts no coneix quants i quins recursos externs hi ha en l'extinció. Els altres cossos de bombers, l'exèrcit, i destacats membres de l'APTB, treballen al 112 intentant organitzar la cosa. En Ricardo Olabegoia, un conegut de la casa, assumeix de forma natural bona part de mando i la coordinació, la poca que es pot fer.
Hi ha bombers de tota Espanya, i mitjans aeris del Marroc. Nosaltres som els últims a arribar, amb tot, tenim la sensació que podem aportar un opertiu d'extinció contundent. Només la Comunitat de Madrid aporta un opertiu més gran que el nostre.
Seguirem informant. La tasca d'en Pep Colàs, titànica, dona fruits, tot i les grans dificultats. Ens allotjem en unes instal.lacions més que correctes. Ja explicarem. Crema molt, per tot arreu.
Seguirem informant de mooooltes coses més.