22 d’octubre 2007

Història dels Bombers

Després de la campanya d’estiu, una de les meves principals preocupació en la casa, és aquesta:

Des del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, i concretament des de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, s’està preparant un llibre sobre la Història dels Bombers a Catalunya.

Jo en soc un dels autors i la meva aportació es centrarà entre començaments de segle XX fins els anys ’60, quan es crea el Servei Provincial de la Diputació de Barcelona.
Jo escriuré sobre els primers anys del segle passat, els primers vehicles a motor, els elèctrics anys ’20, la República, la Guerra Civil, la postguerra, etc.
El llibre el coordinarà Jesús Mestre i també hi participen Olga Lanau, Carles Savalls i Joan Rovira i la seva publicació es preveu per la Diada de Sant Joan de Déu del 2008.

08 d’octubre 2007

Fi de la campanya estiu 2007

La campanya d’estiu 2007 ha arribat a la seva fi i amb ella, lamentablement, també la fi del meu contracte. De moment, i fins nova ordre, el CCA quedarà orfe de la meva presència. Ara dedicaré el meu temps dins la “casa”, al Parc de Bombers Voluntaris de Matadepera i també a escriure una part del llibre que es publicarà al març sobre la “Història dels Bombers de Catalunya”.
D’aquí uns dies penjaré un article sobre el meu balanç de campanya.
Es possible que aquest bloc quedi inactiu durant un temps, ja que al treballar d’una manera tant assídua com a l’estiu, evidentment, la meva activitat pot veure’s reduïda i clar, els comentaris i escrits en aquest bloc, també. Tot i així, intentaré escriure alguna coseta, almenys cada quinze dies, per no apagar la flama...

28 de setembre 2007

El foc d'aquest dies...

Aquests dies s'està parlant molt d'un foc, i no precisament forestal...
Una imatge val més que mil paraules.

20 de setembre 2007

Recerca de vist i no vist

Al punt del migdia ens activen per anar a l’Ametlla del Vallès per continuar una recerca d'una dona amb tractament psiquiatric per depresió que faltava del seu domicili des de les 20 hores del dia anterior.
L’Agustí i jo som avui els escollit per emplaçar el Centre de Comandament Avançat a la seu de la Policia Local. Allà comencen a arribar els primers grups de bombers, els quals comencem a coordinar. Però quan tot just surt el primer grup, vint minuts justos d’haver-nos emplaçat i organitzat, la Unitat Canina de Castellar ens comunica que pels vols del cementiri han trobat a la dona, que degut al seu estat de salut és traslladada amb ambulància al hospital de Granollers.
El tema ha anat així: els bombers voluntaris de Castellar han iniciat la recerca des de la casa de la dona, i els gossos han començat a seguir el rastre. Al ser una zona sense gaire trànsit de persones, les olors encara “estaven fresques” i en només vint minuts han trobat a la dona. Excel·lent tasca avui la de la Unitat Canina! Enhorabona!
Així doncs, després de recollir i de jalar-nos l’avituallament que havíem demanat, perquè la recerca es preveia llarga i feixuga, hem recollit els trastos i a les quatre de la tarda, ja estàvem de nou a Cerdanyola. La guàrdia d’avui ha finalitzat sense cap més incidència...

18 de setembre 2007

Balanç de campanya (del Conseller Saura)

Després d'aquestes mini-vacancetes, com que la cosa segueix una mica aturadeta i ja estem a la fi de la campanya, almenys a la nostra regió, ja que actualment el risc d'incendi forestal continua sent alt a les Regions d'Emergència de Tarragona, Terres de l'Ebre i de Lleida, detallo la valoració que el conseller d'interior Joan Saura, ha fet de la campanya forestal 2007:
Aquest estiu han treballat en l'extinció de 2.244 incendis de vegetació, 310 menys que l'any passat, amb un total de 1.469 hectàrees cremades, el 48'7% menys de superfície
Els dos incendis més grans es van produir a les comarques de Tarragona: 400 hectàrees cremades a la Torre de Fontaubella el passat 6 de setembre i 391 hectàrees a Mont-roig del Camp el 4 de juliol
Els Bombers han treballat no només en incendis de vegetació, sinó que han hagut de fer front a altres emergències, com són les més de 400 sortides causades per les pluges el mes d'agost, o els incendis de naus industrials.
Saura adverteix que la situació de llamps, seguida d'episodis de vent, serà cada cop més abundant durant aquest final d'estiu i el principi de tardor.
Saura, que ha agraït l'esforç, dedicació i professionalitat dels bombers, ha explicat que a priori, pot semblar que l'estiu de 2007 ha estat tranquil pel que fa als incendis de vegetació. La percepció general pot ser que aquest ha estat un estiu sense risc d'incendis forestals, però cal tenir molt present que els Bombers de la Generalitat han treballat, des del 15 de juny fins al 16 de setembre en 25.134 serveis. D'aquests, 2.244 han estat per extingir incendis de vegetació (532, agrícoles; 762, forestals i 950, incendis de vegetació urbana).
També ha destacat que que l'any 2006, en el mateix període de temps, els Bombers van treballar en 2.554 serveis de vegetació, per tant només 310 més que el 2007 (553 agrícoles, 933 forestals i 1.068 urbans). L'any 2006, i segons dades del cos de Bombers de la Generalitat que contemplen la superfície cremada a Catalunya en terrenys agrícoles, forestals i urbans, van cremar al voltant de 2.862 hectàrees. Enguany, la superfície cremada, tot i els més de 2.200 serveis per extingir incendis de vegetació, se situa al voltant de les 1.469 hectàrees.

07 de setembre 2007

vacancetes

Les hores extres acumulades m'obliguen pendre una setmana de vacances...Així doncs, marxo a Lisboa amb la Laia durant uns dies...
Fins aviat!

05 de setembre 2007

Recera a Vilassar de Mar

Avui quan he arribat m’he trobat la cotxera buida. El CCA estava a Vilassar de Mar en una recerca, i el vehicle de Punt de Trànsit a Castelló, donant recolzament a l’incendi que està afectant aquelles contrades. Un total de 52 bombers amb 14 dotacions terrestres van marxar ahir i s’estaran tot el dia d’avui L'incendi de la comarca de l’Alcalaten va començar dimarts passat pels volts de les 12.00 hores al municipi de les Useres, i ja ha afectat més de 1.500 hectàrees de massa forestal dels municipis de Llucena, Atzeneta, l'Alcora, Costur, Figueroles i les Useres. A mi m’agradaria molt haver pogut anar per ajudar als nostres compatriotes del sud, però clar, no es pot anar a missa i repicar campanes. Tot i així, hauré d’estar més al tanto per si surt un altre comboi i pujar-hi!

Al migdia després d’insistir una mica, hem anat a la recerca de Vilassar. Tot i que sembla casualitat, un dels simptomes de que s'acaba l'estiu és la disminució dels focs forestals i l'increment de les recerques, sobretot a començament de tardor, quan comencen a sortir els bolets. Casualitats o no, les nostres darreres sortides han estat per anar a fer recerques i no precisament a boletaires.

En la d'avui, s’estava buscant un home de 72 anys, afectat de parquinson, que haviat marxat de casa ahir al matí i ja no havia tornat i els seus familiars han denunciat la desaparició. Hem marxat amb un vehicle lleuger, l’Ester, el Roger i els dos bombers de pràctiques d’avui, el Pol i l’Ivan. Allà al CCA ja hi era el Mariano, que des de bon matí ho estava coordinant tot amb el cap de Parc de Pineda. El CCA, tal com manen els cànons, estava ben emplaçat, al costat del camp de futbol del Vilassar.

Ja a Vilassar el primer que hem fet ha estat coordinar l’avituallament per a tothom, i després de dinar, hem tornat a preparar i organitzar els equips de recerca, que a mida que passaven les hores, s’anaven incorporant més bombers i efectius policials. Al CCA m'he quedat jo amb el Mariano i la resta, també s'han incorporat a la recerca. Pel matí també hi havia un equips de gossos, però al ser una zona plena de rieres, rierols i horts, les diverses olors confonien els animals i se’ls ha hagut de fer tornar a casa.

Però malgrat tot el personal que buscava i l’helicòpter d’aquest matí, a les vuit de la tarda, després de pentinar tot el que no era nucli urbà, les rieres, els camps i les zones muntanyoses del voltant, hem donat per finalitzada la recerca amb disgust ja que no hem trobat cap pista.

I després, quan hem plegat, sopar de comiat de l’Ester. La noia ens deixa abans d’hora ja que ha entrat a l’opos de Mosso i ara serà tota una agent de l’autoritat. Caràcter no li falta a la morena!! Hem anat a sopar a Badalona, a un lloc on només feien pollastres i una sangria que pujava com l’escuma i després al Get Back de Barcelona (tot i que el resum de la festa ens el guardarem pels foresals...).


Ps: L’home va ser trobat l’endemà, amb vida, per un pagès. Aquest havia caigut des d'una alçada d'un metre quan estava agafant figues. L'home presentava símptomes d'hipotèrmia i va ser traslladat a l'Hospital de Mataró. Sort!

29 d’agost 2007

Recerca a Rubí

Avui, com l’altre dia, la cosa també semblava tranquil·la, però quan menys t’ho esperes, el CCA ja està emplaçat!
No havíem acabat de comentar la passada guàrdia i l’espectacular incendi d’Ullastrell, que ens informen que potser tenim que anar a una recerca a Rubí.
Per si de cas, avui anem a dinar més aviat de l’hora habitual. Durant el menjar, i malgrat el fet d’estar al tanto per si hem de marxar a corre-cuita, els meus companys, com a bons novells, tornen a patir la “novatada” que estic practicant aquests dies: no seguis sense mirar el cul de la cadira, no fos cas que et mullis el teu cul! Jajajaja!
Acabats de dinar, i com l’altre dia, el CCA marxa cap a Rubí, a buscar a un pobre home que ha desaparegut. Amb nosaltres, aquesta vegada sí, el sots-inspector de guàrdia al CECAT, que avui tornar a ser el Jose Luís. L'home que cerquem es diu Javier Albaran Lopez, de 47 anys, 1’80 metres, complexió grossa, cabell negre i la darrera vegada que l’havien vist portava un pantalon blau. .
Ens emplacem a Ca n’Oriol, prop del Camp de Golf de Sant Joan, ja sembla ser que és per aquesta zona on acostuma a caminar. Allà demanem informació als bombers que estan de recerca des del matí, un parell de companys de Matadepera i també els Voluntaris de Castellar de la Unitat Canina. Revisem camins possibles i demanem l’helicòpter, ja que tots els camins son amplis i la vegetació és poc espessa, així que potser, des de dalt, es podria trobar abans...També coordinem diverses unitats dels Mossos d’Esquadra que s’han afegit a la recerca, entre ells, la unitat canina dels Mossos.
Com que la zona a buscar, en principi es petita i per tenir més efectius, els bombers en pràctiques que ens acompanyen avui, l’Adrià i el Jordi, els fem anar també a buscar amb un vehicle. Així doncs, en total, tres efectius dels bombers, quatre contant l’helicòpter i més quatre patrulles dels mossos.
A mitja tarda i com que el resultat de la recerca és del tot negativa, decidim que si a les vuit no hem trobar res, que donarem la recerca per finalitzada. El motiu és ben clar: no hi ha cap indici que l’home ha passat per allà, només sabem que de tant en tant, camina per aquesta zona. A més, sembla ser que els familiars tampoc han denunciat la desaparició, només ho ha fet la seva assistenta.
Vuit del vespre i cap resultat. Tal com havíem dit, fem tornar a totes les unitats al Comandament Avançant, fem una reunió per comprovar els llocs recercats i que ningú s’ha deixat cap camí i recollim els trastos i cap a casa. Sap greu marxa en una situació així, però vistos els resultats, aquest tema, ja és un tema més policial que no pas nostre...

27 d’agost 2007

Sant Torne-m'hi a Ullastrell

Encara amb la panxa plena i tot buscant un lloc per fer la digestió (o la migdiada, com vulguem dir-li) ens adonem d’una columna de fum a l’horitzó...Ens informem del què passa i ens diuen que està cremant una indústria a Ullastrell. A Ullastrell? Carai, aquesta gent no guanya per indústries...Sense temps de comentar la jugada, ja ens activen a tots, ja que sembla que la cosa és important.
Així doncs, els vehicles de Punt de Trànsit, el CCA i l’avituallament, cap allà! No hem enfilat l’autopista que ja la columna es veu cada vegada més gran. El nostre lloc d’arribada, la carretera BV 1202 al punt quilomètric número 17, just al costat de la indústria de cautxú que va cremar el tercer diumenge de juliol.
Quan arribem una vintena llarga de dotacions ja estan treballant i fins i tot els mitjans aeris. Les tasques d’extinció son espectaculars. Els avions i helicòpters han de sortejar les explosions que s’estan produint alhora de tirar aigua, és per això, que decideixen de moment, deixar de llançar aigua i tornen cap a base.
Ens coordinem amb el cap de Sector, avui l’Enric Prada, i el Punt de Trànsit l’emplacem un parell de quilometres en direcció al poble i el CCA just al davant de la indústria, en un camí que porta cap a Can Ametller. Mentre ens estem emplaçant se’ns informa que la Policia Local d'Ullastrell ha evacuat als veïns de la zona, sense que sapiguem el nombre exacte de persones, i els ha traslladat fins a un poliesportiu. També mentre comencem a preparar el CCA, ens adonem d’un error molt greu: ningú ha avisat al sots-inspector que ens ha d’acompanyar...Per sort, des del CECAT ja l’han activat i en pocs minuts arriba al nostre lloc. Avui, el José Luis, un bon xicot trempat de la darrera fornada. Amb ell ja hem estat en un parell d’ocasions i aquesta familiarització és molt bona, ja que treballem de manera coordinada i molt bé. També ens acompanyen els bombers en pràctiques i amb la CCA es queda el David, que està destinat a Granollers i encara flipa per tot el desplegament muntat i com jo, també té una miqueta d’enveja dels companys que estan treballant dins la industria. Una cosa és estar a primera línia i l’altre a la reraguarda, però com bonament comenta el David, sense nosaltres, els altres tampoc podrien treballar.

Al cap d’una hora d’estar emplaçats, el cap de la nostra Regió, ens comunica que millor que ens emplacéssim més a prop de la indústria, just a tocar a la porta, com aquell qui diu. Quan vam arribar ja vam estudiar aquesta possibilitat, però per motius de seguretat, la vam descartar, però ara que la cosa ha baixat en intensitat, movent tot el xiringuito i ens traslladem uns metres.
L'empresa afectada és diu 'Disolventes Especiales Dipistol' i es dedica als dissolvents, vernissos i impermeabilitzants entre d'altres productes. El foc afecta a tota la nau.
Cap allà les sis, el cap de guàrdia, dona l’incendi per controlat, i amb els mitjans aeris a casa i tots els vehicles terrestres coordinats i emplaçats la nostra principal preocupació és organitzar l’avituallament, i també els punts per repostar els vehicles d’aigua. Fa un mes, el poble es va quedar sense aigua i es va buidar la piscina, i l’alcalde d’Ullastrell ja està dels nervis per si pateix la mateixa sort. Però com que tothom ja va aprendre de la indústria passada, quan veiem que pot perillar l’aigua del poble, decidim anar a buscar hidrants que porten aigua cap a Terrassa.
Un parell d’hores més tard, pràcticament la nostra feina és més simbòlica que real, però tot i així, estarem ens quedarem fins que tothom hagi sopat i de pas, ens assegurarem, al quedar-nos unes hores més que tot està sota control quan marxem. Organitzem els relleus, i sopem al Casal del poble, entrepans calents, gelats i cafè. I amb la panxa plena de sopar, recollim tots els trastos i poc abans de l’hora de les bruixes tornem a Cerdanyola. Bé, no tothom, que una mitja dotzena de vehicles es queda tota la nit de reten, per si de cas...

25 d’agost 2007

Anem a Grècia?

Fa set-cents anys els catalans vam anar a terres gregues per ajudar a la bona gent d’aquelles contrades a lluitar contra els turcs infidels que els assetjaven per tots costats. Malgrat que els catalans vam fer bé la nostra feina, els bizantins ens traïren per cobdícia i enveja, i assassinaren covardament a Roger de Flor, el cap de l'expedició, i intentaren aniquilar els valents Almogàvers que van reaccionar defensant-se i atacant els dominis bizantins amb una virulència extrema. Aquells fets es coneixen com "La Venjança Catalana" i els Almogavers després de derrotar a aquells que els van trair, es van establir en aquelles terres tot creant els ducats d'Atenes i Neopàtria, que van estar sota domini català durant 80 anys. Són fets d'altres anys, però que formen part de la nostra història.

Ara Grècia crema pels quatre cantons i les seves autoritats parlen ja de tragèdia nacional sense precedents i s'ha declarat l'estat d'alerta a les províncies de Lacònia i Messinia. Crec que podria ser una bona oportunitat per tornar a Grècia i ajudar als pobres grecs. Fa set-cents vam arrasar el país, com a compensació d’aquella aventura imperialista, ara podríem ajudar-los en les tasques d’extinció d’incendis...

La Unió Europea, a través del Mecanisme Comunitari de Protecció Civil, coordina a hores d'ara l'enviament d'ajuda a Grècia per lluitar contra els focs que arrasen el país. França, Alemanya i Noruega ja han confirmat l'enviament d'avions i helicòpters. Són ja quaranta-dues les víctimes mortals que han causat els incendis, Els bombers han trobat quatre cossos més, de manera que augmenta a quaranta-un el nombre de víctimes mortals pels incendis a Grècia.

El país pateix els pitjors incendis de les últimes dècades, després que aquesta matinada s'hagin declarat vint-i-cinc focus més al sud del país i a la península del Peloponès. El nombre total d'incendis puja, ara, fins a cent setanta. L'exèrcit s'ha afegit a les tasques d'extinció amb helicòpters militars i set-cents soldats.

Com a mínim trenta-una de les víctimes han mort prop de la ciutat de Zaharo,
al Peloponès, on els bombers continuen rastrejant totes les cases per treure-hi les desenes de persones que s'hi han vist atrapades. Al sud, sis persones més han mort en un incendi declarat prop de la localitat d'Areohoro. El departament de bombers adverteix que el nombre de víctimes pot augmentar d'aquí a unes hores.

La meva pregunta és, què fem els bombers catalans aixoplugats en els nostres parcs a causa de la pluja, quan a Grècia estan demanant ajuda i mitja Europa s'ha mobilitzat? Anem a Grècia?

23 d’agost 2007

Greenpeace classifica en vuit tipus els piròmans

Per combatre l'aburriment i la calma total, un estudi de Greenpeace a l'Estat Espanyol, que mal ens pesi nosaltres també hi formem part:
Els delinqüents, pirats o irresponsables que posen cada any en perill els boscos i muntanyes de l'Estat Espanyol responen almenys a vuit perfils. Greenpeace n'ha dibuixat el retrat robot en milers de cartells que difondrà per tot l'Estat Espanyol. Calcula que representen el 60% dels incendiaris identificats, a ells es deuen tres de cada quatre incendis amb causa coneguda i cremen cada any el 70% de la superfície calcinada. Al capdavant d'aquestes cares del foc hi figuren l'agricultor irresponsable, que crema rostolls en llocs de risc i moments inapropiats, i el ramader inconscient, que persegueix regenerar pastures. Tots dos, segons l'oenagé, són responsables de més de la meitat de la superfície total cremada.
MALS CAÇADORS
Greenpeace situa en tercer lloc el mal caçador, que origina focs per afavorir espècies com la perdiu, el conill i la guatlla, que necessiten espais oberts. També li serveixen per facilitar el trànsit de les preses i protestar contra els vedats de caça i limitacions a la seva activitat. La següent cara, ordenada per percentatges de focs i superfície cremada, respon a l'imprudent, personatge que a aquestes altures encara fa fogueres, barbacoes i tira burilles enceses, moltes des del cotxe, a vorals ressecs. El piròman és una persona trastornada que disfruta calant foc, encara que no busqui fer mal expressament. La seva situació en cinquè lloc del rànquing obeeix al fet que, en contra del que es creu, a penes causa un 7% dels incendis. L'asocial conflictiu origina el 3% dels focs. Es tracta d'una persona altament conflictiva, amb problemes d'integració social i, de vegades, de drogodependència. La galeria d'arquetips es completa amb l'interessat i el senyor important. Responen al primer tipus ciutadans aparentment honestos que persegueixen aprofitar-se dels efectes dels incendis forestals per motius com per exemple una venjança, un lloc fix de treball o una requalificació de terrenys. El segon perfil obeeix al funcionari o polític que pren decisions equivocades o que passa de les estratègies de conservació de boscos.
IMPUNITAT
Greenpeace també va denunciar ahir que la crema de boscos sol quedar impune: des del 2000 només s'ha detingut l'1% dels responsables i a penes el 20% dels arrestats acaben asseguts davant el jutge. La resta no arriben als tribunals per falta de proves. L'oenagé, que ha basat el seu treball en 94 sentències judicials i en les estadístiques de Medi Ambient, subratlla com a mostra d'ineficàcia de les mesures policials i penals que durant l'última dècada han quedat sense aclarir les causes del 47% dels incendis que s'han declarat (uns 20.000 cada any), i que es desconeix quants incendiaris de boscos estan a la presó. "Segons dades oficials, hi ha a la presó 110 persones per causar incendis, però la xifra inclou els que han cremat cases, cotxes i tota mena de coses. Els incendiaris de boscos empresonats es poden comptar amb els dits de les dues mans", va comentar Miguel Ángel Soto, responsable de boscos de Greenpeace i coordinador de la investigació.

13 d’agost 2007

UME: Més enllà de les emergències

Com que la pluja del meu país no sap ploure, com cantava en Raimon, torno a comentar un dels temes estrelles de l’estiu: la UME.

Les persones que em coneixen saben que en penso de la UME. Podríem dir, que soc dels pocs dins el món dels bombers, que mostro el meu rebuig més absolut i ferm que cap militar espanyol faci de bomber en els Països Catalans. Per la seva doble condició de militar i d’espanyol.

A continuació, adjunto un article, publicat la pàgina del
Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, on també és qüestiona quina és la finalitat d’aquesta Unitat Militar d’Emergències...
UME: Més enllà de les emergències
Amb la decisió de crear la Unidad Militar de Emergencias, el govern espanyol iniciava la constitució d’una unitat atípica dins unes forces armades. Les recents experiències de desastres ecològics com l’enfonsament del petrolier Prestige davant les costes de Galícia o la tragèdia d’Almeria on 11 membres del servei d’extinció d’incendis forestals van morir calcinats, semblaven trobar resposta amb la creació d’aquesta unitat. La decisió de l’administració Zapatero d’enfocar recursos militars a la gestió d’emergències com els incendis forestals, habituals durant els estius a la geografia peninsular, tenia evidents rèdits polítics i mediàtics a curt termini.

Però la constitució d’una gran unitat de mida divisió amb cinc batallons, un regiment i destacaments i elements especialitzats va més enllà de la simple cerca d’eficiència en la gestió d’emergències i planteja un seguit de problemes, en absolut menors. Si políticament la dedicació de recursos militars, humans i materials, exclusivament a emergències sembla a primer cop d’ull un coup de force presidencial per respondre a problemes greus, un examen més acurat revela elements político-institucionals espinosos, un desenfoc clar en la funció de les forces armades i una estratègia equivocada respecte les emergències.
UME: Una taifa?
El comandant de la unitat és el President del Govern, que pot delegar en un ministre (Interior, Medi Ambient, Indústria..?) el comandament i control de la unitat i les seves operacions. Aquesta línia directa amb el poder executiu probablement condiciona les actuacions de la unitat, però és de facto una desconnexió operativa respecte l’estructura de les forces armades. Es crea així una taifa més en l’arquitectura de les forces armades que haurà de generar els oportuns mecanismes de coordinació específics per evitar duplicitats i solapaments amb altres serveis preexistents, i a més, civils.
Competències i competència
La UME proporciona al president del govern la capacitat d’intervenir sota ordre directa seva o d’un ministre delegat a tal efecte en emergències arreu del territori de l’Estat. Òbviament existeix un problema jurídic en tant que aquesta matèria ha estat transferida a governs autonòmics, que disposen dels seus propis recursos humans i materials per exercir-la. Euskadi i Catalunya ja han expressat els seus dubtes sobre això. Més enllà de l’eficiència del conjunt no sembla tenir molt sentit disputar la titularitat de la intervenció d’una emergència a no ser que es calculi l’eficiència en termes mediàtics, polítics per tant. Està fent l’Estat la competència mediàtica als bombers autonòmics? I, en tant que agents de l’autoritat, també als policies autonòmics? Si l’Estat està buscant aplicar la doctrina Dion també a les emergències, el que farà es introduir ineficiències en una matèria sensible, de la que en depenen vides en última instància.
La funció dels militars en emergències
Els militars tenen funcions evidents en la gestió d’emergències i catàstrofes, no cal qüestionar-ho això. Però cal tenir clar perquè les tenen. Els militars disposen de recursos materials que no són a l’abast de cap altra organització: transports aeris, terrestres, navals i amfibis; material de campanya; generadors d’energia; aliments de campanya; sistemes de comunicacions; sanitat de campanya, etc. També disposen d’intangibles molt importants: disciplina, organització, etc. Alhora disposen de la capacitat d’aplicar la força per mantenir l’ordre i l’imperi de la llei en absència de forces policials, que són les adequades per fer-ho.

Els militars poden, en conseqüència, prestar serveis molt importants en emergències de diferent nivell, i són alhora l’últim recurs quan les organitzacions civils són destruïdes o sobrepassades per l’impacte d’una catàstrofe. La pregunta és doncs, cal limitar a una sola unitat especialitzada l’assistència en emergències? Si es contesta afirmativament es renuncia a un gegantí pool de recursos tangibles o intangibles. Si es respon negativament seria d’esperar que sigui perquè es considera possible l’ús de recursos militars en la gestió d’emergències i catàstrofes.
La funció de les forces armades en qualsevol país, la seva defensa militar, no és obstacle per a que una societat no disposi d’un potent instrument i un multiplicador en cas d’emergència o catàstrofe. L’ús de recursos militars és constant en aquests casos: per exemple en les inundacions a Alemanya o el Regne Unit, en l’impacte de l’huracà Katrina al sud dels Estats Units, o d’unitats especialitzades Israelis en els terratrèmols a Turquia.
Per tant l’eficiència del conjunt no s’incrementa competint amb les organitzacions civils en fer el mateix, sinó en completar i multiplicar les seves capacitats, amb els mitjans i la organització que els civils mai podrien desplegar.
Command & Control
Si el que es busca és la màxima eficiència, llavors caldrà un sistema flexible que permeti l’ús dels recursos més adequats a les circumstàncies sota control de qui correspongui, militar o civil. Quin problema hi ha que un cap de bombers, un director general o un alcalde disposi durant una emergència del control d’un recurs militar? Les limitacions reals les imposa la descoordinació, la falta d’interoperabilitat i xarxes de comunicació no integrades, problemes que cal resoldre.
Conclusions
Si la UME és una aposta per projectar una bona imatge del President que decideix unilateralment com els utilitza, s’erra. De la mateixa manera que si algú pensa que, un cop retirat el servei militar obligatori, aquesta es una via per obtenir cohesión nacional. Ambdós objectius portaran inevitablement problemes polítics i seran vistos com interferències, complicant la percepció de les intervencions.Els recursos militars no tenen perquè ser absents davant les emergències però la via ha de ser maximitzar l’eficiència. Si la doctrina d’ús es basa en disposar de bombers militars per als focs dels estius llavors implícitament s’admet que les forces armades estan sobredimensionades. Si no es així, en comptes d’una UME cal més formació i coordinació, proporcionant recursos adients a aquells que sobre el terreny combaten les emergències.
David Bajona

05 d’agost 2007

De pràctica a foc real a Sant Quirze

Per fi una miqueta d’acció. Feia dies que les guàrdies s’havien convertit en una cosa força rutinària. Hem anat fent diverses pràctiques, però aquestes tampoc tenen molta cosa per explicar: sortir del parc, donar una volta per la regió, trobar un punt idoni, muntar el Punt de Trànsit i el CCA, estar una estona i tornar cap a casa, tot passant per algun bar de torn per fer un geladet.
Avui la cosa pintava igual, però...
A tres quarts de cinc, marxava tot el comboi direcció a Torrebonica, a Terrassa, per fer una pràctica. No havíem entrat a l’autopista, que el guaita de la zona, cantava una columna de fum i ràpidament foc forestal a la zona de Can Barata, entre Rubi, Sant Cugat i Sant Quirze.
Era escoltar la comunicació, girar el cap tot buscant la zona i si, veure una espectacular columna de fum que s’enfilava cap al cel. Així doncs, engeguem sirenes i pirulos i cap al foc falta gent!
Hem trigat uns 20 minutets fins instal·lar el Punt de Trànsit, ja que la carretera per on volíem passar estava tallada. Quan hem arribat, hem vist la causa de l’incendi i el motiu de la tallada: un camió de palla que havia perdut la càrrega, aquesta s’havia incendiat i havia enganxat al bosc. La causa? Ja ho diran els Mossos, però tot plegat, una miqueta sospitós...Quan per fi, han netejat la carretera de palla cremada, hem pogut passar i el Punt de Trànsit s’ha instal·lat al restaurant de Can Barata i el CCA, i tot i que no feia falta, també ho hem emplaçat tot, per si de cas. En total vint-i-sis mitjans dels Bombers, els quals, cinc mitjans aeris, que, a la que la cosa ja ha estat controlada, els han fet tornar ja que estava començat un foc forestal a Artesa de Segre. Per la mateixa raó, com que nosaltres tampoc fèiem gran cosa, ja que amb el Punt de Trànsit ja n’hi havia prou, el Cap de Regió, ens ha fet tornar a Cerdanyola, per si calia anar fins la terra ferma.
Així doncs, hem recollit els trastos i hem marxat cap a caseta, deixant els nostres companys del Punt de Trànsit, allà...No crec que triguin gaire, ja que el foc ja estava pràcticament extingit, i només s’havia cremat 2’7 hectàrees, i el mateix cap del foc, havia mort en uns camps de rostolls...
Potser la guàrdia d’avui no ha estat una cosa extraordinària, però per a nosaltres, ja ens ha servit una mica, per cremar adrenalina, trencar la rutina i explicar alguna anècdota als amics i amigues tot sopant aquesta nit...

03 d’agost 2007

Petita història de la vida i la mort de l'Escola de bombers

Aprofitant que no tenim gaire feina, per no dir res, a nivell de CCA, ja que els incendis que s’inicien, ràpidament son extingits i no ens donen ni temps d’activar-nos, com que també he estat formador durant aquests 3 anys a l’Escola de Bombers, explicant “Història dels Bombers” a les noves promocions de Bombers, enganxo un article molt interessant d’un company de Sabadell, que aquests dies està corrent pel correu intern dels parcs de bombers...
Petita història de la vida i la mort de l'Escola de bombers

(El Parlament de Catalunya aprova el 18 de juliol del 2007 la creació de l'Institut de Seguretat de Catalunya)

L'Escola de Bombers de Catalunya es va crear el 1983. Pionera en el conjunt de comunitats autònomes acabades d'estrenar amb la democràcia, no va saber pair el creixement que li comportava l'èxit assolit en pocs anys. A començament dels 90, l'augment de personal administratiu i la necessitat de tasques editorials van reduir els espais que havia tingut fins llavors per dur a terme la formació dels bombers de tot Catalunya. Van venir a formar-se, també, bombers d'altres autonomies i fins i tot personal de fora del món de bombers, com policies locals i altres col·lectius.
Aquesta reducció d'espais, per una part, però sobretot una manca de pressupost que permetés solucionar els problemes des d'un altre vessant (compra de material, formació per als instructors, externalització de l'elaboració de documentació docent...) van provocar un declivi en el funcionament de l'escola. Cada cop feien falta més recursos, la plantilla de bombers augmentava, i els instructors, sense cap mena d'alicient, van anar sortint disparats enfora, centrifugats per un remolí barreja d'ineptitud política per redreçar l'escola i d'impotència per tirar endavant amb les limitacions amb què havien quedat.
Al llarg dels anys, hi van quedar de manera fidel un parell de puntals que van anar aguantant com van poder l'estructura corcada d'una escola que, ancorada en el prestigi dels primers anys, s'autoexigia molt més del que podia donar. Mai es recompensarà el mèrit d'aquests instructors que, com els companys que els van haver de deixar abans, van mantenir viva, a còpia d'enginy, de voluntat i de bona fe, una institució que hauria d'haver estat un referent a Europa.
Per contra, i a causa de l'abandó de polítics i tècnics, l'escola de bombers va anar perdent capacitat de treball progressivament. La formació permanent, pactada amb els sindicats en els acords del 98, després d'aquella època de reivindicacions intenses, encara avui, gairebé deu anys més tard, s'ha de complir. Moltes vegades, la resposta a aquesta manca d'atenció per part dels successius governs vers els bombers (escola i resta de branques del col·lectiu), era que no es podia invertir més en el nostre cos perquè la creació de la policia pròpia demanava un esforç extraordinari. Contínuament els bombers hem sentit de boca de consellers i conselleres i directors generals que, un cop muntada la policia, els recursos anirien a adreçar el cos de bombers.
En la decadència gradual de l'escola de bombers hi ha, però, sotracs importants, començant, per exemple, per les molèsties que començaven a ocasionar les pràctiques amb fum en les facultats de la Universitat Autònoma que cada cop es construïen més i més a prop de l'antiga ubicació de l'escola.
Un altre entrebanc important va ser el fet de deixar marxar instructors molt professionals i vàlids, com s'ha indicat abans. Ara bé, el cop mortal de necessitat va ser el trasllat a l'interior del recinte de l'escola de policia. Al costat de construccions faraòniques, amb aules i despatxos i instal·lacions esportives dedicats a la formació de policies, l'escola de bombers s'havia d'enquibir en un edifici minúscul, situat en un cul de sac, sense possibilitats d'oferir als seus alumnes cap tipus de pràctiques. S'ha fet dur durant tot aquest temps el fet d'anar a un lloc que, en teoria, havíem de considerar casa nostra, i sentir-se vigilat i fiscalitzat havent de presentar la documentació davant d'una barrera física, que a partir d'aquell moment es convertia per a molts, també, en psíquica.
Hi ha altres factors que han fet mal a l'escola. Per exemple, no ha estat prou a prop dels parcs (segurament també per manca de pressupost) d'una manera més directa que amb la tramesa de fitxes. L'invent dels formadors de regió també ha afectat molt negativament. Al costat de gent il·lusionada i seriosa s'han infiltrat persones en busca de punts per a futurs ascensos professionals que han donat nivells de classe baixíssims i que, conseqüentment, han desmotivat encara més els bombers que volien alguna mena de formació.
El descens imparable de l'escola de bombers acaba el dia 18 de juliol del 2007, data ben escollida pel Parlament de Catalunya per dictar definitivament la sentència de mort de la nostra escola. La creació de l'Institut de Seguretat de Catalunya (ISC) no és res més que l'absorció semiamagada de l'escola de bombers per part de l'escola de policia. Si fins ara érem uns rellogats, ara sí que serem la germana pobra. La ubicació és la mateixa i, per tant, ens podem oblidar de les pràctiques. L'edifici és el mateix, perquè ara que s'hi ha fet obres per ampliar-ho (recordem de l'escola bàsica que el doble de zero és zero) és d'esperar que els bombers continuaran utilitzant el que fins ara s'anomenava escola de bombers, i no la resta d'instal·lacions. ¿Que no? Ja ho veureu.
La nota explicativa de la llei que crea l'Institut aquest, publicada a la Intranet pel Gabinet de Comunicació del nostre Departament diu molt clarament que s'unifiquen les escoles de policia i de bombers. Si és tan evident, no caldria, doncs, especificar més endavant que "El nou ISC no només formarà a policies, sinó també a altres professionals de la seguretat pública com ara bombers, personal de protecció civil, agents rurals...". Per cert, que aquesta és l'única vegada que la nota col·loca el bombers en segon lloc, després de la policia. A partir d'aquí, sempre que parla dels diferents cossos que formarà aquest Institut, apareix el personal de protecció civil abans que nosaltres. Només s'han descuidat la UME.
Els bombers necessitem un centre formatiu propi, un lloc de referència on la base de l'ensenyament sigui la seguretat enfront d'emergències. Una escola exemplar amb aules dignes, amb un camp de maniobres ben equipat, amb capacitat per editar material educatiu en tots els formats possibles. Amb prou personal com per donar una formació molt més extensa als bombers de nova incorporació i, a més, oferir una formació continuada de qualitat a tots els membres del cos. Necessitem una escola que faci que els bombers la sentin com a seva, que hi vegin una entitat rigorosa, que tingui prou recursos per formar de manera seriosa el personal que en depèn.
Això seria molt car, ja ho sabem, però bé que ens omplim la boca dient que Catalunya és un dels motors d'Europa, que ens podem comparar amb qualsevol estat independent avançat, etc. Quan era consellera del nostre Departament l'Honorable senyora Montserrat Tura, en una visita a un parc, baixant per uns moments a l'alçada del poble per fer veure que l'escoltava, va rebutjar la demanda d'un bomber en el sentit de potenciar l'escola de bombers, explicant que la idea del seu departament era crear un ens global per tractar la seguretat. Allò va ser l'avís del que ha arribat avui, la mort de l'escola de bombers.
Els bombers hem d'intentar fer la nostra feina cada cop millor, com puguem. Cada cop que solucioneu un problema, tingueu un record per l'escola de bombers, pel que hauria pogut ser, i per la gent que va intentar fer una realitat del que avui s'ha carregat el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Bon Rotllo (ai, perdó: i Participació).

Àngel Garcia Garcia.
Caporal del Parc de Granollers
29 de juliol del 2007

30 de juliol 2007

Les mentides de l'ABC

A voltes amb la UME...A mi aquests espanyols de l’ABC no em prenen el pèl!

Avui han despertat amb un
article sensacionalista per atiar crispació “Cataluña se une al País Vasco y cuestiona la actuación de la UME en su territorio”

Enganxo l’article en qüestió i tot seguit el passo a analitzar:

El Gobierno de Ibarretxe, con su amenaza de recurrir el protocolo de intervención de la Unidad Militar de Emergencias (UME) si no se deroga, ha abierto la veda de un malestar latente que ahora puede llegar a la vía judicial, en lo que se refiere a las competencias autonómicas sobre las actuaciones de esta unidad militar. En definitiva, se trata de una discrepancia de fondo sobre quién es la máxima autoridad competente en caso de siniestro, y si los mandos militares estarán por encima de las autoridades autonómicas.

La decisión adoptada el pasado día 24 de julio por el Consejo de Gobierno vasco pone en una complicada situación al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, al que se le ha pedido que derogue el Real Decreto que recoge el protocolo de actuación de la UME, que fue publicado el 1 de junio en el Boletín Oficial del Estado (BOE).

Junto al País Vasco, un nuevo frente se ha abierto en Cataluña, ya que la Generalidad ha encargado ya la elaboración de un estudio jurídico «sobre lo que sucedería en el caso de que el siniestro sea declarado de interés nacional», circunstancia ésta en la que la UME pasaría a depender del Gobierno, ya que si el incendio es de orden menor, la competencia está en el Gobierno regional. En ese caso, según han confirmado a ABC fuentes del Gobierno catalán, podría existir un «conflicto de competencias».

No es éste el único recelo de los gobernantes catalanes a la forma cómo se ha gestado la creación y puesta en marcha de la UME. El director general de Protección Civil, Josep Ramón Mora, reconoce que «aunque no discutimos el fondo sí las formas, ya que hubiera sido necesario un mayor consenso. Hubiera sido una mejor opción que, antes de publicar el protocolo de intervención en el BOE, hubiera habido un debate y un mayor diálogo para así haber podido mejorar algunas cosas».
Este responsable del Gobierno catalán entiende que se podrían haber dejado «más claro» algunos conceptos relacionados con la coordinación y la preparación. A su juicio, todavía se está a tiempo de que «la Administración estatal sea receptiva y modifique algunos aspectos del decreto».
http://www.abc.es/20070730/nacional-politica/cataluna-pais-vasco-cuestiona_200707300248.html

Anem a veure. D’una simple entrevista es treuen conclusions que no són veritat.

Primer. La font:
Josep Ramón Mora Villamate, militant d’IC-V. Per tant, serà molt ecologista de debò i molt antimilitarista de pancarta, però encara li falta la valentia dels bascos. Com ell declara: “no discutimos el fondo sí las formas”, jo puc interpreta que potser si que qüestiona la UME a Catalunya, però en cap cas la rebutja. És a dir, que si és modifica algunes coses, la UME podrà jugar a fer de bomber-soldat per Catalunya.

Segon. El mitjà.
Aquestes declaracions són fruït d’una entrevista, és a dir, la periodista ha anat a buscar la font, la noticia, no han estat declaracions intencionades en cap roda de premsa, si no, més aviat conseqüència d’alguna pregunta trampa de l’hàbil manipuladora.

Conclusió: A mi, ni els de l’ABC ni el Mora Villamate m’enreden, ni amb titulars trampes ni amb declaracions on es fa l’orni!

PS: Tot i que, algun dia m’agradaria que aquest titular fos del tot cert i més que en l’ABC sigues un mitjà català qui ens donés la bona nova!

26 de juliol 2007

Ibarretxe, la UME i la dignitat nacional


Fem memòria...


La Unidad Militar d’Emergencias (UME) es va crear des del Ministeri de Defensa Espanyol, a finals de 2005, per a intervenir ràpidament en qualsevol lloc del territori “nacional” en casos de greu risc, catàstrofe, calamitat o altres necessitats públiques. Els militars ara faran de Bombers.

Des d’aquella data la UME es troba en procés de constitució, formació i col·laboració amb els governs de les Comunitats Autònomes.

L’estiu del 2006, la Secretaria de Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, va oferir a la UME la possibilitat de participar com a observadors en les actuacions del Centre d’Emergències de Catalunya i dels parcs de bombers de Sabadell, Girona i Cerdanyola del Vallès. A principis de 2007, el secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, la directora General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Olga Lanau, i comandaments de Bombers de la Generalitat de Catalunya es van reunir amb representants de la Unidad Militar de Emergencias (UME). La reunió va servir per continuar els contactes institucionals entre ambdós organismes i segons fonts de la Generalitat, és positiva la col·laboració entre la Secretaria de Seguretat Pública de la Generalitat i l’exèrcit Espanyol. I en el mes de juny, va tenir lloc a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments una jornada on es va presentar la "Unidad Militar de Emergencias (UME)", la seva estructura, recursos i funcionament.

Aquest estiu 2007 un destacament de la UME es troba fent pràctiques al campament militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) i els seus voltants, recolzat si fos necessari per altres unitats de la Base Aèria de Saragossa. En cas que de realització de pràctiques i trobar-se amb un foc forestal, la unitat el podria atacar, prèvia informació als seus superiors i posteriorment a l’arribada dels Bombers, es posarien sota les seves ordres.


Però el que a Catalunya, malgrat que en el govern hi ha uns que es declaren independentistes (ERC), tot és bona relació, col·laboracionisme i vassallatge amb l’exèrcit espanyol, a Euskadi, trobem l’exemple de la dignitat i la valentia.

Fa pocs dies, que l’executiu basc ha requerit al Govern de l'Estat la derogació del reial decret que conté el protocol d'ntervenció de la Unitat Militar d’Emergències per estimar que envaeix les seves competències. L'UME només podria intervenir en Euskadi sense autorització del Govern basc en un cas declarat d'"emergència nacional" (o qualsevol comunitat), però el tripartit d’Ibarretxe no ho desitja ni en aquest supòsit. El govern basc també considera que el decret propicia una "manifesta intromissió militar" en assumptes transferits d’ordre públic i de seguretat ciutadà.

Cal dir però, que dins el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, malgrat la submissió dels seus responsables, també hi ha veus en contra d’aquesta col·laboració amb la UME i l'exèrcit espanyol.

24 de juliol 2007

mini vacancetes

Aprofitant que tinc moltes hores extres acumulades, m’agafo una setmaneta de vacances. Com que treballo un dia si, un dia, el fet d’agafar tres dies de festa, es converteix automàticament en una setmana de festa. Bé, això de que m’ho agafo jo, també és un dir, perquè estic obligat a compensar les hores extres. En aquesta casa, enlloc de pagar-te les hores extres, te les compensen per dies de festa. Sembla ser que ningú encara no s’ha adonat que la gent si fa hores extres és per cobrar-les, no per tenir dies de festa. Jo no treballo més hores per tenir dies de festa, si volgués descansar, em quedaria a casa sense anar a treballar, si faig hores de més, és per cobrar-les, i lògicament per què m’agrada aquesta feina i no ho trobaria gens ètic, marxar a casa amb un foc encara viu, sense l’arribada de cap relleu.
És l’etern debat de cada campanya: el tema de les hores extres. És el problema del funcionarat. Mentre que la gent que decideixi continuï tenint assegurada la poltrona, tant fa si la seva decisió és correcta o no, a ell ningú el farà fora. Ja veuríem que passaria en aquesta casa si comencessin a fer fora a la gent que s’equivoca...
Bé, doncs, aquest bloc estarà inactiu com a mínim, una setmaneta, tot i que em reservo el dret, que ho faré, d’anar pel Parc de Bombers de Matadepera i allà potser faig alguna sortideta...
Ah! aprofitant que faig vacances, el senyor foc també en podria fer,no? I així els nostres boscos estarien més tranquils. O millor dit, podria agafar-les eternes les vacances!

22 de juliol 2007

Un fiscal general al GRAF

Aquí abans hi havia un post sobre un “petit incident” que podia haver-se fet gran, a causa d’un comentari anònim i enviat per correu electrònic, fet per algú que treballa amb els del GRAF.

Com a gest de bona voluntat, i amb ànims de treure ferro a tot això, perquè crec que no val la pena que per culpa d’una petita anècdota, la cosa es pugui complicar o malinterpretar, i més quan s'ha fet de manera anònima, he decidit treure l’anterior article i conserva només el següent:
(...)
Em sap greu aquest correu. Em sap greu perquè conec gent del GRAF i em sap greu perquè algú, que s’amaga en l’anonimat parla en nom de tota la Unitat. Em sap greu perquè en el GRAF he trobat magnifiques persones i bombers i ara algú pot distorsionar aquesta imatge.
(...)
PS: I la propera vegada que vulguis criticar les meves bestieses, o fins i tot, tu mateix presentar-me els teus respectes, sense necessitar d’enviar a ningú del Parc de Terrassa, només has de sortir del teu despatxet cap a la dreta, recórrer vint metres, traspassar una porta de vidre i entrar en el primer despatx a la dreta, el de la USLO , i preguntar pel MARC FERRER. Entesos?

16 de juliol 2007

Ullastrell

http://www.tv3.cat/videos/237487191


A les 3 de la matinada de dissabte, tornant amb la Laia, d’Igualada d’un concert d’Els Pets, vaig veure dos vehicles de bombers de Terrassa pujant a tot òstia per la carretera de Martorell...
A les 5 de la matinada em truca el Perico, el cap de Parc de Matadepera, per si podia anar a fer de relleu al vehicle de Matadepera que està en una industria d’Ullastrell...Em diu que mai havia vist res en la seva vida...Li dic que no, que avui volia tenir el dia lliure per a anar a l’Aplec del Pi de les Tres Branques...(des del 18 de juny, només he disposat d'un dia lliure, ja que fins ara, estava fent, un dia a la USLO-CCA, un altre al Parc de Matadepera, i la meva salut em demanava un altre dia lliure)
A les 10 del matí em truca el Jordi Villena dient que veu una columna de fum espectacular...Li dic que és l’incendi d’Ullastrell.
A les 10 i 2 pujo al balcó de casa i veig la columna...quedo acollit. MaredeDéu, penso: hi vaig? No...avui no, que em perdonin els bombers, però avui tinc una cita amb la Laia i el Pi de les Tres Branques, la pàtria em reclama...
A dos quarts d’onze, enfilem la carretera de Manresa, la columna de fum ens acompanyarà durant tot el viatge. Arribant a Berga, encara dura el fum...
A les set del vespre, després de passar un gran dia, m’atanso al Parc de Matadepera, “per si de cas”, el “mono” de foc m’ha pogut...Ens oferim al cap de guàrdia, però no ens fa gaire cas. Decideixo anar a dormir.
A quarts d’onze del vespre, em truca l’Izaguirre, bomber veterà de llibre, reciclat com a cap de Parc de la USLO. Se’m convoca a les set al Parc per anar a fer el relleu del personal del CCA...
Així doncs, a les set del matí, amb l’Edu i el Pujades anem cap a Ullastrell. Quan arribem ens adonem del que la gent ja ens ha anat comentant. No és un incendi qualsevol: les dificultats amb què es troben els Bombers en les tasques d'extinció són les mateixes propietats del cautxú, la gran quantitat de combustible i l'acumulació de material (com planxes, bigues, etc.) per sobre del cautxú que crema.
Al matí encara treballaven una vintena de dotacions terrestres i tot que el foc ja estava confinat des de primera hora del matí a la zona d'emmagatzematge de cautxú, una nau de 3.000 m2.
La meva tasca ha estat coordinar una mica l’avituallament, i també els punts d’aigua, ja que hem deixat el poble sense aigua i clar, ens hem hagut de buscar la vida, amb la companyia d’aigües de buscar altres hidrants d’un altre rec que no fos el d’Ullastrell...
A mig matí, ha vingut l’Ester, que la pobre em sembla que s’avorrit una mica, tot i que, és millor avorrir-se dins la CCA en un foc que no pas en el Parc de Cerdanyola...
Al migdia, el cap de guàrdia que avui era el Jesús Acevedo ens ha dit que cap allà les tres segurament marxaríem ja que la nostra tasca ja la podia fer ell amb els seus ajudants. Dit i fet! Després d’anar al Casal d’Ullastrell, i menjar un fantàstic empedrat i macarrons amb solis, hem recollit els trastos i hem tornat a casa...
I què hem fet fins l’hora de plegar? Netejar la furgó 10.70 que les restes de cautxú i cendra estaven per tot arreu (amb un parèntesis-escapadeta fins el Parc de Maçanet de la Selva per anar a recollir un vestit químic).

12 de juliol 2007

Sallent

El primer dia a la USLO va ser força mogudet, però com que els altres han estat molt tranquils, on a part de les pràctiques rutinàries i diàries tampoc hem fet gran cosa, excepte anant formant un grupet de forestals molt avingut, l’escriptura en aquest bloc ha decaigut una mica...Tot i així, el piròman del Bages sembla que el reactivarà...
Aniré escrivint cada vegada que tinguem una moguda important i en aquestes darreres guàrdies ens han estat a punt d’enviar al Bages, ja que sembla ser que un maleït piròman quasi cada dia li encén foc en un lloc o altre.
Avui estàvem fent unes pràctiques de Punt de Trànsit per la zona de Montornès i Vilanova del Vallès i també buscant possibles llocs on instal·lar el PT o el CCA quan m’han trucat que començava un foc forestal a Sallent que semblava que podia ser important. I així ha estat!

A les sis de la tarda, tota la dotació de Punt de Trànsit i de Comandament Avançat engegàvem sirenes i pirulos i cap al Bages! Precisament feia pocs minuts que havíem parlat amb el Sergi i l’Ester, els dos conductors que tenim de PT i CCA respectivament, que potser algun dia caldria fer pràctiques amb les sirenes i llambregs, per anar agafant “sultura” de conducció en una situació d’emergència. I ves per on, que la pràctica s’ha convertit en realitat. Amb l’Ester, el Ferran i jo, dins el CCA i la resta en el PT.
També hem fet venir el nostre camió que estava de comanda, amb tot el material, amb l’Ilde i el Pinyol i la Kangoo amb l’Isma.
En un primer moment hem anat fins el Parc de Bombers de Manresa i allà hem estat poc menys d'una horeta. El PT ha estat el primer vehicle en marxar, i el CCA ens hem instal·lat a Gaia, i allà hem fet un gran desplegament de CCA, amb les tendes i tot!
La situació quan ens hem emplaçat era la següent: els Bombers continuaven treballant en les tasques d'extinció de l'incendi i estabilitzar-lo tant el cap del foc, que avançava en direcció el Serrat de l'Abellar de Baix, com els dos flancs que hauria començat al costat de la carretera BP-4313 a l'alçada del quilòmetre 38. En aquests moments hi havia treballant una quarantena de dotacions terrestres que estaven recolzades per 18 mitjans aeris i s'esperava l'arribada de dos hidroavions provinent de la base de Saragossa. Segons dades provisionals el foc ja hauria cremat al voltant de 100 hectàrees de zona tant agrícola com de massa forestal i a causa de l'incendi, s'havia tallat la circulació de la carretera BP-4313 entre els quilòmetres 36 i 43 .
Com a operador he estat jo solet. Bé, solet, solet no, que l’Ilde m’ha donat un gran cop de mà i entre tots dos hem sectoritzat l’incendi i sobretot hem fet un recompte de vehicles i on estaven situats, perquè avui, a diferència d’altres dies, hi havia una miqueta de descontrol...no gaire, però una miqueta...Com a Cap de Guàrdia hi havia el Carles de Pablos, recolzat pel Carles Sanchez. Amb el primer fa anys que ens coneixem i amb el segon ja vaig està treballant en el foc de Cardona i per tant, ens hem anat coordinant força bé.
A mida que anaven passant les hores, el foc s’ha anat estabilitzant i controlant, i també a mida que anaven passant les hores, la gana ha anat apretant. A mitja nit, el nostre avituallament arribava: entrepà de xoriço i una taronja...i novament no no faré cap comentari sobre aquest fantàstic catèring per no nombrar a la mare de ningú...Per favor! Que fa uns quants anys que ens dediquem a apagar focs i ja és hora de saber que amb això no tenim prou per sopar!!
La nit ha anat passant tranquil·leta i una mica freda, amanida per la companyia d’un mosso d’esquadra amb una aires de But Spencer i MA Barracus, que podia passar per qualsevol sheriff de qualsevol poblet del sud dels Estats Units...
A trenc d’alba, el relleu ja estava preparat i en Joan Ramón Beltran s’ha fet càrrec del foc i pel que fa a nosaltres, tots hem baixat, excepte el relleu, ja que l’Anfrons i l’Edu, s’han quedat unes horetes més.
De baixada, la típica parada a esmorzar, on el Pinyol ha fet treure els colors a la cambrera i on s’ha de dir, que ens han convida a esmorzar. Llàstima que la son i el cansament m’ha fet oblidar del nom del Bar...
A quarts de deu del matí arribàvem al Parc de Cerdanyola....

ps: Els meus ex-companys forestalillos de Terrassa han comprovat que el CCA és el Gran Germà dels Bombers i que a tot hora sabem el que fan, com per exemple, si estan dormint o no...

ps(2): Sembla ser que he sortit per la tele3, ja que he rebut un parell de sms dient que m'havien vist per la tele...Si puc aconseguir les imatges ho penjaré al bloc!

04 de juliol 2007

USLO: EL RETORN...i cap a foc!

He tornat a la casa del Pare...amb aquestes paraules, dues persones de la USLO m’han rebut amb els braços oberts! Novament hem retrobaré amb l’Anfrons, l’Edu, el Guillamón, l’Ilde, el Nin, el Pujades, l’Ismael, l’Esteve...
I també estaré compartint l’estiu amb els nous forestals: el Ferran, el David i el Roger i com a conductor, el Sergi i la Ester.
Novament doncs, el Punt de Transit i el CCA. I com l’estiu passat, ens vindrà un caporal i també dos bomberets en pràctiques.
I avui, com ha anat? Doncs el matí i la tarda, tranquil·leta...explicant a tothom batalletes de l’estiu passat i repassant com funciona tot i gairebé a l’hora de plegar, ens han enviat a Cardona.
En principi semblava que màrxavem cap a Mont-Roig del Camp, ja que allà havia començat al migdia un foc forestal que ha obligat a desallotjar a tres mil persones, però finalment ens han fet anar a Cardona.
Així doncs, cap al Bagès falta gent! L’anècdota de la sortida, és que els dos conductors, tant el Sergi com l’Ester, era el seu primer dia laboral amb els Bombers i fer en el seu primer dia, una sortida en comboi amb les sirenes els ha resultat una mica...com ho podríem dir...xocant i estressant, però molt interessant.
Ja enfilant l’autopista veiem la columna de fum i fins i tot, quan hem arribat, hem hagut de passar per la carretera amb foc a banda i banda.
El CCA l’hem instal·lat en el mateix Parc de Bombers de Cardona i el Punt de Trànsit, s’ha quedat uns quilomètres més avall.
Quan hem arribat la situació era de 45 dotacions terrestres treballant i 13 mitjans aeris, entre els quals hi ha 2 hidroavions, arribats de Pollença, a les Illes Balears, i Saragossa, tot i que ja s’estaven retirant per la manca de llum solar. El foc ja havia afectat el Serrat del Pont i la Ubaga de Malagarriga i havien cremat 200 hectàrees de vegetació i també s’havia tallat la C-55 en els 2 sentits de la marxa entre els quilòmetres 56 i 58.
E
n el CCA he tingut com a company l’Edu, un operador de la Centre, que gràcies a ell, tot ha funcionat de meravella. A més, com a Cap de Guàrdia hi havia el Joan Ramon Beltran, que també fa anys que ens coneixem quan havíem estat a la Comissió del 125è aniversari dels Bombers de Terrassa i ens trobem cada vegada que l’Associació de Bombers de Terrassa fa alguna coseta...
La nit doncs, ha anat passant amb una miqueta de son i de fred, però sobretot de gana, ja que l’avituallament per sopar ha arribat a quarts de dues de la matinada...no faré cap comentari per no nombrar a la mare de ningú...
Després de coordinar una miqueta els relleus, a les vuit del matí, han arribat l’Ilde, el Pujades i el Nin per buscar-nos i hem començat a recollir els trastos.
De baixada ens hem aturat a esmorzar un bon esmorzar, deixant darrera nostra l’incendi pràcticament mort, treballant a la zona, 8 dotacions terrestres i un mitjà aeri, que remullaven la superfície cremada i revisaven tot l'interior per controlar que no hi hagi cap revifalla. Segons el Cos d'Agents Rurals, s'han cremat 254 hectàrees, de vegetació forestal i agrícola.

02 de juliol 2007

Punt...i seguit

Finalment marxo a Cerdanyola. Torno a la USLO. Semblava que abans d'ahir havia de ser la darrera guàrdia, però començo el nou contracte fins l'octubre el 4 de juliol, per tant, avui m'he acomiadat de tothom.
Per començar ja he entrat al migdia, ja que he estat tot el matí per Cerdanyola amb la conya marinera de la burocràcia. Sembla mentida que després de tants anys de treballar per aquesta casa, encara em demanin la fotocopia del DNI i de la Seguretat Social, jo flipo!!
Així doncs, al migdia he arribat i han començat a passar les hores i hores sense fer res...fins l'hora de plegar. Durant la guàrdia he continuat donant voltes a l'assumpte de deixar de fer de forestal i tornar a la USLO, però bé, el contracte ja l'he signat i ja no hi ha marxa enrera...
A quarts de vuit, he començat a recollir les meves coses, m'he dutxat i després d'acomiadar-me de tothom, he marxat amb una sensació agredolça...com el darrer dia d'escola...

30 de juny 2007

Hi ha rumors...

Ahir em van trucar de Divisió Operativa i em van oferir una plaça d'operador al CECAT, però amb tasques a la USLO, com l'any passat, és a dir, tornar a estar al CCA...La resposta l'hauré de donar dilluns, per tant tinc tot el cap de setmana per pensar-ho, però sembla ser que acceptaré l'oferta. Em fa ràbia, perquè a principis d'abril, quan s'estava preparant tot el tema de la campanya forestal d'estiu, vaig preguntar si enguany es tornari a convocar aquesta plaça i ningú ho sabia del cert. Tot eren rumors i prou.
Per culpa d'això, em vaig voler assegurar un feina per l'estiu, i per això vaig renunciar al meu contracte del CECAT per poder participar en les proves físiques per fer d'auxiliar forestal. I ara, quan ja fa quinze dies que ha engegat la campanya, quan jo he tornar a reviure què és estar en un Parc de Bombers fent de forestalillo, ara, em treuen el carmel de la boca i me'n ofereixen un altre...Què faig? Aquest ha estat el dilema de la guàrdia d'avui.
He anat dient a tothom que potser avui era la meva única guàrdia i també he demanat consell. Com que el sou és considerablement més alt fent d'Operador que no pas de Forestal, tothom em deia, que anés a fer d'Operador.
Avui ha estat un dia agredolç, per una banda estava content de poder tornar a la USLO, per l'altra em sabia greu deixar el Parc de Terrassa...Bé, com a mínim, a mitja tarda, un foc a la riera de Les Arenes ens ha tret el neguit i jo, com que en teoria, potser, era el meu darrer dia de guàrdia com a forestal, els meus companys m'han deixat agafar la llança durant tota l'actuació. D'això se'n diu tenir uns bons companys!
La guàrdia ha acabat sense més...bé, ha continuat amb el doble mal de cap, de pensar quina decisió prendre dilluns i també amb el mal de cap de la ressaca de la Festa Major de Terrassa.

28 de juny 2007

cap sortida

Primera guàrdia sense cap sortida. a primera hora, alguns hem vist uns videos, per anar escalfant l'ambient, ja que el matí amenaçava de pluja...però ni així s'animat el dia...(el seu contingut ja queda dins els secrets de la guàrdia). I també al matí la típica rutina de netejar mànegas (avui només una) i de revisar el camió, el nostre 20.31!
Només la ruta, que sembla que ha volgut treure protagonisme a la resta de sortides, ens ha ocupat quasi tota la tarda, ja que hem estat tres hores!!
I pel q fa a la resta de la guàrdia, quan hem tornat de la ruta, el Parc enlloc d'un Parc de Bombers, semblava un Parc Temàtic, uns estudiant i llegint, altres al gimnàs, altres jugant a la petanca, altres en bicicleta...
sap greu, però les 9 hores d'avui tampoc han donat per molt...
ps: Hauré de penjar fotos, per animar aquest bloc, ja que entre les sortides que son soses i q a les guàrdies tampoc passa res d'extraordinari...això s'està avorrint una miqueta...

26 de juny 2007

mica en mica...

Nova guàrdia, i mica en mica, anirem passant l'estiu...Avui ha entrat en funcionament la roda de sortides i servidor, s'ha quedat en el Parc veient com els meus companys marxaven a un foc de matolls...La veritat, que tampoc m'he fet malasang, suposo que deu ser per les sortides i els anys que porto...a més, m'ha anat bé, ja que era l'hora de dinar i això de marxar amb la panxa buida no mola gens...
A mitja tarda, hem fet ruta forestal i una altra sortida a més matolls, al costat de l'Eroski. D'aquest servei, comentar que si el Mura m'hagués fet cas, no haguéssim xupat tant de fum i segurament haguéssim apagat el foc més ràpid...però bé, tot i així, també la cosa ens ha sortit bé. En aquest foc, han vingut dos cotxes dels mossos i un dels municipals. Hi havia tants policies com bombers. I què han fet? Doncs, mira, a un li ha tocat anar a buscar-me una mànega, ja que a mi, em feia mandra saltar la tàpia del solar on cremaven els matolls...No diuen que els Mossos estan per ajudar a la població? Doncs, au, cap el camió a buscar-me la mànega! Gràcies!
I la resta de la guàrdia, al gimnàs i ja està...Fins d'aquí dos dies!

24 de juny 2007

Va!

I avui la primera guàrdia ja amb el horari tipicament forestalillo...I primera partida oficial de voleibol. En un equip: dos funcis (Marc Matarín i Jordi Vega) i un forestalillo (Miki) i en l'altre tres forestalillos (Mura, Xavi i jo)...i com sempre, la partida a mitjes, ja que ha sonat la xixarra i el Marc ha hagut de marxar...En el seu lloc, ha entrat la Carla la novieta del Xavi, però tampoc hem pogut acabar la partida...
Pel que fa a sortides, quasi res...la ressaca de Sant Joan s'ha fet notar...ruta forestal i un intent de foc forestal a Sabadell, que quan ha començat han demanat a tota la cavalleria, però quan hem arribat, ja estava més que controlat...per tant res. I després un container que ha cremat al costat de la piscina de Les Arenes, que ens ha servit per contemplar les sirenetes que es prenien el sol i es banyaven...Quina colla de calents! I ja que parlo de calents, els dos funcis que ens han acompanyat a la ruta (l'Aguirre i el Matarin), han estat a punt de canviar-nos per 4 noietes que pujaven dalt d'un autobus...sort que el conductor no ha volgut! diga-li tonto...

22 de juny 2007

Darrer dia de formació

I avui hem tingut el darrer dia de formació (?). Per tant, a partir de dissabte, ja començarem amb l'horari "forestal" de quarts de dotze del matí a quarts de nou del vespre...
Avui la guàrdia bàsicament s'ha centrat en passar les hores...Hem passat les hores fent trucs de màgia i netejant els vehicles. Per esmorzar, un parell de bimbos amb nocilla, com quan era petit i au, al migdia, un parell de sortides de matolls, per no dir...Hauria de precisar, però que els focs de matolls, s'han produït com a conseqüència d'una crema controlada que han fet els del GRAF, a la muntanyeta, com cada any, i que no l'han apagat bé...(sense comentaris)...
Destacar que avui hem tingut la visita d'uns companys de Badalona, entre ells, el Joanet que havia estat amb mi a la USLO, i que el Miki, no ha vingut ja que tenia un exàmen.
Així doncs, dissabte, ja només estarem 4 forestals per torn. Avui m'hagués agradat acomiadar-me de la resta, però a l'hora de plegar, estàvem en el foc de matolls...i això ha comportar una horeta més extra...anem sumant per agafar dies de vacances, perquè els de la Generalitat, son tant garrepes, que enlloc de pagar-te les hores extres, ens les compensen amb dies de festa...

21 de juny 2007

Avui tots els forestals

Avui ja hem estat tots els forestals de la campanya 2007. Bé, tots, no, faltaven un parell que aniran destinats a l'Ubach, que encara estan fent formació a un altre parc, ja que són nous d'aquest any...
En el meu torn, anirem, el Mura, el Miki, un gran alpinista de Matadepera i el Xavi, que tot el bon cor que té, també ho té als musculs! quin paio! el Mazinguer!! Ja hem decidit que ell aquest estiu ens farà de coach!
I què hem fet avui? Doncs, primer el Mia i jo, hem fet de cicerone a la resta de forestals, tot ensenyant el Parc i explicant més o menys, les mànies i la manera d'organitzar-se de cada torn, i després hem anat a buscar un parell de cistelles de bàsquet que molt amablement ens han regalat els del Cole del costat i hem estat mig matí muntant-les i acondicionant-les...Ja tenim una altra excusa més per no aburrir-nos aquest estiu!
I avui, no sé pas, si era perquè estàvem tots o què, però no hem tingut cap sortida...
A vore demà...
(M'agradaria explicar més coses, però sincerament, tampoc hi ha gaire més per explicar, de nou del matí a dues de la tarda...)

20 de juny 2007

Segon dia!

Avui el segon dia de formació amb el torn D i novament una altra sortideta per matar el cuquet...
Era l'hora d'esmorzar que ens han avisat d'un foc de matolls...Res, com sempre, poca cosa, però ja va bé, per cremar adrenalina...
Avui també hem decidit els torns. Enguany faré B/D. Finalment m'he decidit i m'he deixat convèncer pel Mura, ja que ell vol estar amb el B/D i amb l'excusa que hem d'entrenar i estudiar plegats....
Í la resta de la guàrdia, doncs seguint canviant la numeració dels vehicles i així ens ha passat el matí...

19 de juny 2007

Primer dia

Avui, els tres bombers voluntaris que hem entrat com auxiliars forestals al Parc de Terrassa, ja ens hem estrenat. En Mia (altrament conegut com a Josep Maria Bosch) i en Mura (altrament conegut com Jordi Bahamontes), hem fet la primera guàrdia de pràctiques.
Per començar de 8 del matí a dos quarts de tres de la tarda. I per començar ja hem "pillat" el primer foc de matolls. Res poca cosa, allà a la muntanyeta, un clàssic...mitja hectàreea, un parell d'horetes de feina, i la primera mitja hora d'hora extra...Comencem bé! (ah! i una dotzena de mànegues per netejar!)
Abans però, haviém fet una miqueta de formació amb els Bombers del torn A i hem començat a canviar la numeració dels vehicles.
Tornar al Parc de Terrassa com auxiliar forestal, ha estat una sensació molt agradable, com en els vells temps! tot i així, m'he posat un pel melancòlic al recordar en Simón i el Parra...
Bé, demà, continuarem i suposo que decidirem els torns...Tinc preferència pel A/C (els meus de tota la vida), però tampoc em faria res que em toqués el B/D, ja que allà també hi ha molt bona gent...Tot i així, em toqui el que em toqui....espero que aquesta sigui la meva darrera campanya de forestal i entri d'una puta vegada com a funcionari!!!

18 de juny 2007

Comencem!

18 de juny, primer dia de formació de la Campanya Forestal d'Estiu 2007.
Lloc: Parc de Bombers de Cerdanyola.
Destinataris: Auxiliars forestals que son bombers voluntaris.
Formador: Ramón Viladrich
Un bon matí aprofitós on en Ramón ens ha recordat coses bàsiques sobre incendis forestals i ens fet cinc cèntims sobre la nova numeració de vehicles, noves maneres de parlar per emisora.
Demà anem ja al Parc de Terrassa! (a nosaltres ja no ens cal més formació teòrica...)

15 de juny 2007

Torna la UME...


Avui divendres, en el marc del 150è aniversari dels Bombers de Mataró, dos representants de la Unidad Militar de Emergencias, han fet una xerrada-presentació-explicació sobre què és la UME i que és el que farà a casa nostra...
Jo hi he anat i sincerament no m'han convençut ni les seves bones intencions ni les ganes d'ajudar.
Són militars espanyols, forces d'ocupació i amb això ho dic tot. I punt. No vull parlar més sobre aquest tema. Aquesta gent és la punta de llança de l'opressió que es viu al nostre país. Són els màxims responsables de la Guerra del 36, i totes les seves conseqüències, que avui en dia encara arrosseguem... Per tant, no vull res d'ells. RES!
Així doncs, millor que cap militaret espanyol i jo, no coincidim per terres catalanes...

Finalment dues valoracions de la xerrada:
Algú m'ha dit: guaita tu! els militars que ben preparats estan...tenen coneixements en tot, estudis universitaris, idiomes, el millor material...ja no són l'exèrcit cutre d'abans...
En això coincideixo: ara son molt més perillosos...
I més d’un m’ha dit: Marc, avui no et passis! No facis cap comentaris del teus...
D’això li dic jo, “síndrome d’Estocolm”, resulta que qui ha de vigilar amb els comentaris soc jo...Jo soc el dolent? Déu meu, Déu meu...

11 de juny 2007

Campanya a Terrassa

El proper 18 de juny començo la campanya d'estiu 2007 al Parc de Bombers de Terrassa...
ja aniré informant...

12 de maig 2007

I el meu lloc de treball a l'estiu?

A mida que s’acosta l’estiu augmenta la incertesa sobre el meu lloc dins la gloriosa Direcció General de Prevenció, Emergències i Salvaments, més coneguda com “la casa”. El 21 de maig, finalitza el meu contracte al CECAT, i a hores d’ara no sé si encara em renoven...Per curar-me en salut, vaig fer les proves d’auxiliar forestal. Mare de Déu! Era un dels més vetarans...amb 8 campanyes a l’esquena i amb una desena de punts de mèrits, així que el dia de les proves tampoc em vaig esforçar massa. Finalment vaig quedar el 9, d’uns 170...
El dia de la tria de parc, la meva tria, tot un clàssic: Terrassa.
Així que de moment, si no em renoven al CECAT, és possible que torni a Terrassa, tot i que l’any passat vaig fer la mateixa jugada i finalment vaig anar a parar a la USLO, ja que em van oferir la possibilitat de contractar-me de nou, mitjançant el CECAT. Corren rumors que aquest any, també existeix la mateixa possibilitat, però de moment...sembla que el dia 18 de juny, estaré amb la meva granota al Parc de Terrassa...

Ps: La campanya d’estiu, havia de començar l’11 de juny, però les darrers pluges han provocat que el seu aplaçament una setmaneta...Ja veurem però, què passa si no plou més...

26 de febrer 2007

Quin estiu ens espera?

Austràlia torna a ser noticia pels incendis forestals, degut en part a les altes temperatures. Els mesos de setembre i novembre van ser els mes calorosos des de 1950 i la sequera és una de les més importants i de les pitjors que es recorden. En una setmana ha cremat a Austràlia la superfície equivalent a Luxemburg i des de 1939 no s’havia vist incendis tant grans i tant devastadors. Casualment aquest estiu australià, el podem comparar amb els estius de 1985, 1993 i 2002. Però també, casualment o no, aquests estius australians van precedir els nostres estius de 1986, 1994 i 2003. I què va passar aquells estius al Principat?
L’any 1986 es van cremar 65.699hc, entre elles, la Muntanya de Montserrat.
L’any 1994 els incendis van afectar 76.626hc, sobretot de les comarques del Berguedà i el Bages.
L’any 2003 les flames van arrasar 10.946hc, algunes de les quals del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
Així doncs, la pregunta és ben simple: Ens espera un estiu infernal? Caldrà estar a punt...sobretot per què ja portem un hivern sec i amb poques nevades...