25 d’agost 2007

Anem a Grècia?

Fa set-cents anys els catalans vam anar a terres gregues per ajudar a la bona gent d’aquelles contrades a lluitar contra els turcs infidels que els assetjaven per tots costats. Malgrat que els catalans vam fer bé la nostra feina, els bizantins ens traïren per cobdícia i enveja, i assassinaren covardament a Roger de Flor, el cap de l'expedició, i intentaren aniquilar els valents Almogàvers que van reaccionar defensant-se i atacant els dominis bizantins amb una virulència extrema. Aquells fets es coneixen com "La Venjança Catalana" i els Almogavers després de derrotar a aquells que els van trair, es van establir en aquelles terres tot creant els ducats d'Atenes i Neopàtria, que van estar sota domini català durant 80 anys. Són fets d'altres anys, però que formen part de la nostra història.

Ara Grècia crema pels quatre cantons i les seves autoritats parlen ja de tragèdia nacional sense precedents i s'ha declarat l'estat d'alerta a les províncies de Lacònia i Messinia. Crec que podria ser una bona oportunitat per tornar a Grècia i ajudar als pobres grecs. Fa set-cents vam arrasar el país, com a compensació d’aquella aventura imperialista, ara podríem ajudar-los en les tasques d’extinció d’incendis...

La Unió Europea, a través del Mecanisme Comunitari de Protecció Civil, coordina a hores d'ara l'enviament d'ajuda a Grècia per lluitar contra els focs que arrasen el país. França, Alemanya i Noruega ja han confirmat l'enviament d'avions i helicòpters. Són ja quaranta-dues les víctimes mortals que han causat els incendis, Els bombers han trobat quatre cossos més, de manera que augmenta a quaranta-un el nombre de víctimes mortals pels incendis a Grècia.

El país pateix els pitjors incendis de les últimes dècades, després que aquesta matinada s'hagin declarat vint-i-cinc focus més al sud del país i a la península del Peloponès. El nombre total d'incendis puja, ara, fins a cent setanta. L'exèrcit s'ha afegit a les tasques d'extinció amb helicòpters militars i set-cents soldats.

Com a mínim trenta-una de les víctimes han mort prop de la ciutat de Zaharo,
al Peloponès, on els bombers continuen rastrejant totes les cases per treure-hi les desenes de persones que s'hi han vist atrapades. Al sud, sis persones més han mort en un incendi declarat prop de la localitat d'Areohoro. El departament de bombers adverteix que el nombre de víctimes pot augmentar d'aquí a unes hores.

La meva pregunta és, què fem els bombers catalans aixoplugats en els nostres parcs a causa de la pluja, quan a Grècia estan demanant ajuda i mitja Europa s'ha mobilitzat? Anem a Grècia?

23 d’agost 2007

Greenpeace classifica en vuit tipus els piròmans

Per combatre l'aburriment i la calma total, un estudi de Greenpeace a l'Estat Espanyol, que mal ens pesi nosaltres també hi formem part:
Els delinqüents, pirats o irresponsables que posen cada any en perill els boscos i muntanyes de l'Estat Espanyol responen almenys a vuit perfils. Greenpeace n'ha dibuixat el retrat robot en milers de cartells que difondrà per tot l'Estat Espanyol. Calcula que representen el 60% dels incendiaris identificats, a ells es deuen tres de cada quatre incendis amb causa coneguda i cremen cada any el 70% de la superfície calcinada. Al capdavant d'aquestes cares del foc hi figuren l'agricultor irresponsable, que crema rostolls en llocs de risc i moments inapropiats, i el ramader inconscient, que persegueix regenerar pastures. Tots dos, segons l'oenagé, són responsables de més de la meitat de la superfície total cremada.
MALS CAÇADORS
Greenpeace situa en tercer lloc el mal caçador, que origina focs per afavorir espècies com la perdiu, el conill i la guatlla, que necessiten espais oberts. També li serveixen per facilitar el trànsit de les preses i protestar contra els vedats de caça i limitacions a la seva activitat. La següent cara, ordenada per percentatges de focs i superfície cremada, respon a l'imprudent, personatge que a aquestes altures encara fa fogueres, barbacoes i tira burilles enceses, moltes des del cotxe, a vorals ressecs. El piròman és una persona trastornada que disfruta calant foc, encara que no busqui fer mal expressament. La seva situació en cinquè lloc del rànquing obeeix al fet que, en contra del que es creu, a penes causa un 7% dels incendis. L'asocial conflictiu origina el 3% dels focs. Es tracta d'una persona altament conflictiva, amb problemes d'integració social i, de vegades, de drogodependència. La galeria d'arquetips es completa amb l'interessat i el senyor important. Responen al primer tipus ciutadans aparentment honestos que persegueixen aprofitar-se dels efectes dels incendis forestals per motius com per exemple una venjança, un lloc fix de treball o una requalificació de terrenys. El segon perfil obeeix al funcionari o polític que pren decisions equivocades o que passa de les estratègies de conservació de boscos.
IMPUNITAT
Greenpeace també va denunciar ahir que la crema de boscos sol quedar impune: des del 2000 només s'ha detingut l'1% dels responsables i a penes el 20% dels arrestats acaben asseguts davant el jutge. La resta no arriben als tribunals per falta de proves. L'oenagé, que ha basat el seu treball en 94 sentències judicials i en les estadístiques de Medi Ambient, subratlla com a mostra d'ineficàcia de les mesures policials i penals que durant l'última dècada han quedat sense aclarir les causes del 47% dels incendis que s'han declarat (uns 20.000 cada any), i que es desconeix quants incendiaris de boscos estan a la presó. "Segons dades oficials, hi ha a la presó 110 persones per causar incendis, però la xifra inclou els que han cremat cases, cotxes i tota mena de coses. Els incendiaris de boscos empresonats es poden comptar amb els dits de les dues mans", va comentar Miguel Ángel Soto, responsable de boscos de Greenpeace i coordinador de la investigació.