El Suprem declara "nul de ple dret" el reial decret de creació de la UME

El Tribunal Suprem ha anul·lat el reial decret pel que es va crear el Protocol d'Intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME), i que va ser aprovat pel consell de ministres el 23 de març de 2007. Aquest reial decret va ser impugnat pel govern basc, ja que aquest entenia que l'esmentat decret envaïa competències transferides a les comunitats autònomes i als ajuntaments, com són les competències de Protecció Civil. El Tribunal ha donat la raó a l'executiu basc en entendre que el govern espanyol no va demanar un dictamen de la Comissió Nacional de Protecció Civil, en la que estan presents els govern autonòmics, i que d'aquesta manera va vulnerar la Llei de Protecció Civil. A més, el Suprem, seguint doctrina del Tribunal Constitucional, recorda que les normes que afecten les competències de l'Estat i de les comunitats autonòmiques, han de ser consultades amb aquestes. Finalment, la sentència considera que també va faltar el "preceptiu" informe del Consell d'Estat, perquè el reglament que s'esdevé del reial decret té caràcter executiu, raó per la que precisa del dictamen d'aquesta institució. Aquesta "anul·lació de ple dret" del reial decret i del protocol que se'n deriva no implica la desaparició de la UME, sinó que obliga el govern a dur a terme les passes legals que la sentència esmenta. De fet, el govern de l'Estat ja ha declarat que arreglarà els defectes "de forma" del Protocol, i ha recordat que fins ara la UME només ha actuat a petició de governs locals i autonòmics, però que en cas d'emergència nacional l'executiu central pot mobilitzar a qualsevol unitat militar, i a l'exèrcit en el seu conjunt si ho considera necessari, ja que així ho explicita la llei de Defensa.

La sentència del Tribunal Suprem suposa una altra galtada a la creació de la UME, una unitat militar que depèn directament de la presidència del govern i que a partir d'ara només podrà actuar sota la responsabilitat compartida d'aquest i el govern local o autonòmic que ho sol·liciti. Aquesta situació és absolutament paradoxal, ja que la UME és, com el seu nom indica, una unitat militar, però que no depèn cap dels tres exèrcits més que per a nodrir-se de personal i equipament. La UME és la unitat més ben pagada i equipada de les Forces Armades espanyoles, un fet que molesta molt als membres d'altres unitats, especialment les que han d'anar a l'estranger en missions de tant perill com Afganistan i que no disposen del material adequat per a la seva protecció.

En la lluita contra els incendis forestals o qualsevol altra catàstrofe, tothom és benvingut. Però si ho volen fer els militars espanyols, que deixin a les casernes les armes i els canons i que si venen a casa nostra, que ho facin com a cascs blaus, en qualitat de força internacional i no com a exèrcit ocupant. L’exèrcit espanyol, no oblidem-ho és el responsable de la guerra de 1936 i dels 40 anys de dictadura.

calendari de bombers

Ara està de moda això dels calendaris de gent mig despullada i amb poses del tot eròtica. Bé, dir que està de moda de moda, potser no és cert, perquè en les parets dels mecànics de cotxes fa anys que pengen noies rosses i tetudes.
Però en el col·lectiu de bombers, almenys a casa nostra, si que sembla que estigui de moda, fer calendaris on es veuen bombers musculosos aixecant mànegues o jugant amb la destral, tot ensenyant el màxim possible del seu cos.
Sincerament a mi no m’agraden. Els trobo de mal gust, narcisistes i molt, molt sexistes. De la mateixa manera que calendaris similars, però només de dones despullades aixequen critiques per que potencien l’explotació de les dones, per mi això és el mateix.
El que més greu em sap és que aquest calendari es fa per recollir diners. El fet de vendre’s el teu cos, ja sigui carnalment o amb imatges no és prostituir-se?
Crec que els bombers haurien de donar una altra imatge, que no només, la d’uns paios despullats, suats, mullats i no sé que més. Podrien ser més originals i editar un calendari com els dels Bombers de Barcelona l'any 2008, amb fotos simpàtiques amb gent famosa.
A més, trobo del tot inapropiat que facin servir material del Cos de Bombers de la Generalitat pagat amb fons públic, per fotografiar-se amb ell despullats.
Què passaria si les dones del Cos de Bombers posessin en un calendari mig despullades. Més d’un bomber les titllaria de putes. I crec que no m’estic passant amb aquesta afirmació, que en aquest cos ens coneixem com pensem tots...
Em sap molt greu, però no compraré cap calendari així.

Els Bombers de la Generalitat informaran a partir d'avui del cost dels rescats

Informació publicada a la premsa:

A partir d'avui, 1 d'octubre, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments informarà tots els ciutadans que hagin hagut de ser rescatats de les despeses que ha comportat el seu rescat. La informació es farà mitjançant l'enviament d'una factura proforma.

La finalitat d'aquesta mesura és conscienciar la població del cost del servei i de la necessitat de tenir una bona preparació i informació abans d'emprendre qualsevol activitat.

El cost de cada salvament es calcula d'acord amb les taxes vigents actualment: 30 €/h per bomber que hagi treballat en el servei; 39 €/h per cada vehicle que hi hagi intervingut i 2.271,5 € per cada hora de vol dels mitjans aeris que es mobilitzin.

La meva pregunta és:

Si en un rescat participa un bomber voluntari, aquest cobra uns 7 euros per hora, tarifa estipulada per la participació d'un bomber voluntari en qualsevol servei. Si la Gene en demana 30 euros per bomber, on van a parar els 23 eurets que sobren de cada bomber voluntari??

Escala bàsica del cos de bombers (72/08)

Avui he sapigut que malgrat aprovar les proves físiques, no he superat el tall, i això vol dir que no soc apte per continuar endavant en les oposicions.
Enguany no podré ser bomber funcionari. Hauré d'esperar una nova oportunitat.
Una infinita tristor m'embarga...

Foc gairebé zero

Article publicat al diari Avui 28/08/08

La campanya encara no s'ha acabat però, amb les dades provisionals, el 2008 està marcant la millor campanya de lluita contra els incendis forestals des del 1992. Entre l'1 de gener i el 24 d'agost s'han registrat a Catalunya 360 incendis forestals, amb un balanç de 473 hectàrees calcinades (180 hectàrees arbrades i 293 hectàrees de matolls i pastures). Durant els dos primers mesos d'aquest estiu s'han registrat 140 incendis amb un total de 11,7 hectàrees forestals cremades (11,7 arbrades i 16,7 no arbrades).

Des de principis dels anys 80, quan es van començar a registrar estadístiques sistemàtiques sobre incendis forestals, només hi ha hagut dos anys amb dades tan positives com les actuals, els anys 1987 i 1992 (vegeu gràfic).
L'únic incendi relativament important d'aquest estiu es va produir el passat dia 8 a la tarda a Almenar (Segrià). Les flames van calcinar unes 55 hectàrees de matolls als marges del riu Noguera Ribagorçana i van obligar a mobilitzar una quinzena de dotacions terrestres de bombers i tres mitjans aeris. En els treballs d'extinció van resultar ferits dos bombers.

El foc de més extensió es va produir el 30 de gener a Bausén (Vall d'Aran), amb 90 hectàrees cremades, principalment de pastures i matolls.

Atenció a les tempestes

Els bombers han tingut fins ara un estiu tranquil i durant els últims dies han hagut de centrar la seva atenció en les tempestes. Així, el cap de setmana passat es van produir dos incendis a la Ribera d'Ebre a causa dels llamps i dilluns hi va haver tres incendis similars a Montmell, en tots els casos amb menys d'una hectàrea calcinada, ha explicat Marc Castellnou, responsable dels Grups de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF) del Bombers.

Després de molts mesos de sequera, les pluges de primavera han facilitat la feina dels bombers i "ara, a finals d'estiu, tenim l'activitat que en altres ocasions tenim a principis de juny", explica Castellnou.

Les prediccions meteorològiques indiquen que les temperatures es mantindran moderades i que la pluja afectarà diverses comarques catalanes. "Si no es produeixen situacions de vent, esperem acabar l'estiu amb un balanç molt positiu en la lluita contra els incendis forestals, però en tot cas es mantindran totes les precaucions com a mínim fins al 15 de setembre", han destacat els responsables dels GRAF.

Entre els fets singulars d'aquesta campanya contra els incendis es troba la detenció de dos presumptes piròmans a Piera o Alforja. Un dels detinguts era un bomber funcionari del parc de Reus, un home de 62 anys que va admetre ser l'autor del foc forestal iniciat el 28 de juliol als Garrigots, que va cremar 1.400 metres quadrats de matolls.

Bombers de Nova York

Aquest estiu he fet amb la Laia, el meu amor, un espectacular viatge a Nova York. Com no, visita obligada als herois de la ciutat, que tampoc ha calgut anar a cercar-los gaire, perquè cada dia ens els trobavem per tot arreu. Algunes de les més de 100 fotos que hem fet:

Convocatoria 72/08

Hi ha oposicions al Cos de Bombers!!! Després d'un any i mig d'espera, per fí, es tornen a convocar places...però...com sempre les coses en aquesta casa no es fan com s'haurien de fer...

A continuació un escrit que corre pels Parcs de Bombers que pot ser una mostra del que dic:

Senyor/a,

El motiu d’aquest escrit és mostrar-li el meu descontent per les anomalies que he observat a l’examen del segon exercici de la primera prova de la convocatòria 72/08 d’accés al cos de Bombers de la Generalitat. Crec fermament que l’elecció de les preguntes, el redactat i la redacció de les respostes són d’un rigor mínim, que no es correspon de cap de les maneres amb el què s’espera d’un examen d’aquesta importància. Les preguntes elegides versen en massa casos sobre dades insignificants per a la feina dels bombers i sense cap valor útil. A més moltes preguntes no són d’esperar segons el temari publicat dins de les bases de la convocatòria i que cal recordar que és molt poc acotat. La idoneïtat de les preguntes pot ser discutible en molts casos i per això no hi aprofundiré més, però el que és indiscutible és que hi ha unes quantes preguntes mal redactades, altres amb errades i d’altres amb respostes errònies que s’han admès com a certes.
Aquí detallo les preguntes en qüestió juntament amb les errades observades:

El número de pregunta és referit al model d’examen C.

Pregunta 10: Quins municipis uneix la C-14?

En dues respostes apareix un municipi anomenat Pons. Una d’elles suposadament és la correcta. Doncs bé, a Catalunya, fins ara, no hi ha cap municipi amb el nom de Pons. N’hi ha un que es diu Ponts, segons estableix la vigent Llei 6/1987, de 4 d’abril, de l’organització comarcal de Catalunya, i que donaria sentit a la resposta correcta si fos aquest l’esmentat.


Pregunta 46: Es disposa d’un trepant de 700 watts de potència, i dues broques de 6mm i 10mm de diàmetre. Marca la resposta correcta.

Si analitzem les respostes veiem que n’hi ha dues de correctes. A més la que la plantilla de correcció marca com a correcte en realitat no ho és.
Veiem-ho:

a) La potència depèn del moment de força.

Quan es diu que un trepant és de 700 watts de potència vol dir que aquesta és la potència màxima que pot entregar el trepant sotmès a una càrrega de treball. Fins que no arribi a aquesta potència màxima és possible que el trepant entregui una potència inferior.
La forma universalment acceptada per relacionar potència entregada i parell en elements que treballen en rotació és aquesta:

P = n x M

On P és la potència, n el règim de gir o número de revolucions per unitat de temps i M el parell exercit pel motor o moment de força. Només de fer un cop d’ull a la fórmula ja veiem que efectivament la potència depèn del moment de força. El que també és veritat és que si treballem amb el trepant entregant la potència màxima, al variar la moment de força també variarà el règim de gir, per mantenir el resultat fix. Aquest últim apunt només és vàlid quan treballem amb la potència màxima. Si, per exemple, el moment disminueix fins a tal punt que el règim de gir ja ha arribat al màxim que permet el motor (recordem que els motors elèctrics de corrent alterna tenen un règim de gir màxim) una posterior disminució del moment ha de comportar per força una disminució del la potència. Això explica que quan un trepant gira a l’aire, sense estar en contacte amb cap altre material, la potència consumida sigui molt baixa.
Per tant, de nou, podem concloure que la opció a) és correcta.

b) El moment de força és el mateix amb les dues broques.

El moment de força (o parell) d’una màquina-eina és un valor variable que està relacionat amb la potència del motor, amb el seu disseny i a la càrrega i règim de treball a la que està sotmesa. En tot cas el moment de força màxim és un valor fix que l’eina no és capaç de sobrepassar. En el cas d’un trepant no canvia res. El que sí que pot variar és la força màxima exercida pel trepant en funció de la broca que utilitzem.
La fórmula universalment acceptada per a relacionar força i moment és aquesta:

M = F x r

On M és el moment de força o parell, F la força i r el radi o distància d’aplicació de la força.
Com que hem dit que el moment de força màxim és característic de l’eina i per tant fix, veiem que una variació del valor de r ha de provocar una variació del valor de F. Així, a major r menor F i a l’inversa. Això ens ha de fer veure que una broca de 10mm de diàmetre ha d’exercir menor força que una de 6mm en el mateix trepant, mantenint així el moment constant.
És per tant certa l’afirmació de la opció b.

c) Amb la broca de 10mm el moment de força és menor.

Vist el raonament de l’apartat anterior ja veiem que aquesta afirmació és falsa. Seria certa si canviéssim “el moment de força” per “la força”

d) Amb la broca de 6mm el moment de força és menor.

Vist el raonament de l’apartat b ja veiem que aquesta afirmació és falsa. No seria certa encara que canviéssim “el moment de força” per “la força”.

Curiosament la plantilla de resolució de l’examen dóna coma bona la opció d.


Pregunta 54: En relació al codi Hazchem (hazardous chemical) quina afirmació és certa?

Si tenim en compte que el Codi Hazchem és un codi de classificació per a mercaderies perilloses format per 2 ó 3 caràcters: 1 número + 1 ó 2 lletres; i tenim en compte també que el Panell Hazchem és un panell per a transports de mercaderies perilloses que inclou el codi Hazchem + el codi ONU + el diamant de perill + Telèfon de contacte: veiem que cap de les respostes és correcte.
Així no és correcte tampoc la opció b: “Es manté el número ONU i l’etiqueta de perill”. Recordem que el codi Hazchem és un codi, no un panell.


Pregunta 66: En un pilar de formigó armat, quins esforços absorbeix principalment l’armadura d’acer?

Aquesta pregunta està mal redactada i no es correspon amb les respostes. L’enunciat incorpora la paraula “principalment”. “Principalment” vol dir el mateix que “sobretot” o sigui “per damunt de tot”. Si responem la pregunta sense veure les opcions la resposta correcta és: Els esforços de compressió; doncs són aquests els principals en els pilars i de la mateixa manera que actuen sobre el formigó ho fan sobre l’acer. Cap de les respostes a elegir és correcta.
Puc imaginar sense dificultat una pregunta per provar els mateixos coneixements que seria així: “Perquè els pilars de formigó armat incorporen armadures d’acer?” i una resposta correcta que seria: “Per absorbir els esforços de tracció que es poden generar amb el vinclament”. Així de fàcil. Em pregunto si és tan difícil redactar les preguntes i les respostes correctament.

Pregunta 71: En relació al diamant de perill, quina afirmació és certa?

Sembla que per encertar la resposta correcta a aquesta pregunta s’havia de saber si la P va abans que la F o després a les sigles NFPA. A part de la òbvia escassetat de sentit de la pregunta i les respostes, s’ha comès l’errada de traduir el nom d’una associació americana, que evidentment no té nom en català. A més a l’opció C la traducció és tan sols parcial, barrejant l’anglès i el català de manera barroera, incloent les sigles en castellà “EEUU”. Tot això fa que no hi hagi cap resposta correcta per triar.


Pregunta 72: Quina de les següents paraules NO segueix aquesta definició: línia que uneix tots els punts que es troben a la mateixa altitud.

Analitzem les opcions:

a) Isòbata.
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’isòbata és la línia imaginària que uneix els punts del subsòl o dels fons oceànics o masses continentals d’aigua situats a una mateixa profunditat.
Veiem que aquesta resposta pot ser correcta, doncs en cap moment fa referència a la altitud. Creure que altitud i profunditat són magnituds iguals o que la profunditat és una altitud negativa és erroni. Veiem que diu el diccionari d’aquests dos termes:
Altitud: Altura d’un punt de la Terra respecte al nivell del mar.
Profunditat: Distància de dalt a baix al fons.
Amb això es pot veure que l’altitud fa referència a la posició d’un element respecte el nivell del mar, mentre que la profunditat fa referència a la fondària d’un element respecte la seva pròpia superfície. D’aquesta manera les Isòbates d’un llac de muntanya no tenen res a veure amb la altitud a la que es troba el llac.

b) Isohipsa.
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’isohipsa és la línia que uneix en un mapa els punts d’igual altitud respecte d’un pla horitzontal.
Per tant segueix la definició de l’enunciat i no pot ser la resposta bona.

c) Cota.
Segons el diccionari, nombre que en els plans topogràfics indica l’altitud d’un punt geogràfic sobre un pla pres per base.
Veiem que no s’ajusta a la definició de l’enunciat i pot ser per tant una altra resposta correcta.

d) Corba de nivell.
Segons el diccionari és el mateix que isohipsa. Per tant, si fem servir el mateix raonament que a l’opció b, veiem que tampoc pot ser la resposta correcta.

Ens trobem per tant amb una pregunta que té dues possibles respostes correctes. No hauria estat gaire difícil posar més atenció al redactat de l’enunciat perquè la pregunta es pogués respondre amb una sola opció.

Pregunta 73: La capacitat de refredament de la neu carbònica (CO2), és respecte la capacitat de refredament de l’aigua per evaporació:

En aquesta pregunta se’ns demana una relació de magnitud entre dos valors. La capacitat de refredament de la neu carbònica és conseqüència del calor latent de sublimació de la neu carbònica (el CO2 a pressió atmosfèrica passa de sòlid a gas directament). Si busquem el valor trobem:

Calor de sublimació del CO2 = 573 kJ/kg

Aquest valor està universalment acceptat i el podem trobar multitud de documentació, com per exemple la que subministra l’empresa fabricant d’aquest producte Abelló Linde.

La capacitat de refredament de l’aigua per evaporació és degut al calor latent de evaporació. Aquest és encara més fàcil de trobar:

Calor d’evaporació de l’aigua = 2260 kJ/kg

Si volem saber la relació entre els dos valors els hem de dividir:

573/2260 = 0,25

Per tant la relació és d’un 25%. Ara si busquem la resposta que s’ajusta al càlcul no la trobem. A la correcció s’ha donat com a opció vàlida un valor de 10% que no té res a veure amb la resposta correcta.

Espero que vist això entengui el meu descontent i refús a un examen que s’ha fet de la pitjor manera possible.
Com a bomber funcionari i com a formador de regió em preocupo de que els coneixements que tenim els bombers siguin útils i acurats. No imagini que per a veure totes aquestes errades m’hagi hagut d’esforçar gaire ni hagi anat a buscar experts en la matèria, tan sols una mirada en deteniment i una recerca ràpida d’informació m’ha fet adonar de tots els errors exposats; i de ben segur n’hi ha que m’han passat per alt. No acabo d’entendre com s’ha pogut posar tan poc d’esforç en redactar un examen tan important per a tanta gent. Ni tan sols s’ha corregit la ortografia i ens poden sorprendre paraules com “estandaritzat”, que no és correcte en català.
Espero que aquest escrit serveixi per alguna cosa més que fer passar una estona avorrida al lector, li demano que faci el possible perquè no tornem a veure exàmens d’aquest estil en properes convocatòries.

Miquel Trujillo

Web Història de Bombers

Imprescindible pàgina per conèixer la història dels cossos de bombers del nostre país:

http://historiesdebombers.blogspot.com/

Qui la fa, que la pagui!

El passat diumenge arran de la victòria de la selecció espanyola, la xusma espanyolista va sortir al carrer per celebrar-la. Els bombers de la Generalitat van fer més de 90 sortides, per apagar focs a contenidors d'escombraries i els Bombers de Barcelona més d'una vuitantena. A Barcelona, a més, van haver-hi destrosses en un autobús i constants agressions als automobilistes que no celebraven la victòria d'Espanya. En alguns llocs a més dels incendis dels contenidors, es van causar desperfectes i destrosses del mobiliari urbà, així com es van cremar banderes catalanes. A Reus, Tarragona, Figueres i Terrassa, per exemple, també van haver-hi incidents importants. A Terrassa el resultat de la celebració vandàlica va ser d'un mínim de quinze contenidors cremats, un parell de vehicles amb desperfectes i la destrossa de tot el mobiliari de la Plaça de l’Aigua. A més, en algunes ciutats, la xusma espanyolista es va encarar i va insultar els bombers.

A Barcelona, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona ha denunciat que l’Ajuntament no ha estat transparent en relació als incidents que hi hagué en la celebració de la victòria d’Espanya a l’Eurocopa. L’entitat considera que el consistori ha volgut amagar els aldarulls causats per grups d’ultradreta que aprofitaren el triomf futbolístic per fer una exhibició de força sota la mirada passiva de la Guàrdia Urbana i els mossos d'esquadra. Durant dues hores a Barcelona la policia no va fer res per a controlar els incidents, en els quals hi havia involucrats força militants d'extrema dreta amb banderes espanyoles, franquistes i nazis. Alguns van saquejar dos camions de bombers, després de tallar el carrer. Finalment la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra va intervenir fent unes càrregues contundents.

Pel fet de no sentir-nos partícips d’aquesta celebració al no compartir els valors d'espanyolisme, xenofòbia, intolerància, incivisme, mala educació i menyspreu, no volem pagar els desperfectes d’aquests brètols. La societat catalana es basa en el respecte i el seny. Al no sentir-nos respectats ens neguem a assumir les despeses d’aquestes destrosses i demanem a l'administració que pertoca que en la partida d’imposts de l’any que ve, no ens inclogui la quantitat proporcional que hauríem de pagar. També demanem a les forces de seguretat que identifiquin als autors dels desperfectes i que siguin ells els únics que paguin el seu incivisme. Hi ha prou imatges fotogràfiques i televises per poder identificar aquests vàndals. I finalment demanem a totes les autoritats catalanes que condemnin aquests fets.

El nou CECAT

S'inaugura la nova seu del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, CECAT. Es tracta del centre superior d'informació i coordinació de l'estructura de Protecció Civil de Catalunya i suposa una millora tant tècnica com operativa. A l'acte d'inauguració, que va tenir lloc el 20 de juny, va assistir el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, acompanyat del Delegat del Govern de l'Estat a Catalunya, Joan Rangel; el Secretari General del Departament, Joan Boada, i el Director General de Protecció Civil, Josep Ramon Mora, entre altres autoritats i representants dels diversos cossos operatius. El nou CECAT, que ocupa una superfície de 120,30 metres quadrats, està ubicat a les dependències de la seu central del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i compta amb diverses dependències, com la sala de guàrdia (nucli central), la sala de crisi, la de premsa o la sala tècnica de reunions. Un dels aspectes a destacar del CECAT són les seves eines de serveis i la incorporació de moderns sistemes d'informació i telecomunicacions (TIC). En aquest sentit, i des del punt de vista tècnic, els serveis i sistemes d'informació i telecomunicacions del CECAT permeten disposar de manera centralitzada tota la informació necessària per a una presa de decisions eficient i òptima en cas de greu risc col·lectiu, calamitat pública o catàstrofe, i també en el seguiment preventiu, quotidià i continu dels esdeveniments ordinaris. Les principals eines TIC de les quals disposarà el CECAT són el sistema de radiocomunicacions, el sistema de visualització de vídeo i l'aplicació pròpia del CECAT per a la gestió de les emergències (SICECAT), que millorarà el sistema de tramesa de notificacions massives, i alertes als diferents actors participants en una emergència. També comptarà amb els propis sistemes d'informació de cada una de les agències o cossos operatius. El CECAT es converteix així en el punt clau en la coordinació i la presa de decisions en situacions d'emergència, amb capacitat per prestar un servei continu en la prevenció i la vigilància de les situacions de risc.

Tot canvia perquè res no canviï

Inaugurem el CECAT

Noticia del Diari Avui 21 juny 2008

La pluja retarda l'augment del risc d'incendis a finals d'agost

El govern ha presentat la campanya d'incendis per a aquest estiu, que està marcada per un augment del risc a finals d'agost i principis de setembre, ja que les pluges dels darrers mesos fan preveure una situació "tranquil·la" al juny i el juliol, segons ha explicat el conseller d'Interior, Joan Saura.

En la seva compareixença parlamentària, Joan Saura ha explicat que aquest estiu serà "més calorós", amb un augment de dos o tres graus, i amb més vent, i que les onades de calor sumades a la proximitat d'urbanitzacions i polígons a masses forestals fan incrementar el risc d'incendis. A més, indica que un tercer factor que incrementa el risc és la simultaneïtat de focs, perquè divideix esforços. El conseller Joan Saura ha fet aquestes manifestacions en la seva intervenció a la comissió parlamentària de justícia, dret i seguretat ciutadana, a què ha assistit juntament amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per explicar la campanya de prevenció d'incendis per a aquest estiu, que començarà el 15 de juny i finalitzarà el 15 de setembre. Interior ha invertit 28,5 milions d'euros en aquesta actuació per a l'extinció d'incendis, a més de 17 milions per renovar el parc mòbil dels bombers i 23 milions d'euros per ampliar o construir parcs de bombers.

La campanya d'incendis comptarà amb 6.399 efectius, 147 més que l'any passat. D'aquests, 2.344 són bombers professionals, 2.445 són bombers voluntaris, 1.022 són auxiliars forestals i 160 són guaites. A més, als 150 parcs de bombers s'afegiran 23 parcs d'estiu i es cobriran 80 punts de guaita. Es disposarà de 33 mitjans aeris i 756 vehicles terrestres.

Segons han explicat els dos consellers, la pluviometria de la tardor-hivern va ser molt deficitària, a més d'augmentar el risc d'incendis al març pel vent i la forta sequera. Per això s'ha destacat que les darreres pluges han fet millorar la situació general, excepte alguna zona cap al nord-est, com el Cap de Creus, i baixa la situació de risc de cara al juny i i el juliol sobretot, tot i que "els experts ens indiquen que augmentarà cap al final de la campanya", cap a finals d'agost i principis de setembre, ha explicat Saura. Malgrat això, el govern insisteix que no es pot abaixar la guàrdia ja que sempre hi ha risc d'un gran incendi, ja que són importants les onades de calor amb fort vent que es poden produir a l'estiu.

Forestal: punt i final

Per primera vegada des de l’any 1999 (o 1997 si comptem els dos estius treballats com a vigilant forestal), que no estaré a l’estiu a peu de canó, a primera línia lluitant contra les flames. L’oferta laboral del nou CECAT ha estat massa temptadora i aquest estiu no vestiré de blau ni formaré part del nombrós exercits de forestalillos disposats a lluitar contra el foc.
Una estranya sensació em domina. Nostàlgia, enyorança, pena, melancolia...Els anys passen per a tothom i segurament la meva etapa com a forestal ja ha finalitzat i ha arribat a la seva fi. Han estat 9 estius molt intensos i plens d’aventures i plens de coneixences. Ara em toca centrar-me en la meva nova feina, en el dia a dia i sobretot en les maleïdes oposicions per arribar a ser algun dia un bomber funcionari. Aquesta és la tasca que haig de fer i que em crida.
Però que els déus dels focs no respirin tranquil·lament. Aquest estiu les flames encara em trobaran com a bomber voluntari i també coordinant la lluita contra el foc, des de segona línia que també és important.

De Cerdanyola a Barcelona

Hem trasllado!
Des de l’1 de juny que el CECAT s’ha traslladat doblament. Per una banda, de manera física, ja que de Cerdanyola hem passat a Barcelona, al Carrer Diputació amb Passeig de Sant Joan i per d’altra banda, de manera administrativa, ja que ja no depenem de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments , si no que ho fem des de la Direcció General de Protecció Civil. I això que comporta?
Doncs deixar d’anar a treballar a Cerdanyola, deixar la Sala Central de Bombers i tenir nous amos i evidentment noves maneres de treballar i funcionar. Ens centrarem en les tasques pròpiament de Protecció Civil i deixarem les de bombers que per això ja està la Sala Central.
Els companys operadors seran casi tots els mateixos, ja que la nova Direcció General de Protecció Civil ens ha ofert una millor laboral, que era pràcticament impossible de rebutjar sobretot vist la desídia i el passotisme ofert des dels Bombers. A mi em sap greu, molt greu. Tot i així, com que valoro més la institució que certes persones, jo no guardo rancor i espero algun dia poder treballar novament amb Bombers (tot i que mai deixaré de treballar-hi per la meva condició de Bomber Voluntari).
El nou CECAT està molt verd. Il·lusiona't, però molt verd. Ja veurem com funciona ja que hi ha masses “elements” que poden fer que no es treballi amb les condicions que s’haurien de treballar, però deixem passar el temps, donem un vot de confiança per veure com evolucionen les coses.

I els més il·lusionats, els meus companys i companyes!!!

Balanç del 2007

Ja tenim balanç de l'any 2007. Més 81.000 serveis alguns dels quals jo he tingut partipació directa, com auxiliar forestal, com a bomber voluntari o com operador del CECAT (ara Sala Central) o del Comandament Avançat.

El resum: els Bombers van treballar en 440 incendis de vegetació (que inclouen vegetació agrícola, forestal i urbana) més que l’any 2006. Ara bé, tot i l’augment de serveis, la superfície afectada va disminuir. Això ha estat possible ‘gràcies a les condicions meteorològiques i a l’eficiència i la rapidesa dels Bombers en les seves actuacions‘.

Pel que fa a la resta de serveis fets durant l’any 2007:
21.890 assistències tècniques no urgents (rutes, inspeccions, gestions administratives…).
En l’apartat d’assistències tècniques urgents, on s’inclouen les fuites d’aigua i de gas, serveis relacionats amb temporals de pluja, neu i vent, i gestions d’ambulàncies en cas d’accidents de trànsit on no treballen els Bombers, entre d’altres, al 2007 es van fer 16.785 serveis.
11.834 incendis varis (deixalles, contenidors i vehicles, entre d’altres).
11.072 serveis en accidents de trànsit
4.330 incendis en edificis, habitatges, indústries i magatzems (increment del 6%), dels quals 3.134 són incendis d’habitatge.

Conductor de Cap de Sector

Avui he fet un servei inèdit fins ara com a bomber. Durant 24 hores he estat el conductor del Cap de Sector. Recordem que en l’organització operativa del Cos de Bombers, per ordre jeràrquic ascendent, trobem el Cap de Guàrdia, el màxim responsable de guàrdia de la Regió d’Emergència (sense comptar el Cap de la Regió), després el seu adjunt, que n’hi ha tres, que s’anomenen “Cap de sector” i després ja hi haurien els responsables de la sortida, un sergent, caporal o el bomber responsables de la sortida, si no hi ha cap oficialitat.
El “meu” Cap de Sector ha estat en Ramon Viladrich, sergent i alhora Cap de Parc de Cerdanyola. Ell té com a costum agafar com a conductor bombers voluntaris. Jo em vaig apuntar fa un temps i que la llista és llarga, fins avui no m’ha tocat a mi...
La figura del conductor és important, ja que mentre el conductor “porta” cap al lloc el “Cap de Sector” aquest està lliure de conduir i pot estar prenent i buscant més informació sobre el sinistre.
A les set del matí ja estava al Parc de Cerdanyola i el primer que hem fet ha estat anar a buscar el cotxe del “Cap de Sector”. Aquest cotxe se’l van tornant els diferents cap de sector, i ahir estava a Mollet, així que hem anat a Mollet.
Només arribar a Cerdanyola, i sense pràcticament temps de res, ja hem tingut el primer avís, un incendi que ha cremat un generador elèctric a Rubí. Tot i que ha estat poca cosa, l’incendi ha encès totes les alarmes, ja que ha provocat en els primers minuts una gran columna de fum, i a tocar hi ha una benzinera. A més part dels 300 litres de combustible que es van cremar van anar a parar al clavegueram de la carretera i això, tot i que facilita l'extinció del foc hi havia el perill de contaminació. Fins el lloc dels fets s’han desplaçat un total de set dotacions dels Bombers de la Generalitat i l'incendi va provocat el tancament provisional de la carretera de Rubí durant la primera hora del matí.
Enllaç d’un vídeo: http://www.cugat.cat/noticies/videos/incendi-rubi.flv

El següent servei que hem tingut, gairebé seguit de l’altre. Dos obrer ferits al desprendre's una llosa de terra de l’obra on estaven treballant a Terrassa. Estaven realitzant un encofrat i una llosa de terra s’ha abocat contra ells i els ha llençat de la bastida tot caient des d’una alçada de 3 metres. Al lloc, hi ha anat els del GRAE, ja que la bastida i la llosa dificultava el seu rescat. A més hi havia el perill d’un segon despreniment de terres. Nosaltres, bé, el Ramon, ha coordinat les tasques de salvament i jo personalment he ajudat a pujar i traslladar fins les ambulàncies als dos ferits.

Després d’això, dinar i ha esperar que passés alguna cosa més...i tot esperant ha passat el migdia, la tarda, el vespre i just a l’hora de sopar avís que es cremava el restaurant Cavall Bernat de Matadepera. Coi!
Ja de camí ens han avisat que només cremava la xemeneia, tot i així els nervis no te’ls treu ningú. Quan hem arribat ja hi havia allà els bombers de Matadepera i els de Terrassa que feina tenien per trobar el recorregut de la xemeneia i revisar tota l’estructura. Mitja horeta, recollim els trastos i cap a casa, ja que la cosa no donava per més, tot i l’ensurt pels amos i pels clients.
A mitja nit de nou al Parc i allà a dormir, ja que la nit no ha donat per més.
Per mi una molt bona experiència, que espero tornar a repetir. A més amb el Ramon tinc molt feeling i ric molt amb ell.

Sala Central de Bombers

El meu lloc de treball ha canviat de nom.
Mitjançant el nou DECRET 183/2007, de 28 d'agost, d'estructuració de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i d'organització operativa i territorial del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, que tot just s'està desenvolupant ara, el CECAT tal com el coneixiem ha passat a millor vida...
Part de les tasques que es feien des del CECAT, són assumides ara per la Direcció General de Protecció Civil, de nova creació i es faran en un edifici situat a Barcelona.

Ara les instal·lacions que abans eren del CECAT, són per la nova i flamant SALA CENTRAL DE BOMBERS. I això què és? Doncs segons el Decret 183/2007, de 28 d'agost:

a) Donar suport a la Subdirecció General Operativa en la coordinació operativa dels serveis amb altres activitats.

b) Donar informació i suport logístic a la Subdirecció General Operativa així com a les Regions d'Emergències que ho requereixin.

c) Disposar de la informació necessària sobre els recursos disponibles i sobre les intervencions o actuacions en curs.

d) Gestionar la mobilització de recursos humans i materials d'acord amb els criteris que determini la persona titular de la Subdirecció General Operativa.

e) Donar suport al comandament operatiu de la intervenció.

f) Coordinar l'elaboració dels plans d'actuació que derivin del pla de protecció civil de Catalunya i altres plans especials i gestionar l'arxiu de tots els plans.

g) Establir criteris generals de funcionament de les Sales de Control de les Regions d'Emergències.

h) Establir criteris i assessorar a les Regions d'Emergències en l'elaboració dels plans d'actuació per riscos específics.

i) Participar en l'organització de simulacres de desplegament operatiu dels plans d'actuació.

j) Donar suport al Servei Tècnic de la Subdirecció General Tècnica pel que fa a les aplicacions i eines informàtiques de gestió operativa.

k) Qualsevol altra funció que li encomanin.

La Divisió de Sala Central de Bombers s'estructura en les unitats centrals següents:

a) La Unitat de Suport Logístic i Mitjans Aeris.
b) La Unitat de Planificació Operativa.

Més clar, l'aigua!
Bona guàrdia!!