Hi ha oposicions al Cos de Bombers!!! Després d'un any i mig d'espera, per fí, es tornen a convocar places...però...com sempre les coses en aquesta casa no es fan com s'haurien de fer...
A continuació un escrit que corre pels Parcs de Bombers que pot ser una mostra del que dic:
Senyor/a,
El motiu d’aquest escrit és mostrar-li el meu descontent per les anomalies que he observat a l’examen del segon exercici de la primera prova de la convocatòria 72/08 d’accés al cos de Bombers de la Generalitat. Crec fermament que l’elecció de les preguntes, el redactat i la redacció de les respostes són d’un rigor mínim, que no es correspon de cap de les maneres amb el què s’espera d’un examen d’aquesta importància. Les preguntes elegides versen en massa casos sobre dades insignificants per a la feina dels bombers i sense cap valor útil. A més moltes preguntes no són d’esperar segons el temari publicat dins de les bases de la convocatòria i que cal recordar que és molt poc acotat. La idoneïtat de les preguntes pot ser discutible en molts casos i per això no hi aprofundiré més, però el que és indiscutible és que hi ha unes quantes preguntes mal redactades, altres amb errades i d’altres amb respostes errònies que s’han admès com a certes.
Aquí detallo les preguntes en qüestió juntament amb les errades observades:
El número de pregunta és referit al model d’examen C.
Pregunta 10: Quins municipis uneix la C-14?
En dues respostes apareix un municipi anomenat Pons. Una d’elles suposadament és la correcta. Doncs bé, a Catalunya, fins ara, no hi ha cap municipi amb el nom de Pons. N’hi ha un que es diu Ponts, segons estableix la vigent Llei 6/1987, de 4 d’abril, de l’organització comarcal de Catalunya, i que donaria sentit a la resposta correcta si fos aquest l’esmentat.
Pregunta 46: Es disposa d’un trepant de 700 watts de potència, i dues broques de 6mm i 10mm de diàmetre. Marca la resposta correcta.
Si analitzem les respostes veiem que n’hi ha dues de correctes. A més la que la plantilla de correcció marca com a correcte en realitat no ho és.
Veiem-ho:
a) La potència depèn del moment de força.
Quan es diu que un trepant és de 700 watts de potència vol dir que aquesta és la potència màxima que pot entregar el trepant sotmès a una càrrega de treball. Fins que no arribi a aquesta potència màxima és possible que el trepant entregui una potència inferior.
La forma universalment acceptada per relacionar potència entregada i parell en elements que treballen en rotació és aquesta:
P = n x M
On P és la potència, n el règim de gir o número de revolucions per unitat de temps i M el parell exercit pel motor o moment de força. Només de fer un cop d’ull a la fórmula ja veiem que efectivament la potència depèn del moment de força. El que també és veritat és que si treballem amb el trepant entregant la potència màxima, al variar la moment de força també variarà el règim de gir, per mantenir el resultat fix. Aquest últim apunt només és vàlid quan treballem amb la potència màxima. Si, per exemple, el moment disminueix fins a tal punt que el règim de gir ja ha arribat al màxim que permet el motor (recordem que els motors elèctrics de corrent alterna tenen un règim de gir màxim) una posterior disminució del moment ha de comportar per força una disminució del la potència. Això explica que quan un trepant gira a l’aire, sense estar en contacte amb cap altre material, la potència consumida sigui molt baixa.
Per tant, de nou, podem concloure que la opció a) és correcta.
b) El moment de força és el mateix amb les dues broques.
El moment de força (o parell) d’una màquina-eina és un valor variable que està relacionat amb la potència del motor, amb el seu disseny i a la càrrega i règim de treball a la que està sotmesa. En tot cas el moment de força màxim és un valor fix que l’eina no és capaç de sobrepassar. En el cas d’un trepant no canvia res. El que sí que pot variar és la força màxima exercida pel trepant en funció de la broca que utilitzem.
La fórmula universalment acceptada per a relacionar força i moment és aquesta:
M = F x r
On M és el moment de força o parell, F la força i r el radi o distància d’aplicació de la força.
Com que hem dit que el moment de força màxim és característic de l’eina i per tant fix, veiem que una variació del valor de r ha de provocar una variació del valor de F. Així, a major r menor F i a l’inversa. Això ens ha de fer veure que una broca de 10mm de diàmetre ha d’exercir menor força que una de 6mm en el mateix trepant, mantenint així el moment constant.
És per tant certa l’afirmació de la opció b.
c) Amb la broca de 10mm el moment de força és menor.
Vist el raonament de l’apartat anterior ja veiem que aquesta afirmació és falsa. Seria certa si canviéssim “el moment de força” per “la força”
d) Amb la broca de 6mm el moment de força és menor.
Vist el raonament de l’apartat b ja veiem que aquesta afirmació és falsa. No seria certa encara que canviéssim “el moment de força” per “la força”.
Curiosament la plantilla de resolució de l’examen dóna coma bona la opció d.
Pregunta 54: En relació al codi Hazchem (hazardous chemical) quina afirmació és certa?
Si tenim en compte que el Codi Hazchem és un codi de classificació per a mercaderies perilloses format per 2 ó 3 caràcters: 1 número + 1 ó 2 lletres; i tenim en compte també que el Panell Hazchem és un panell per a transports de mercaderies perilloses que inclou el codi Hazchem + el codi ONU + el diamant de perill + Telèfon de contacte: veiem que cap de les respostes és correcte.
Així no és correcte tampoc la opció b: “Es manté el número ONU i l’etiqueta de perill”. Recordem que el codi Hazchem és un codi, no un panell.
Pregunta 66: En un pilar de formigó armat, quins esforços absorbeix principalment l’armadura d’acer?
Aquesta pregunta està mal redactada i no es correspon amb les respostes. L’enunciat incorpora la paraula “principalment”. “Principalment” vol dir el mateix que “sobretot” o sigui “per damunt de tot”. Si responem la pregunta sense veure les opcions la resposta correcta és: Els esforços de compressió; doncs són aquests els principals en els pilars i de la mateixa manera que actuen sobre el formigó ho fan sobre l’acer. Cap de les respostes a elegir és correcta.
Puc imaginar sense dificultat una pregunta per provar els mateixos coneixements que seria així: “Perquè els pilars de formigó armat incorporen armadures d’acer?” i una resposta correcta que seria: “Per absorbir els esforços de tracció que es poden generar amb el vinclament”. Així de fàcil. Em pregunto si és tan difícil redactar les preguntes i les respostes correctament.
Pregunta 71: En relació al diamant de perill, quina afirmació és certa?
Sembla que per encertar la resposta correcta a aquesta pregunta s’havia de saber si la P va abans que la F o després a les sigles NFPA. A part de la òbvia escassetat de sentit de la pregunta i les respostes, s’ha comès l’errada de traduir el nom d’una associació americana, que evidentment no té nom en català. A més a l’opció C la traducció és tan sols parcial, barrejant l’anglès i el català de manera barroera, incloent les sigles en castellà “EEUU”. Tot això fa que no hi hagi cap resposta correcta per triar.
Pregunta 72: Quina de les següents paraules NO segueix aquesta definició: línia que uneix tots els punts que es troben a la mateixa altitud.
Analitzem les opcions:
a) Isòbata.
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’isòbata és la línia imaginària que uneix els punts del subsòl o dels fons oceànics o masses continentals d’aigua situats a una mateixa profunditat.
Veiem que aquesta resposta pot ser correcta, doncs en cap moment fa referència a la altitud. Creure que altitud i profunditat són magnituds iguals o que la profunditat és una altitud negativa és erroni. Veiem que diu el diccionari d’aquests dos termes:
Altitud: Altura d’un punt de la Terra respecte al nivell del mar.
Profunditat: Distància de dalt a baix al fons.
Amb això es pot veure que l’altitud fa referència a la posició d’un element respecte el nivell del mar, mentre que la profunditat fa referència a la fondària d’un element respecte la seva pròpia superfície. D’aquesta manera les Isòbates d’un llac de muntanya no tenen res a veure amb la altitud a la que es troba el llac.
b) Isohipsa.
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’isohipsa és la línia que uneix en un mapa els punts d’igual altitud respecte d’un pla horitzontal.
Per tant segueix la definició de l’enunciat i no pot ser la resposta bona.
c) Cota.
Segons el diccionari, nombre que en els plans topogràfics indica l’altitud d’un punt geogràfic sobre un pla pres per base.
Veiem que no s’ajusta a la definició de l’enunciat i pot ser per tant una altra resposta correcta.
d) Corba de nivell.
Segons el diccionari és el mateix que isohipsa. Per tant, si fem servir el mateix raonament que a l’opció b, veiem que tampoc pot ser la resposta correcta.
Ens trobem per tant amb una pregunta que té dues possibles respostes correctes. No hauria estat gaire difícil posar més atenció al redactat de l’enunciat perquè la pregunta es pogués respondre amb una sola opció.
Pregunta 73: La capacitat de refredament de la neu carbònica (CO2), és respecte la capacitat de refredament de l’aigua per evaporació:
En aquesta pregunta se’ns demana una relació de magnitud entre dos valors. La capacitat de refredament de la neu carbònica és conseqüència del calor latent de sublimació de la neu carbònica (el CO2 a pressió atmosfèrica passa de sòlid a gas directament). Si busquem el valor trobem:
Calor de sublimació del CO2 = 573 kJ/kg
Aquest valor està universalment acceptat i el podem trobar multitud de documentació, com per exemple la que subministra l’empresa fabricant d’aquest producte Abelló Linde.
La capacitat de refredament de l’aigua per evaporació és degut al calor latent de evaporació. Aquest és encara més fàcil de trobar:
Calor d’evaporació de l’aigua = 2260 kJ/kg
Si volem saber la relació entre els dos valors els hem de dividir:
573/2260 = 0,25
Per tant la relació és d’un 25%. Ara si busquem la resposta que s’ajusta al càlcul no la trobem. A la correcció s’ha donat com a opció vàlida un valor de 10% que no té res a veure amb la resposta correcta.
Espero que vist això entengui el meu descontent i refús a un examen que s’ha fet de la pitjor manera possible.
Com a bomber funcionari i com a formador de regió em preocupo de que els coneixements que tenim els bombers siguin útils i acurats. No imagini que per a veure totes aquestes errades m’hagi hagut d’esforçar gaire ni hagi anat a buscar experts en la matèria, tan sols una mirada en deteniment i una recerca ràpida d’informació m’ha fet adonar de tots els errors exposats; i de ben segur n’hi ha que m’han passat per alt. No acabo d’entendre com s’ha pogut posar tan poc d’esforç en redactar un examen tan important per a tanta gent. Ni tan sols s’ha corregit la ortografia i ens poden sorprendre paraules com “estandaritzat”, que no és correcte en català.
Espero que aquest escrit serveixi per alguna cosa més que fer passar una estona avorrida al lector, li demano que faci el possible perquè no tornem a veure exàmens d’aquest estil en properes convocatòries.
Miquel Trujillo
