14 d’agost 2006

L’ajut a Galícia continua

Dilluns, comença una nova setmana. D’alguna manera, aquella passivitat que tant ens ha sorprès en els nadius, aquell alentiment en tot que hem percebut des que hem arribat, ja no és tant evident. El que no sabem és si és per un increment de la sensibilitat en el tema incendis o pel fet que és dilluns, i per això veiem més gent pel carrer, més moviment i el que passa és que van a treballar.
Avui hem sortit de l’Escola de Seguretat Pública amb una assignació de tasques molt més clara: repetim la zona de treball, Mouriscadas i Edreira, llocs del Conseillo d’Avión, igual com ahir. D’alguna manera continuem la tasca d’ahir.
A efectes uslístics, avui tot rutlla molt millor. El PT s’ha emplaçat de forma molt millor que ahir, tret del para-sol, que encara no hi és. Pel demès, hem fet l’atrezzo que ens fa sentir còmodes: ordinadors per tot arreu, taules, cadires, mapes penjats per tot arreu. Hem pogut definir sectors de treball, saber quins comandaments hi ha a cada lloc, quines tasques s’han assignat,... l’operador opera; vull dir, que té feina. La pissarra és plena d’anotacions.
En Jordi Rius ha parit una guia de navegació a la gallega. Tenim un mapa guia de la zona, i ha incorporat els fulls de tall de l’ortofotomapa a escala 1:10.000. Si els de la Xunta veiessin això encara ens el fitxarien. Tenim disponibles 36 mapes 1:10.000 de la zona, d’un vol del 2003, amb el seu corresponent solapament per no perdre res d’informació. Alt nivell, xavals. Quan trobem la manera de fer arribar aquesta cartografia als bombers, la llàstima és que serà massa tard. Per la resta, el tàndem Jordi Rius-Quim Sala ha fet autèntiques meravelles.
Ja tenim el perímetre de l’incendi, i en Jordi Rius ens ha fet un mapet estupendo per l’ocasió. L’hem enviat per correu electrònic a la Xunta. Esperem que no se sentin envaïts. La cosa volta les 2.600 hectàrees (la cosa nostra, a Galícia jo penso que mai no sabran el que va cremar el 2006 en total).
Taller ràdio no s’ha quedat enrere. Ho du tot absolutament al dia, a ningú no li falta cap bateria ni emissora. No paren de buscar la millor cobertura, i anar a fer de repetidor si cal amb el seu vehicle. Calla, que encara els podríem fitxar a la USLO, aquests tios també penquen! (pesats! Són n’Alfonso i en Daaaani)
Els mitjans aeris catalans afortunadament són amb nosaltres. L’hotel 04 i el bravo 61 ens han permès de treballar com estem acostumats, amb comandament aeri i suport ded descàrregues en els llocs més delicats.
En Marc Castellnou i sus muchachos –amb carinyo, ho diem- pensem que són com en -una mena de parc infantil gegant, aquí a Galícia. Tenen camp i camp per córrer aquí!