Com sabreu, la USLO té aquesta doble funció de suport a l’estructura opereativa de bombers: la part logística i la part de suport al comandament operatiu. Efectivament, no tot és el punt de trànsit en el nostre comboi d’ajuda a Galícia.
En Joan Anfrons, que algú va decidir que havia de venir, està en tot moment a l’alçada de les circumstàncies. Tot l’avituallament a foc i els menjars que fem al lloc on dormim –l’Academia gallega de seguretat pública, alguna cosa semblant al que haurà de ser la nostra futura escola de seguretat pública de catalunya, quan l’escola de policia acabi de fagocitar del tot l’escola de bombers- són estupendos. Tenim servei de bugaderia, respostatge de benzina a qualsevol benzinera de Galícia, sigui de la companyia que sigui, recanvis d’ulleres forestals, mascaretes respiratòries, etc. Cal dir que moltes d’aquestes coses les va anar lligant en Pep Colàs abans de l’arribada del Comboi (la figura del tècnic de diagnosi ha esdevingut clau, vital, per una millor arribada del comboi; molt bé pel qui va decidir enviar un tècnic i un membre de l’USLO dos dies abans de l’arribada del comboi; ha resultat del tot vital pel bon funcionament de la cosa).
A més, el carácter únic de l’Anfrons fa que mai no deixem de riure. Els seus acudits verds amenitzen els llargs desplaçaments fins a la zona de foc.
També us hem de parlar de la cosa mecànica. L’oficial de Tarragona i l’Hervàs fan un equip potent. La perla del comboi, l’E-85, potser serà donació de bombers de la generalitat a la Xunta –igual no resisteix el viatge de tornada. Des que som aquí ha tingut tres avaries serioses. L’ofcial de Tarragona i l’Hervás ens fan reviure aquests dies temps pretèrits a la casa, amb els bombers tot el dia sota els camions arreglant les coses amb un filferro i quatre cargols. A mi personalment se’m posa la gallina de pell quan veig gent com ells treballant en condicions molt precàries amb aquelles ganes i aquella empenta: “tu, que aixó ho hem d’arreglar, va, com sigui, nem-hi de cara”. A banda del pobre E-85, hem de ressenyar alguna roda punxada i un parell de les postres novíssimes i flamants bombes que han deixat de funcionar correctament. Res seriós, d’altra banda inesperat en vehicles tan nous.
I ara us hem de deixar perque l’informàtic, membre ilustre de l’USLO, Quim Sala, ha d’enviar unes fotos tan maques de tota l’aventura, i li cal la connexió a la zarza.
Per cert, un operador de la USLO, en Marc Ferrer (jo!) ha estat entrevistat per una ràdio francesa, en français evidentment. Així doncs, els gavatxos també estant informats de tot el que fem...
Seguirem quan poguem.
Disculpeu per les faltes ortográfiques i tipográfiques, tenim poques estones per la crónica.
En Joan Anfrons, que algú va decidir que havia de venir, està en tot moment a l’alçada de les circumstàncies. Tot l’avituallament a foc i els menjars que fem al lloc on dormim –l’Academia gallega de seguretat pública, alguna cosa semblant al que haurà de ser la nostra futura escola de seguretat pública de catalunya, quan l’escola de policia acabi de fagocitar del tot l’escola de bombers- són estupendos. Tenim servei de bugaderia, respostatge de benzina a qualsevol benzinera de Galícia, sigui de la companyia que sigui, recanvis d’ulleres forestals, mascaretes respiratòries, etc. Cal dir que moltes d’aquestes coses les va anar lligant en Pep Colàs abans de l’arribada del Comboi (la figura del tècnic de diagnosi ha esdevingut clau, vital, per una millor arribada del comboi; molt bé pel qui va decidir enviar un tècnic i un membre de l’USLO dos dies abans de l’arribada del comboi; ha resultat del tot vital pel bon funcionament de la cosa).
A més, el carácter únic de l’Anfrons fa que mai no deixem de riure. Els seus acudits verds amenitzen els llargs desplaçaments fins a la zona de foc.
També us hem de parlar de la cosa mecànica. L’oficial de Tarragona i l’Hervàs fan un equip potent. La perla del comboi, l’E-85, potser serà donació de bombers de la generalitat a la Xunta –igual no resisteix el viatge de tornada. Des que som aquí ha tingut tres avaries serioses. L’ofcial de Tarragona i l’Hervás ens fan reviure aquests dies temps pretèrits a la casa, amb els bombers tot el dia sota els camions arreglant les coses amb un filferro i quatre cargols. A mi personalment se’m posa la gallina de pell quan veig gent com ells treballant en condicions molt precàries amb aquelles ganes i aquella empenta: “tu, que aixó ho hem d’arreglar, va, com sigui, nem-hi de cara”. A banda del pobre E-85, hem de ressenyar alguna roda punxada i un parell de les postres novíssimes i flamants bombes que han deixat de funcionar correctament. Res seriós, d’altra banda inesperat en vehicles tan nous.
I ara us hem de deixar perque l’informàtic, membre ilustre de l’USLO, Quim Sala, ha d’enviar unes fotos tan maques de tota l’aventura, i li cal la connexió a la zarza.
Per cert, un operador de la USLO, en Marc Ferrer (jo!) ha estat entrevistat per una ràdio francesa, en français evidentment. Així doncs, els gavatxos també estant informats de tot el que fem...
Seguirem quan poguem.
Disculpeu per les faltes ortográfiques i tipográfiques, tenim poques estones per la crónica.
