Dos membres del Cos de Bombers, en Pep Colàs, sots-inspector de la REMN que treballa a Divivió Operativa, i en Jaume Guillamon, un dels històrics de la USLO, han marxat dijous de matinada a preparar l'arribada del comboi.
Amb un vehicle estupendo,el 918, nou de trinca que penca molt i molt còmode, arribem en 10 hores i mitja.
Ens trobem a Galícia una situació curiosa.
La responsabilitat en l'extinció d'incendis forestals és de la Conselleria de Medi Ambient, de la direcció general de monts, o una cosa així. Ells no tenen cap centre de coordinació ni res preparat, la única cosa que tenen és un centre que han anat creant aquests dies, a mesura que la cosa s'ha anat complicant. No hi ha gairebé coordinador, responsable de l'operatiu d'extinció -hi són probablement, però no hi ha manera d'identificar-los-, no hi ha coordinació amb bombers, que són municipals i no tenen cap coordinació amb ningú, i ara van a apagar foc al bosc perque hi va tothom, però normalment no hi van.
El 112 és un centre de recepció de trucades, i tot i que mostra una certa voluntat de coordinació, no arriba a fer-ho. El 112 i la direcció general de monts no tenen contacte, un no sap què fa l'altre.
Els recursos que gestiona monts, esquadres forestals i demés, no són coneguts pel 112. Igualment monts no coneix quants i quins recursos externs hi ha en l'extinció. Els altres cossos de bombers, l'exèrcit, i destacats membres de l'APTB, treballen al 112 intentant organitzar la cosa. En Ricardo Olabegoia, un conegut de la casa, assumeix de forma natural bona part de mando i la coordinació, la poca que es pot fer.
Hi ha bombers de tota Espanya, i mitjans aeris del Marroc. Nosaltres som els últims a arribar, amb tot, tenim la sensació que podem aportar un opertiu d'extinció contundent. Només la Comunitat de Madrid aporta un opertiu més gran que el nostre.
Seguirem informant. La tasca d'en Pep Colàs, titànica, dona fruits, tot i les grans dificultats. Ens allotjem en unes instal.lacions més que correctes. Ja explicarem. Crema molt, per tot arreu.
Seguirem informant de mooooltes coses més.
Amb un vehicle estupendo,el 918, nou de trinca que penca molt i molt còmode, arribem en 10 hores i mitja.
Ens trobem a Galícia una situació curiosa.
La responsabilitat en l'extinció d'incendis forestals és de la Conselleria de Medi Ambient, de la direcció general de monts, o una cosa així. Ells no tenen cap centre de coordinació ni res preparat, la única cosa que tenen és un centre que han anat creant aquests dies, a mesura que la cosa s'ha anat complicant. No hi ha gairebé coordinador, responsable de l'operatiu d'extinció -hi són probablement, però no hi ha manera d'identificar-los-, no hi ha coordinació amb bombers, que són municipals i no tenen cap coordinació amb ningú, i ara van a apagar foc al bosc perque hi va tothom, però normalment no hi van.
El 112 és un centre de recepció de trucades, i tot i que mostra una certa voluntat de coordinació, no arriba a fer-ho. El 112 i la direcció general de monts no tenen contacte, un no sap què fa l'altre.
Els recursos que gestiona monts, esquadres forestals i demés, no són coneguts pel 112. Igualment monts no coneix quants i quins recursos externs hi ha en l'extinció. Els altres cossos de bombers, l'exèrcit, i destacats membres de l'APTB, treballen al 112 intentant organitzar la cosa. En Ricardo Olabegoia, un conegut de la casa, assumeix de forma natural bona part de mando i la coordinació, la poca que es pot fer.
Hi ha bombers de tota Espanya, i mitjans aeris del Marroc. Nosaltres som els últims a arribar, amb tot, tenim la sensació que podem aportar un opertiu d'extinció contundent. Només la Comunitat de Madrid aporta un opertiu més gran que el nostre.
Seguirem informant. La tasca d'en Pep Colàs, titànica, dona fruits, tot i les grans dificultats. Ens allotjem en unes instal.lacions més que correctes. Ja explicarem. Crema molt, per tot arreu.
Seguirem informant de mooooltes coses més.
