Reproduïm el mail enviat a tots els parcs de bombers.
Benvolguts membres del cos dels bombers de la Generalitat.
Fa cinc dies ens vem assabentar que els nostres companys ferits en l'accident del passat juliol, on morí el bomber David Expósito Belchín, no cobren des del mes de desembre les compensacions per haver d'estar de baixa. El novembre fou l'últim pagament.
La Directora General, Olga Lanau, ha enviat un e-mail aquest migdia donant explicacions de perquè aquests pagaments s'han retardat.
La nostra indignació no ve donada per l'actitud personal de la Directora que, com a persona i com a companya, fins i tot, s'ha comportat de forma exemplar. La indignació ve donada per la constatació que, com sempre, i des de la creació del cos, per l'administració els bombers voluntaris continuem essent un col·lectiu d'inferior categoria.
Des del moment en que algú, sigui qui sigui, pren la decisió que aquestes compensacions es poden retardar, o bé aturar, sense donar explicacions i sense preocupar-se per les conseqüències que aquesta decisió pot tenir a les economies dels nostres companys, es trasllueix d'aquest acte un menyspreu cap als afectats i, de retruc, cap a tot el col·lectiu dels bombers voluntaris. Perquè, com en tantes altres situacions, algú dins l'administració ha tornat a pensar: "ells poden esperar".
Creiem, sincerament, que aquests fets engrandeixen l'enorme distància que separa el poder polític de la realitat quotidiana del cos dels bombers. I demostren la gran quantitat de perjudicis que encara envolten l'existència dels voluntaris, entenent aquesta existència més com una mostra de feblesa i precarietat, i no entenent-la com l'entenen la resta de països d'Europa: amb orgull i satisfacció al veure que es pot disposar del potencial d'un poble a l'hora de resoldre una situació d'emergència.
No es tracta, segurament, d'encetar una revolució entre nosaltres, com diu la carta de la Directora, perquè, a diferència d'alguns, nosaltres sí que veiem els bombers com un sol cos. I, malgrat encara ens dolgui la nul·la cobertura de l'accident per part dels mitjans de comunicació, tampoc creiem que es tracti ara, d'anar retraient una per una les mancances del servei, ja que no és el moment adequat per fer-ho.
Es tracta, simplement, de fer visible a tot el col·lectiu, la nostra tristesa al fer-se palès que tot el que, sortida rere sortida, cadascú de nosaltres dona pel seu país, aquest li retorna en forma de silencis mediàtics i menyspreu administratiu.
Creiem que no ens mereixem això. Ens agradaria disposar d'un tracte i reconeixement a l'alçada dels nostres serveis.
Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès.
5 de març de 2009.
Benvolguts membres del cos dels bombers de la Generalitat.
Fa cinc dies ens vem assabentar que els nostres companys ferits en l'accident del passat juliol, on morí el bomber David Expósito Belchín, no cobren des del mes de desembre les compensacions per haver d'estar de baixa. El novembre fou l'últim pagament.
La Directora General, Olga Lanau, ha enviat un e-mail aquest migdia donant explicacions de perquè aquests pagaments s'han retardat.
La nostra indignació no ve donada per l'actitud personal de la Directora que, com a persona i com a companya, fins i tot, s'ha comportat de forma exemplar. La indignació ve donada per la constatació que, com sempre, i des de la creació del cos, per l'administració els bombers voluntaris continuem essent un col·lectiu d'inferior categoria.
Des del moment en que algú, sigui qui sigui, pren la decisió que aquestes compensacions es poden retardar, o bé aturar, sense donar explicacions i sense preocupar-se per les conseqüències que aquesta decisió pot tenir a les economies dels nostres companys, es trasllueix d'aquest acte un menyspreu cap als afectats i, de retruc, cap a tot el col·lectiu dels bombers voluntaris. Perquè, com en tantes altres situacions, algú dins l'administració ha tornat a pensar: "ells poden esperar".
Creiem, sincerament, que aquests fets engrandeixen l'enorme distància que separa el poder polític de la realitat quotidiana del cos dels bombers. I demostren la gran quantitat de perjudicis que encara envolten l'existència dels voluntaris, entenent aquesta existència més com una mostra de feblesa i precarietat, i no entenent-la com l'entenen la resta de països d'Europa: amb orgull i satisfacció al veure que es pot disposar del potencial d'un poble a l'hora de resoldre una situació d'emergència.
No es tracta, segurament, d'encetar una revolució entre nosaltres, com diu la carta de la Directora, perquè, a diferència d'alguns, nosaltres sí que veiem els bombers com un sol cos. I, malgrat encara ens dolgui la nul·la cobertura de l'accident per part dels mitjans de comunicació, tampoc creiem que es tracti ara, d'anar retraient una per una les mancances del servei, ja que no és el moment adequat per fer-ho.
Es tracta, simplement, de fer visible a tot el col·lectiu, la nostra tristesa al fer-se palès que tot el que, sortida rere sortida, cadascú de nosaltres dona pel seu país, aquest li retorna en forma de silencis mediàtics i menyspreu administratiu.
Creiem que no ens mereixem això. Ens agradaria disposar d'un tracte i reconeixement a l'alçada dels nostres serveis.
Bombers Voluntaris de Castellar del Vallès.
5 de març de 2009.
