Per primera vegada des de l’any 1999 (o 1997 si comptem els dos estius treballats com a vigilant forestal), que no estaré a l’estiu a peu de canó, a primera línia lluitant contra les flames. L’oferta laboral del nou CECAT ha estat massa temptadora i aquest estiu no vestiré de blau ni formaré part del nombrós exercits de forestalillos disposats a lluitar contra el foc.
Una estranya sensació em domina. Nostàlgia, enyorança, pena, melancolia...Els anys passen per a tothom i segurament la meva etapa com a forestal ja ha finalitzat i ha arribat a la seva fi. Han estat 9 estius molt intensos i plens d’aventures i plens de coneixences. Ara em toca centrar-me en la meva nova feina, en el dia a dia i sobretot en les maleïdes oposicions per arribar a ser algun dia un bomber funcionari. Aquesta és la tasca que haig de fer i que em crida.
Però que els déus dels focs no respirin tranquil·lament. Aquest estiu les flames encara em trobaran com a bomber voluntari i també coordinant la lluita contra el foc, des de segona línia que també és important.
Una estranya sensació em domina. Nostàlgia, enyorança, pena, melancolia...Els anys passen per a tothom i segurament la meva etapa com a forestal ja ha finalitzat i ha arribat a la seva fi. Han estat 9 estius molt intensos i plens d’aventures i plens de coneixences. Ara em toca centrar-me en la meva nova feina, en el dia a dia i sobretot en les maleïdes oposicions per arribar a ser algun dia un bomber funcionari. Aquesta és la tasca que haig de fer i que em crida.
Però que els déus dels focs no respirin tranquil·lament. Aquest estiu les flames encara em trobaran com a bomber voluntari i també coordinant la lluita contra el foc, des de segona línia que també és important.
