Aniré escrivint cada vegada que tinguem una moguda important i en aquestes darreres guàrdies ens han estat a punt d’enviar al Bages, ja que sembla ser que un maleït piròman quasi cada dia li encén foc en un lloc o altre.Avui estàvem fent unes pràctiques de Punt de Trànsit per la zona de Montornès i Vilanova del Vallès i també buscant possibles llocs on instal·lar el PT o el CCA quan m’han trucat que començava un foc forestal a Sallent que semblava que podia ser important. I així ha estat!
A les sis de la tarda, tota la dotació de Punt de Trànsit i de Comandament Avançat engegàvem sirenes i pirulos i cap al Bages! Precisament feia pocs minuts que havíem parlat amb el Sergi i l’Ester, els dos conductors que tenim de PT i CCA respectivament, que potser algun dia caldria fer pràctiques amb les sirenes i llambregs, per anar agafant “sultura” de conducció en una situació d’emergència. I ves per on, que la pràctica s’ha convertit en realitat. Amb l’Ester, el Ferran i jo, dins el CCA i la resta en el PT.
També hem fet venir el nostre camió que estava de comanda, amb tot el material, amb l’Ilde i el Pinyol i la Kangoo amb l’Isma.
En un primer moment hem anat fins el Parc de Bombers de Manresa i allà hem estat poc menys d'una horeta. El PT ha estat el primer vehicle en marxar, i el CCA ens hem instal·lat a Gaia, i allà hem fet un gran desplegament de CCA, amb les tendes i tot!
La situació quan ens hem emplaçat era la següent: els Bombers continuaven treballant en les tasques d'extinció de l'incendi i estabilitzar-lo tant el cap del foc, que avançava en direcció el Serrat de l'Abellar de Baix, com els dos flancs que hauria començat al costat de la carretera BP-4313 a l'alçada del quilòmetre 38. En aquests moments hi havia treballant una quarantena de dotacions terrestres que estaven recolzades per 18 mitjans aeris i s'esperava l'arribada de dos hidroavions provinent de la base de Saragossa. Segons dades provisionals el foc ja hauria cremat al voltant de 100 hectàrees de zona tant agrícola com de massa forestal i a causa de l'incendi, s'havia tallat la circulació de la carretera BP-4313 entre els quilòmetres 36 i 43 .
Com a operador he estat jo solet. Bé, solet, solet no, que l’Ilde m’ha donat un gran cop de mà i entre tots dos hem sectoritzat l’incendi i sobretot hem fet un recompte de vehicles i on estaven situats, perquè avui, a diferència d’altres dies, hi havia una miqueta de descontrol...no gaire, però una miqueta...Com a Cap de Guàrdia hi havia el Carles de Pablos, recolzat pel Carles Sanchez. Amb el primer fa anys que ens coneixem i amb el segon ja vaig està treballant en el foc de Cardona i per tant, ens hem anat coordinant força bé.
A mida que anaven passant les hores, el foc s’ha anat estabilitzant i controlant, i també a mida que anaven passant les hores, la gana ha anat apretant. A mitja nit, el nostre avituallament arribava: entrepà de xoriço i una taronja...i novament no no faré cap comentari sobre aquest fantàstic catèring per no nombrar a la mare de ningú...Per favor! Que fa uns quants anys que ens dediquem a apagar focs i ja és hora de saber que amb això no tenim prou per sopar!!
La nit ha anat passant tranquil·leta i una mica freda, amanida per la companyia d’un mosso d’esquadra amb una aires de But Spencer i MA Barracus, que podia passar per qualsevol sheriff de qualsevol poblet del sud dels Estats Units...
A trenc d’alba, el relleu ja estava preparat i en Joan Ramón Beltran s’ha fet càrrec del foc i pel que fa a nosaltres, tots hem baixat, excepte el relleu, ja que l’Anfrons i l’Edu, s’han quedat unes horetes més.
De baixada, la típica parada a esmorzar, on el Pinyol ha fet treure els colors a la cambrera i on s’ha de dir, que ens han convida a esmorzar. Llàstima que la son i el cansament m’ha fet oblidar del nom del Bar...
A quarts de deu del matí arribàvem al Parc de Cerdanyola....
