Malgrat que els bombers convivim i ens enfrontem diàriament amb la mort, quan aquesta se’ns emporta un company, la veritat que se’ns fa dur, la vida ens mostra la seva cara més cruel.En Simón era d’aquells bombers, d’aquells amics i companys entranyables i carismàtics del Parc. Dels primers que sempre t’oferia qualsevol cosa i t’ajudava, fins i tot, si em permeteu, et deia com havies de jugar al parxís, contra ell per poder guanyar-lo.
Malgrat que ara estem aquí, Simón tu realment no ets mort. No ets mort perquè no has marxat del tot. Nosaltres ens quedem amb tot allò que ens vas ensenyar, amb allò que vam compartir, amb el teu mestratge, amb la teva companyia. Ens quedem amb aquells ensenyaments, aquells trucs, aquelles coses que un bomber no aprèn dels llibres ni a l’Escola, sinó que s’aprèn dels millors, perquè tu Simón ets dels millors bombers en tots els aspectes.
Aquest estiu vaig anar a Galícia a apagar focs. Allà vaig rebre un sms, un missatge al mòbil. Permeteu-me que us el llegeixi perquè crec que potser un bonic agraïment al Simón:
“Estimat bomber, incansable lluitador...amant de la natura...heroi de la terra...Quan en moments de debilitat, la son, la por, el cansament s'apoderin de tu...Mil mans, mil gracies, mil amics...T'ajudaran a tirar endavant. Quan aquell menut gallec que ara poruc es manté en braços de la mare, observant com el diable s'endu totes les seves terres...Podràs sentir-te orgullós al saber que aquest nen, ja convertit en home, mai ha volgut ser un Ronaldinho ni un Luque...el sempre ha volgut ser aquell bomber que li va tornar casa seva...”
Simón els dies compartits ens portaran un somrís. T’agraïm tal com erets. Mai t’oblidarem. El nostre millor homenatge: cada vegada que sentim la xixarra, actuar com uns bons bombers, igual que tu. Bon viatge als bombers que al seu poble li han estat fidels. Simón, gràcies per tot. Salut, honor i glòria!
